ENTITATS COL.LABORADORES
Foto capcelera https://www.ibercoin.com/es/subastas-numismaticas/43-Subasta-Online-Billetes-09-03-2022/lote-836-RELLINARS-BARCELONA 24-2-2024
Cal deixar constància de les enormes deferències de l'arxiver de Rellinars: l'historiador Joan Montblanc i Lasaga que han servit per descobrir més d'un element enfosquit. A més, s' ha afegit la col·laboració de la Maria Dolors Moreno Albareda que ens ha solucionat més d' un dubte.
Sobre la guerra civil a Rellinars la informació és extremadament reduïda, cap llibre ni article publicat conegut. Sabem que eren 341 habitants que si veiem al seu padró del 1940 estan distribuïts a un sol carrer (Arrabal) i 32 masies. Tampoc el c. Arrabal als pobles petits significava un carrer convencional sinó que es designava amb aquest nom a totes les cases, més o menys seguides, que s' agrupaven al voltant de l' església i l' Ajuntament enumerant inicialment les més properes al centre i així fins a les afores on en un moment determinat ja passen a considerar-se masies. Així tenim al Vallès Occidental aquest fet a dos municipis: Gallifa i Rellinars.
Per una altra banda, per la Causa General a "Rellinás", així escrit a l' original, sabem que la violència revolucionària de la rereguarda republicana va suposar tres morts. En primer lloc Antoni Bonsfills Baraldés, secretari de l' Ajuntament de 50 anys, el dia 26-8-1936 i que està enterrat al Cementiri de Castellvell i el Vilar i de persones sospitoses assenyalen 9 rellinarencs, dos morts, Fermí Prunés Torres i Josep Dinarés, un exiliat, Jaume Morera Solà, dos que desconeixen on paren, Pau Coll i Lluís Brunet Pomés i, per últim, 4 a presó: Francisco Gil Bortoll, Josep Codinas Subirana, Marcel.lí Cardona Gall i Gil Morera Vila. A la pàgina 46 Montserrat Bonsfills Sala, 12-3-1942, c. Arrabal 36, casada amb l'Antoni, afiliat a Acción Ciudadana, dos fills: Beatriz i Bonfilio, (9-5-1919, Bonfil Bonfils a la lleva del 1940 és declarat "profugo") i testifica que va ser detingut pel Comitè : F. Gil, J. Morera, P. Coll (ara només són tres persones), fou conduït a la presó de Manresa i un 27-8-1936 traslladat al cementiri de Castellvell i el Vilar on fou mort.
Si continuem amb la Causa General i passem al segon cas veiem que 10 dies després del secretari el dissortat fou un zelador la víctima , Antoni Garcia Clares, també d´Acció Catalana de 34 anys un 4-9-1936 a trets al km 7 de la carretera de Rellinars a Terrassa per 4 sospitosos: Marcel·lí Cardona Gall, Jaume Morera Solà, i dos terrassencs empleats "de la catalana": Antonio Lozano García i Jerónimo Sans Maya. A La causa general p. 47 la seva esposa Rosario Pagan Almansa (Fuerte Alamo 1907) C/Arrabal 37, testimonia que se l' endugueren de casa uns desconeguts el 4-9-1936 i després el trobaren mort i entra en contradicció amb els sospitosos de l' informe de l' Alcaldia.
També podem saber que hi hagué un col·lectiu activista d' Esquerra Republicana de Catalunya al poble i als fets del sis d'octubre del 1934 acabaren a la presó de Manresa els rellinassencs següents: Pere Calsina Genescà, Marcel·lí Cardona Valls, Gil Morera Casas, Fermí Prunés Tarrés i Joan Viladoms Prunés. Tots processats i tots absolts. Els fets d’octubre de 1934 a Catalunya: més enllà de l’acció governamental Manel López Esteve. Tesi Doctoral 2012 https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/83653/tmle.pdf?sequence=1 23-2-2024. De fet, Fermí Prunés Tarrés serà alcalde del poble a la guerra civil i acabarà morint a la Serra de Cavalls al setembre del 1938.
Per la tesi de Vargas Puga sabem que "con un censo de 221 electores en las elecciones legislativas estatales de 1936, votó el 78,7 % y a favor del Front d`Esquerres únicamente el 31,1 % . La derecha es quien gobierna el Ayuntamiento cuando estalla la guerra. Al frente del Consistorio se encuentra Lluís Serracanta Vilaclara, acompañándolo en su gestión los consejeros Joan Roca Gibert, Josep Sellarés Cortés y Pere Sallés Ambrós. No hay oposición de izquierdas “por haberse negado en su día a tomar posesión de sus cargos" el primer ple del Consistori que se celebra després de començar la guerra té lloc el 7 d' agost, per fer la constitució del nou ajuntament amb el Decret del 22 de juliol de la Generalitat que havia de ser del Front Popular i així acorden que a l'haver abandonat llurs càrrecs "L' Ajuntament de dretes" se'ls envia un comunicat per estar destituïts i el nou alcalde és Jaume Gibert Boada d' UR amb els regidors Boada, Joan Viladoms Prunés (UR), Fermí Prunés Tarrés (ERC), Pere Calsina Genescà (ERC) y Marcelino Cardona Gall (ERC), però Gibert dimiteix de seguida i el 8 de setembre és triat Fermí Prunés Tarrés i de regidors Pere Calsina Genescà, Marcelino Cardona Gall, Joan Viladoms Prunés y Lluís Brunet Prunés. Al ple del 30 d' agost s' acorda l'ocupació de l'empresa d'aigua i a partir d'octubre s' incautaria el Mas Gibert (finca rústica) i 4 finques urbanes.
].