MIGUEL GOMEZ CARMONA

Miguel Gómez és el tercer comptant des de la dreta. en una foto amb "elementos destacados del marxismo", a la seva dreta la dona de Bartolomé Guasp, Trinitat Batalla Fornons,  a una imatge treta de la Causa General a Cerdanyola ."Padró: 1940; Miguel Gómez Carmona, home, edat: 27 , estat civil: matrimoni, relacio famliar: jefe, adreça: Circumval·lació Baixa, c.naixement: Huércal-overa, Almeria, professio: peon albañil, anys de residencia a Cerdanyola: 17". 

Miguel vivia al carrer Circunvalación 2 , 36 anys,  casat amb la Maria Gómez Asensio (perdé amb la guerra al marit , un germà, Miguel, al front, i un germà , Juan, a Gusen)  cuiner, nat a  Huércal - Overa (Almeria) . 

Padro: 1940;  Miguel Gómez Carmona,  home, edat: 27  , estat civil: matrimoni, relacio famliar: jefe,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. ,   naixement: huercal-avera,  Almeria, professio: peon albañil, anys de residencia a Cerdanyola: 17

Padro: 1940;  Maria Gómez Asensio, dona, edat: 35  , estat civil: matrimoni, relacio famliar: esposa,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. 2,   naixement: Huercal-avera,  Almeria, professio: sus labores, anys de residencia a Cerdanyola: 17

Padro: 1940;  Juan Gómez Gómez,  home, edat: 14  , estat civil: solteria, relacio famliar: hijo,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. ,   naixement: huercal-avera,  Almeria, professio: estudiant, anys de residencia a Cerdanyola: 14

Padro: 1940;  Ana Gómez Gómez, dona, edat: 12  , estat civil: solteria, relacio famliar: hija,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. ,   naixement: huercal-avera,  Almeria, professio: estudiant, anys de residencia a Cerdanyola: 12

Padro: 1940;  Juana Inés Gómez Gómez, dona, edat: 11  , estat civil: solteria, relacio famliar: hija,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. ,   naixement: huercal-avera,  Almeria, professio: estudiant, anys de residencia a Cerdanyola: 11

Padro: 1940;  Catalina Gómez Gómez, dona, edat: 8  , estat civil: solteria, relacio famliar: hija,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. ,   naixement: Cerdanyola,  Barcelona, professio: estudiant, anys de residencia a Cerdanyola: 8

Padro: 1940;  Miguel Gómez Gómez,  home, edat: 6  , estat civil: solteria, relacio famliar: hijo,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. ,   naixement: Cerdanyola,  Barcelona, professio: estudiant, anys de residencia a Cerdanyola: 6

Padro: 1940;  José Gómez Gómez,  home, edat: 2  , estat civil: solteria, relacio famliar: hijo,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. ,   naixement: Cerdanyola,  Barcelona, professio: , anys de residencia a Cerdanyola: 2

Padro: 1940;  Maria Gómez Gómez, dona, edat: 5  , estat civil: solteria, relacio famliar: hija,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. ,   naixement: Cerdanyola,  Barcelona, professio: , anys de residencia a Cerdanyola: 5

Padro: 1940;  Inés Asencio Perez, dona, edat: 70  , estat civil: viduetat, relacio famliar: jefa,   adreça: Circumval·lació Baixa, c. ,   naixement: Huércal- Overa,  Almeria, professio: sus labores, anys de residencia a Cerdanyola: 17

És a dir,  set fills del Miguel i la Maria: Juan (14 anys), Ana  (12 anys), Juana (11 anys), Catalina (8 anys) Miguel (6 anys) , María (5 anys)  i José (2 anys) al 1940. 

Al Padró de 1955 torna a sortir la Maria Gómez Asensio, amb els 6 fills, i el gran, Juan Gómez Gómez, que te 30 anys està casat i amb dos fills petits. Així doncs, interpretem una presèndia de descendents de la tragèdia a la Cerdanyloa més propera en el temps.

El Consell de Guerra fou un  26-6-1942. SO 377,  CNT , patruller. jornaler, en altres documents posa cuiner, Negreira el descriu com a xofer,   ve de la presó de Girona un 19-10-1940 a la presó de Sabadell i va ser traslladat a la Model 16-6-1942 per assistir al Consell de Guerra, entra en "concepto de preso plenario" .

De Sabadell també tenim que ingressa el 19-10-1940 que "ha observado buena conducta" signat el 16-6-1942 pel cap  Leopoldo Rubio.

Josep Lluís Negreira a Del somini republicà a la barbàrie franquista assenyala que Miguel Gómez Carmona, de la CNT, es va refugiar a França, però va tornar al creure la propaganda franquista del perdó, i va ser detingut i condemnat a mort, acusat de portar al seu taxi a les persones que van ser assassinades al cementiri de Cerdanyola. Va ser afusellat el 14 d’agost de 1942. Deixava una dona i 7 fills entre 17 i 4 anys (p.170) .

 Fins  i tot Negreira reprodueix un text en peu de pàgina on  tenim un  testimoni oral d' Antoni Marco Pijoan que li va comentar: "també vaig trobar-me un dia un que va venir de França, que havia estat taxista i que el van enganxar i va anar a presó. Jo li vaig dir: Què has fet xicot? On vas desgraciat? Ja estàs mort! No veus que seràs afusellat!

 Per què?

Perquè tu t' havies anat amb el taxi al cementiri a portar gent . Et pelaran! en tres o quatre dies!

No home, no.

 Aquest el que va sentir a França que Franco perdonava i què... quatre duros! s' ho va creure i va tornar.

           No estaràs a casa teva ni dos minuts. Burro, escapa't" (NEGREIRA p. 199).

 SUMARI 377, comença el 27-11-1940

L' atestat diu que el caporal Vicente Serrano Marín, cap dels serveis a Cerdanyola fa constar que a les 10h del 18-11-1940 es presenta Pere Subils Ribas , montcadenc, cap d' informació de FET y JONS  de Montcada Bifurcación assenyalant que al carrer Circunvalación 2 viu Miguel que ha vingut d' un camp de concentració, però a la guerra fou patruller i detingué amb altres a Bartolome Bartomeu de Bellaterra, aquell dia assassinat. Insistiex també que  a més estigué en incautacions i "desde luego un individuo muy peligroso". El següent que hi ha, és la declaració del testimoni Victorio Segura i fa un text exactament igual al de Pere Subils i el mateix dia, la qual cosa fa constatar la coordinació per fer denúncies per part de persones t amb molts interessos. El tercer testimoni és Josefa Miró Llovet, vidua de B.Bertomeu afirmant  que Miguel i dos més es presentaren a casa seva el 17-8-1936 i li digueren al marit que havia d' anar a una entrevista al Comitè, mai més el va veure i a Miguel i d' altres els va veure en una casa ocupada per espai d' uns 10 mesos allà a Bellaterra.

 Llavors es procedeix a la detenció i declaració d' en Miguel que manifesta la seva pertinença a una patrulla de control els primers  15 dies de la guerra a Bellaterra amb 4 cerdanyolencs més. Així un 17-8-1936 van rebre una trucada del Comitè iper  detenir a B. Bartomeu, la qual cosa el va fer  amb Martín i Moreno. Tots tres  el mataren a la Rabassada a trets , el tir de gràcia el feu Martín.  Vinculat amb el fet,  a la nit el celebraren amb un sopar. Nega, però, que formés part de piquets d' execució al cementiri, malgrat que un cunyat seu era del Comitè. El 19-10-1940 ingressa a la presó de Sabadell.

 El següent document del sumari és un informe signat per Joaquin Altimira Roca (1883-1964), alcalde de Cerdanyola 1924-1929 i 1940-1943 a https://gw.geneanet.org/margangl?n=altimira+roca&oc=&p=joaquin 11-9-2023 on assenyala que Miguel fou de la CNT-FAI abans del 1936, propagandista, patruller intervinguent  en incautacions, incendis i assassinats.  la Guàrdia Civil fa un informe semblant i aporten noms de futurs testimonis a l' igual que el document de la FET local on assenyalen que no tenia càrrecs polítics. Estem al novembre del 1940. Sobre conceptuació religiosa el defineixen d' "incrédulo" i sobre la vida privada el descriuen com a "repugnante" El signa Miguel Sabó. Aleshores torna a testimoniar la que en alguns textos anomenen Pepita Miró per  assenyalar el mateix un 17-4-1941: Miguel estava al seient de darrera on se' n porten al seu marit. El mateix dia, Juan Valls Pallerols, funcionari de l' Ajuntament de Cerdanyola, fa constatar  que era patruller, intervingué a l' assassinat del sr. Villaterra (això és nou i no surt aquest cognom enlloc més ) i "sabiendo que era uno de los que iba al cementerio a hacer asesinatos o por lo menos presenciarlos". Ja el 19-4-1941 Casimir Coll Mallorquès, jornaler cerdanyolenc, diu que en Miquel pertenyia al Comitè de Bella Tierra ( a l 'original) foto a dalt, que vestia de milicià sempre, amb armes curtes i llargues, tot participant  als excessos revolucionaris. Ja un 22 d' abril declara el paleta sabadellenc Enric Roig Estrada per airmar que Miguel  "era el més actiu dels militants de Bella Tierra" (a l' original), "sempre amb la granota  del milicià i el gorro de la FAI", de fet com a la foto aportada, i va veure com l' empenyia al sr. Bartomeu per entrar a l' auto, "también lo he visto saqueando todas las casas de personas de derechas y llevándose cuanto le convenía, le considero indudablemente un asesino", fou "el más culpable de todo el Comitè". Tot i que la vídua Pepita Miró no assenyala que hi hagueren més testimonis, Enric Roig Estrada hi era i en totes les incautacions de cases també fou un testimoni visual. El també paleta,  però ripolletenc,  Luis Casamitjana Selvas diu que era un patruller del Comitè que se'l va veure en alguns registres juntament amb el "Tuerto" i el "Moreno" i,  concretament,  va veure quan entraven al cotxe al sr Bartomeu. El mateix dia el pintor ripolletenc Juan Albiñana Brau explica que abans de la guerra Miguel no s' havia significat i durant la contesa el veié algun dia passejant com a patruller. El també pintor, però  cugatenc Salvador Cañellas Barberà fa una declaració idèntica a l' anterior en una coordinació on els textos són iguals i només varia la signatura. i la localitat de residència.

 La declaració indagatòria de Miguel es realiza un 21 de maig del 1941 i diu que és huercalenc, jornaler, casat, mai ha estat processat, fa 1,70 cm. moreno amb els ulls i cabell castanys. Confirma  que entra a fer guàrdies perquè estava a l'atur i calia donar de menjar als seus fills (en tenia 7), que mai va intervenir en  assassinats ( a diferència de la primera declaració), robatoris o incendis, que no hi era quan la detenció del Sr. Bartomeu perquè estava de guàrdia a l' estació. Després anà al front de Faralete (ha de ser a Farlete en plena ofensiva republicana a Saragossa) sense aconseguir cap graduació.

 Tornen a demanar declarar a Casimiro Coll per a què especifiqui més allò dels "excessos revolucionaris" i declara un 22 de juliol del 1941 que no coneix més testimonis ni sap de més informacions. Així doncs, no pot concretar en què van consistir els excessos revolucionaris d' en Miquel Gómez.

 El 25-11-1941 l' assignen com a  advocat defensor al tinent Miguel Fontevila Valle i es porta a plenari però hi ha un document que assenyala la nul.litat del sumari per defectes de redacció al qualificar els fets i això ja és un 19 de febrer del 1942. En tot cas, decideixen a 5 de maig portar-lo a plenari amb nou advocat defensor: l' alferes Emilio Hinojosa Carrizosa (no surt a google).

 El 26-6-1942 se celebra el Consell de Guerra a la Sala de Consejos del Gobierno Militar de Barcelona i el president és el tinent coronel  Guillermo Ardit Arcelus (no surt a google). Al judici la vídua de Bartomeu torna a insistir que el va veure detenint el seu marit, el fiscal al.ludeix a la foto capcelera amb l' aspecte de revolucionari i el defensor demana clemència, insisteix en que té poca cultura,  que al sumari no queda clara la seva intervenció comprovada i que la seva mort suposarà una tragèdia per a la seva nombrosa família;  demana 8 anys de presó. iguel fou executat el 14 d' agost del 1942. La María Gómez Asensio el 24 de setembre del 1980 va demanar papers per la jubilació des de Tolouse, la família va exiliar-se.