Embedded Files
ENTITATS COL.LABORADORES
.La guerra civil va suposar la mort al front de 860 residents a Terrassa el 1936 dels quals 227 eren nascuts a la ciutat i la resta: 19 a Barcelona, 13 a Albadoluy i a Canjáyar, 4 a Sabadell i de les altres víctimes podem dir que eren d'un munt de poblacions catalanes, però també molts d'Almeria i alguns de Múrcia.Sobre el lloc on perderen la vida destaca la batalla de l'Ebre amb 192 víctimes, però també 84 al front del Segre, 62 a la retirada, 61 al Front de Terol, 58 al Front d'Osca, 20 a Madrid, 17 a Belchite i Codo, etc. Sobre l'any de naixement de les víctimes cal dir que el més freqüent és el 1910 amb 49 víctimes, seguit pel 1920 amb 48 víctimes. Els terrassencs que moriren als fronts de la guerra civil eren de més de 50 carrers diferents, destacant els 16 que vivien a la Carretera de Montcada, els 12 del carrer Marconi, els 11 del carrer Blasco de Garay i Galilei i els 10 dels carrers Salvador Seguir i Antoninos Pius.
Cal dir que la immensa i lloable feina de catalogar el cost humà de la guerra civil ha estat realitzada per l' Arxiu Històric de Terrassa. Des d' aquesta web volem donar el nostre sentit agraïment als historiadors Manel Márquez Berrocal i Juan Antonio Olivares Abad per facilitar-nos l' accés a la informació de llurs excels fonamentals i ànima mater dels milers de dades que aquí presentem.
L'Ajuntament de Terrassa va publicar al 2021 , coincidint amb el 82è aniversari de l'arribada de les tropes franquistes a la ciutat, el nom de 1.177 veïns i veïnes de la ciutat que van morir entre el 1936 i 1939 a la Guerra Civil espanyola. Es tracta d'un treball de l'historiador Lluís Lacueva que porta el nom de "El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa".
El projecte, que ha comptat amb la col·laboració de l'Arxiu Històric de Terrassa, està format per unes dades d'accés lliure. Això, segons ha explicat la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, durant l'acte de presentació, té com a objectiu "vincular l'exercici de memòria i el d'educació". En aquest sentit, considera que es tracta d'una llista de "recuperació i justícia".
En aquest article hi ha un link per localitzar els noms dels soldats morts https://opendata.terrassa.cat/dataset/cost-huma-de-la-guerra-civil-a-terrassa/resource/31b4a6ca-b6df-4b99-8667-a5915cc399c7/view/7d4c6c42-a2b6-45c5-8d7c-98fa2d34804b
871 milicians/ combatents: 842 (un 72% del total del cost humà i un un 97% del total són milicians i combatents republicans.
Combatents de l’Exercit Nacional: 27. En 22 casos consta el lloc, el front. La majoria al Tercio de requetès de Nuestra señora de Montserrat. 6 morts a la batalla de l’Ebre, 4 en la defensa de Codo (Saragossa l’any 1937). En tan sols 2 casos no tenim informació per determinar si defensaven la República o eren partícips del cop d’estat militar i combatents en l’exercit Nacional dirigit per Franco.
Dels 871 registres en total de milicians/combatents tenim 162 casos consta desaparegut. Dels quals 58 correspon a joves menors de 22 anys.
Dels 871 morts de milicians i/o combatents:
1936………60 morts (6,8 %)
1937………112 morts (12,8 %)
1938………514 morts ( 59 %)
1939………97 (11,1 % )
Sense determinar data: 88 casos (10%)
La localització de les baixes: només queda reflectida en el 70% dels registres. 264 no consta lloc de la mort.
Entre 1936 i estiu 1937, el 19,6% de morts milicians/combatents.
Entre l’estiu de 1937 i la primavera de 1939, un 70 i un 80%.
Els combatents terrassencs participen en els fronts d’Aragó (Belchite i Terol) de Lleida (Segre, Balaguer i Serós) i de l’Ebre, i durant l’ofensiva final sobre Catalunya.
La distribució de les baixes del bàndol republicà
Un 60% de les baixes es dona en els fronts d’Aragó i de Catalunya (355-360 milicians /combatents republicans).
L’edat mitjana dels combatents mort: 26 /27 anys.
232 joves menors de 22 anys morts/desapareguts, el que significa un 26% del total; 60 de la lleva del biberó: 17 i 18 anys; un cas de 14 anys, el mes jove en el front d’Aragó el 5 d’octubre 1936.
256, entre 22 i 30 anys (29%) / 167, més de 30 anys. (19%)/ 215 no consta (24%).
La primera víctima militar es del 5 d’agost 1936 en el front de Madrid: Miquel Íñiguez Llopis de 22 anys. Milicià voluntari en una columna del PSUC.
26 agost de 1936, un altre milicià de 25 anys en el Front d’Aragó: Feliu Vázquez Taveria.
28 agost en el Front del Centre (Toledo) 17 anys un altre milicià: Esteve Bernat Bartomeus.
Registre del cost civil
“A Terrassa i Catalunya l’aixecament militar feixista fracassa i provoca una revolució social. La ciutat no viu de prop la guerra, però durant els primers mesos patrulles armades duen a terme una tasca sistemàtica de detencions i assassinats de persones considerades contràries a la revolució. La repressió no té un criteri uniforme, depenia de la dinàmica, els interessos o les fòbies dels que componien les patrulles – els anomenats grups d’incontrolats-. Va permetre l’aflorament d’odis creuats que s’havien anat acumulant amb el pas dels anys, un fil de memòria que no s’havia trencat amb el temps i que arrossega comptes pendents de conflictes socials anteriors…. i es va desfermar una forta repressió contra molts empresaris, directius d’empreses i gent conservadora en general. La repressió cau sobre tot un ventall de persones sospitoses de poder donar suport als insurgents (molts vinculats al salisme) o simplement víctimes d’una denuncia. Una dualitat de poders s’instal•la a la ciutat: milicians que patrullen armats d’una banda i de l’altra un Ajuntament dirigit per l’Alcalde Samuel Morera que condemna actes de violència. Una repressió al marge de les institucions republicanes…i algun dissident de la CNT qualificarà com “l'esgarrifós devessall de sang”, denunciant “segrests i crims que quedaven sota el vel de l’ombra i la impunitat”.
Dels 306 Civils registrats: 260 morts corresponen als assassinats comesos per grups d’acció, patrulles armades, víctimes de la violència política i la revolució social.
Entre els 260
207 morts entre juliol i desembre de 1936 (78%) es produeixen els assassinats.
El 19 de juliol es produeix la primera mort (27 anys) Josep Domingo Montserrat (treballador Caixa Estalvis).
El 21 de juliol un home de 64 anys. Josep Bové Obradors (Escolapi).
El 23 de juliol un mecànic (Miquel Trullàs Magench) mort a prop de Matadepera.
El 24 de juliol en la colònia Prat de Matadepera un grup de milicians.
Francesc Salvans i el seu fill, Joan Salvans, Industrials de SAPHIL, director Caixa d’Estalvis de terrassa), Joaquim Barata (Fabricant de draperia), Gaietà Vallès (Soci de Tarrasa Industrial), Agustí Prat (empresari Jubilat), Francesc de Paula Badia i Tobella (Notari), Manuel Vallhonrat (Fabricant de mitges), Josep Maria Duran (Fabricant de Draperia).
34 corresponen a víctimes de bombardejos fora de la ciutat i accidents derivats de la guerra.
4 víctimes dins del context de l’arribada el dia 26 de gener de 1939 de les tropes Nacionals i la retirada dels combatents republicans de pas per la ciutat.
8 víctimes civils /militars sense determinar circumstancia de la mort.
Page updated
Report abuse