ANTONI SERRA FILLeT

Cognoms i noms: 

Serra Fillet, Antoni

 En los su

Manresa

Província de naixement: 

Barcelona

Edat: 

39

Gènere: 

H

Professió: 

filador

Veïnatge: 

Sabadell

Estat civil: 

Casat

Filiació política: 

Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

Filiació sindical: 

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Jurisdicció militar/ consell de guerra: 

Sí

Delicte: 

adhesió a la rebel·lió

Condemna: 

Pena de mort

Data d’execució pena de mort: 

03/07/1942

Data d’inici de privació de llibertat: 

02/09/1940

Presons: 

Model (Barcelona)

Observacions: 

Enterrament: Fossar de la Pedrera.

Fons procedència documentació1: 

Govern Militar: Tribunal Militar Territorial Tercer (Barcelona)

38 anys, 3 fills 

a https://www1.memoria.cat/censpresos/content/serra-fillet-antoni  7-5-22024

Antoni Serra tenia 38 anys, 3 fills , filador ,nat a Manresa,  veí de Sabadell, el  6-9-1940 ingressa a la presó de Sabadell  i el 27-4-1942 enviat a Barcelona  per Consell de Guerra,  so 162,  jutjat 22-5-1942, afiliat a la CNT FAI,  acusat ADH , afusellat el 3 de juliol de 1942; anarquista d’acció, va participar ja als fets del 6 d'octubre. S'exilià a França el 1939 i va tornar clandestinament.

 CAPITANIA

 El primer document ens informa de la denúncia de Bartolome Sala Santfeliu  que l’acusa  a Serra Fillet un 16-6-1941 que a Barberà va detenir a  a Juan Bisbal Alemany i la seva  dona exigint-los un pagament  i després estigué involucrat a la mort, darrera casa seva, de  Josep  Ferrer Prats.   Juan Nicolás Fernández, segon denunciant, afirma  que era d’ "enorme malignitat" i  estigué  entre els que acabaren amb la vida de  J. Ferrer. Francisco Salvador Peiro, tercer,  conta la història que l’agafaren uns patrullers (entre ells Serra Fillet)  de nit a casa i el portaren a la Torre Llobeta amb  cotxe i s’escapà a cops i se salvà dels molts trets que dispararen pel bosc a les fosques. Francisco estigué  10 mesos a les muntanyes fins que fugí  a l’Espanya nacional. Isabel Comas  Arbos, quarta,  conta que la ficaren a un cotxe els patrullers  amb el marit, els digueren que els matarien i demanaren 35.000 pessetes, al dia següent li donaren 12.000 i rebé un tret al peu el seu marit.  Parasols Puigcercós testimonia que  el recorda a la seva empresa com li exigí diners  durant la guerra  però treballava poc perquè se n’anava a fer de patruller.

 Declara Antoni Serra Fillet  un 18-6-1941  que als inicis de la guerra estava a l'atur  i va aconseguir treball de "peón en aviación", fins al  març del 1937 quan va  entrar a la fàbrica  Materiales Industriales de Pallarols  fins el  16-9-1937 on va a l'exèrcit republicà perquè  fou cridada a files la seva lleva i va anar a la Brigada 36 del Campesino al front de l'Ebre, després al front  del Segre  i  el 3 de gener del 1939  els agafaren els nacionals però se’n va escapolir  cap a França malgrat estar ferit.  A França estava a Foix fins al 13 de juny 1940 que decideix tornar a Espanya per veure la família i passant la frontera a peu amb 3 companys: Martin Nadal i dels altres dos no sap el nom. Caminaven per les nits  i va deixar els companys a Figueres i ell va anar a Terrassa a casa del seu germà, amagat sense relacionar-se amb ningú, amb un tal Hermenegildo va aconseguir un treball en una bòvila, però quan un dia anava a la feina fou detingut per la policia, que no intervingué en assassinats i el de José Ferrer sí que hi era i assenyala  que sentí trets i fou sembla Lino o López.

 Al Sumari a Francisco Gonfaus (veieu Terrassa) descriuen la seva detenció: A Terrassa Serra Fillet estava amagat i una vegada va demanar una pistola al guàrdia municipal conegut José Olivares a canvi de 100 ptes. Serra, segons l'informe, tenia  l'objectiu d'eliminar un guàrdia civil de Sabadell. José amb els diners anà al cap d'investigacions Emili Matalonga i acordaren quedar dia i hora amb Serra Fillet que fou detingut. Segons ens explica l'historiador terrassenc Juan Olivares, Serra confiava en José Olivares pel seu passat al món anarquista, la confiança li costà la vida.  Cal dir que tres mesos més tard José Olivares morí a trets al bosc de Can Colomer.

 Modesto Ficarols és el següent testimoni per explicar  que Serra  es  jactava d’haver-lo ajudat a què no el matessin però pensa  no és cert i afirma  que és un dels "més terribles patrullers  que tingué la localitat de Sabadell". Antonio Cobo Álvarez diu tot el contrari:  va salvar Serra  al seu cunyat de ser mort pels patrullers. Després a la documentació trobem a Rosa Terradas Martí (18-6-1941) que informa  que el mes d’abril del 1937 van detenir al seu pare a Sabadell i li esmentaren  el nom de Fillet i es presentà a casa seva i li demanà que salvés son pare i li digué que sí, que parlaria amb Herodes (sic, deu ser Eroles) i es posaria en llibertat, quan assolí la llibertat ella agraïda li  digué que volia pagar-li i Serra amb un somriure li  va dir: "cuida els teus fills". 

Al següent document trobem que l'Ajuntament de Barberà l’acusa de patruller amb Lino i d'implicació directa a la mort  de Ferrer.  La Guàrdia Civil de Barbera realitza el mateix informe. La Falange de Barberà  i l’alcaldia de Sabadell  exactament el mateix, però afegeixen des del consistori  que actuà a Ripollet als fets del 1934 i a Can Pagès (masia de la carretera de Sabadell a  Castellar  del Vallès i trist enclau d'algunes morts a la web esmentades),  dispararen a un "colono" que morí. No consta a la múltiple documentació castellarenca aquesta història, però si que és cert que a la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès un cop passat el pont del riu Ripoll a la dreta a l'entrada de Can Pagès i a la porta de la Torre Turull, a la paret van romandre per sempre els trets fallits d'algunes execucions de la repressió republicana i van quedar a la memòria castellarenca fins els nostres dies. També  des de l'alcaldia de Sabadell informen que alguns patrullers (inclòs Serra) el  25-7-1936 es personaren a casa del guàrdia civil retirat Juan Hernández García i va acabar fugint a Barcelona de la por causada  i  "a  Feliu Rocabert el detingueren  i mai s’ha sabut que li ha passat" (veieu biografia de Feliu Rocabert Campmajor, un dels casos menys aclarits). La Dolors Jaumeandreu Pujol testimonia, altre cop, sobre  la mort del seu marit i aquí assenyala Serra, Valero i  Lino en aquest constant canvi de responsables de la tragèdia del secretari local barberenc.

El 25-6-1941 declara Serra  que algunes de les seves declaracions no son certes per que diu que “la firma fue coaccionada por las palizas que le estaban pegando unos individuos de investigaciones”. Aquí es  refereix als tres trets  a Ferrer i diu que això fou coacció a la declaració que ell no va fer res, va sentir els trets, però no sap de qui.

L'advocat defensor designat fou Juan Barcelo Cuquer. 

  Apareixen alguns avals positius abans del judici de sabadellencs que havia ajudat l' Antoni.

 Un 22-5-1942 es realitza el Consell de Guerra que  presideix el comandant Joaquin Baeza Castro, allà de testimoni la Dolors Santandreu Pujol diu que dels que dispararen al marit foren el Lino i el Serra. Recordem com ha anat canviant de versió al llarg dels any si com, a la fi, sembla que la més valorada fou aquesta. Després al Consell de Guerra ve la intervenció del fiscal tot dient "en un brillante informe" els càrrecs d' assassinats del ASF mentre  l’advocat defensor considera "provados los cargos de asesinatos" demanant clemència. Mai la tingué l'Antoni Serra.