ENTITATS COL.LABORADORES 

El Comitè Antifeixista estava unit al  de Cerdanyola del Vallès vinculat al fet que tant la UGT com la majoritària CNT tenien  l'organització conjunta a les dues localitats. Cal tenir present  que un element  fonamental com  la fàbrica  d'Uralita, motor econòmic dels dos municipis,  arreplegava obrers  tant ripolletencs com cerdanyolencs. L'activitat  de l'Ajuntament es va realitzar amb coordinació amb el Comitè Antifeixista  de Cerdanyola-Ripollet, que utilitzarà l 'església com a garatge i  aportarà  uns cent voluntaris  a les files milicianes inicials (juntament amb  Montcada i Reixac) cap al front d'Aragó en una de les cèlebres columnes Durruti, la número 138. "Los muertos constatados desde el comienzo del conflicto hasta la constitución del segundo Ayuntamiento de guerra, posiblemente consecuencia de las represalias de tipo político-social, fueron nueve, de los que a cinco de ellos se les conocía su militancia en partidos de derecha, uno había sido antiguamente Secretario del Ayuntamiento de Rubí (Joan Turu Sallés) y tres eran sacerdotes" a  . VARGAS P. 94 

 El 19 de juliol del 1936 a una reunió celebrada pels membres més significatius de la CNT-FAI a la casa de José A. Teruel al c/Tamarit es va formar el Comitè Revolucionari de Ripollet-Cerdanyola "aún los estoy viendo con los fusiles en la mesa y discutiendo que tenían que hacer". Aquell comitè el dirigia Pere Llargués que tindrà un paper cabdal a la repressió republicana. Així, al dia següent, el dilluns 20 de juliol  s'incauten del convent de les monges dominiques i s'instal.la el Comitè. Se sap que els religiosos han fugit i se suposa que s'amaguen al mateix Ripollet. Al dia següent s'intenta la crema de l'església, però hi ha una enorme oposició i només cremaren l' altar renaixentista. L' església passa a tenir funció de garatge. El dimarts es presentaren els dos capellans, mossèn Casimir i mossèn Eugeni . davant el Comitè; foren executats, A partir de l'octubre l' alcalde fou Antoni Jorba Altoaguirre d' ERC que estigué quasi tota la guerra com a alcalde fins que a finals del 1938 és substituït per Josep Almirall Lluch. A la Causa General s'assenyalen, però,  17 assassinats per parts dels republicans a la rereguarda i com a responsables escriuen  els noms dels membres del Comitè , però  no sabem de les possibles responsabilitats concretes i  només  trobem a Joan Rodríguez Elvira dels qui van acabar al Camp de la Bota. A més, afegeixen 3 cadàvers enterrats a Ripollet, un d' ells sense identificar. (MARTOS 54)

 Als testimoniatges  Lluis Badia Casanovas, germà d' Antoni , assassinat després de passar per la txeca de Sant Elies, assenyala que l' han informat que per allà va passar Joan R. Elvira i Pedro Torres Sánchez. A la Causa General  hi ha un informe completíssim de 6 fulls signat per l' alcalde  de 20-10- 1941 on arremet de manera extremadament dura amb noms i cognoms sobre l' activitat republicana ripolletenca a la guerra civil.pp.60-66, a la p. 79 trobem un  nou informe sobre els patrullers en contacte directe amb el "celebre Eroles" i que els hi deien "els nanos", entre els activistes  destacats  assenyalen a J. Torres Sánchez, Joan Crespo Altidents (exiliat  a França) , però posen l' adreça a Tolouse de les cartes que envia a l' esposa i així van fent tot un llistat. A més,  algú  l'ha vist, escriuen,  passejar per Barcelona a Salvador Jorba Altoaguirre. A l' informe  també tornen a esmentar a Juan Rodriguez Elvira, són un total de 10 que acusen de les morts i tortures. Aquest informe és de 4 pàgines dels agents: Joaquin Raola Olivo i Miguel  Garcia Sobrino. La Causa General a Ripollet s'allarga fins al 1968 per demanda d' informes per a exiliats que pretenen tornar.

Segons FONTANALS, David i PADRÓ, Marc. Les cares de la guerra. Testimonis de la guerra civil i la repressió a Ripollet . Ripollet;: EMA Publicacions, 2011 un cas molt conegut pels veïns de Ripollet fou el "Pistoler número 1", també dit el Teixell que vivia a una casa llogada al c. Jacint Verdaguer. Es tracta del fragatí Francesc Portolés Salomon."Sempre ben vestit, va arribar a tenir un nen" (p.72).

M’apareix a l’ANC que vivia a Ripollet c. Jacint Verdaguer 12, casat 3 fills, però és documentació republicana a la Model on ingressa el 05/11/1937 per la desaparició i mort violenta de Josep Llargués, el 02/12/1937 és portat al prementori municipal de Roses del Llobregat,  torna a la Model un 25/01/1938 i en llibertat 01/03/1938 quan  li perdem la pista!!!. Era de la  FAI, Detingut a la insurrecció del 1933 i als documents franquistes del 1943 se’ l dona per mort. A Ripollet dos persones condemnades a mort van aconseguir commutar les penes per cadenes perpètues. Aquestes eren els germans Ginés i Vicente Serrano del Àguila. També es pot llegir a un article de la Vanguardia del 12 d’abril de 1942, que parla de la condemna de mort de “el Carlets” i de l’Ambrosi Romero (de Castellar), que una persona anomenada Balbino Ramos Oller va ser condemnada a mort per pertànyer al Comitè revolucionari de la localitat i per formar part de l’Ajuntament de Ripollet. Però, segons un document de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va ser condemnat a cadena perpètua i tampoc figura com a víctima al llibre d’en Josep M. Solé i Sabaté La repressió franquista a Catalunya, així que es pot deduir que al final no va ser afusellat. 

Val a dir que de Ripollet el cas més desconegut i enromement lamentable fou el mariner  ripolletenc Aureli Tena Gual que es va "suicidar" a la Casa Ponsa de Sabadell, l' actual Arxiu Municipal d'Història de Sabadell,  als inicis del franquisme quan era un pres republicà que mai, que sapiguem, als darrers 85 anys ha estat divulgat