Nat a Puig-reig un 8-6-1917, fill de Valentí Freixa Orriols (Avia, 1878, des del 1923 a Terrassa, el 1936 es declarava teixidor sense feina) i Dolors Casafont Bonet (Peguera, 1879) , morí un 28-11-1936 a Osca. CDMH i AHT..Al 2024 l' investigador del MD Gonzalo Berger el situa en fossa localitzable: https://repositori.justicia.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14226/2571/Front%20d%27Arag%C3%B3%20%281936-1938%29%20ACC_ES.pdf?sequence=6&isAllowed=y 26/11/2025. Es tracta de Fosa: 604/2009 ZARA. Resident a Terrassa, c/Lepant, comptable per Astals, Antonell i Taló, afiliat a la UGT, solter. Milicià voluntari en una columna del POUM, mort el 28/11/1936 en acció de guerra prop de Quicena, Front d'Osca. Nota al diari Front, 29/11/36, p.3. Declarat pròfug de la lleva del 38 pels franquistes el 20/04/1940. Al Padró de Terrassa del 1936 ens apareix el seu germà Ignasi(Berga, 1906) casat amb Maria Espinal Casanovas (Terrassa, 1907) amb una filla Josefa (1931-2020). Vivien al c. Pi i Margall 158. També ens apareix la seva germana Roser (1909) , casada amb Llorenç Clarís Martí, tenien dos fills: Dolors (1928) i Josep (1930) al c. Escude 10. Celestí concretament vivia al c. Lepant 24 amb els pares. Al mateix pis també hi ha un altre germà, Joan (Puig-reig, 1901, ajudant teòric per Astals, Antonell i Taló) , casat amb Encarnació Torres Riera (Puig-reig, 1900, teixidora per Sala i Badrinas ) amb una filla: Dolors (Terrassa, 1929-2016).
La premsa local poumista (Front) es va fer ressò de la tragèdia: "Abans d'ahir, dissabte, poc després d'haver arribat a Quincena el cotxe que fa l'enIIaç setmanal amb els nostres mlicians d'aquell front, era mort per Ies bales feixistes el nostre comarada i valent milicià, en Celestí Freixa Casafont, de 19 anys d'edat i afiliat o l'Associació d'Empleats i Tècnics. El company Freixa havia recollit alguns paquets de companys que eren o les trinxeres i anava o portar-los-hi, quan la bala traïdora li donà la mort. Ahir al matí es celebrà l'acte de l'enterrament al qual hi assistí una representació del Comitè Local dcl P. O. U. M. de la Redacció dc "FRONT". Fou un enterrament on l'emoció es reflexava en totes les cares. En arribar al cementiri, els camarades Duran i Llonch, parlaren. No és la primera, ni serà la darrera víctima d'aquesta lluita contra el feixisme. Això ens ha d'esperonar en la lluita i donar ànims per venjar a Freixa i tots els altres caiguts. Després es feren unes salves i, amb el cor amb fe i valentia per la lluita, tots els presents desfilaren. Freixa , et recordarem! "