Nat a Terrassa un 7-2-1914, fill de Salvador i Francesca , vivia al c/Colom 64, mitjaire a a l'empresa Vídua de J. German, membre de la Joventut d'Acció Catòlica, solter, morí a Sant Quirze del Vallès un 5-9-1936. AHT. TORRELLA .A la Causa General de Terrassa p.1020 la seva germana Ignacia (Terrassa, 1911) informa que fou detingut per Salellas i Comadran a la fàbrica, conduit a l' Ajuntament , trobat poc després al camí a Sant Quirze acribillat a trets. Sap que el treieren de l' Ajuntament Salellas i Rovira.
"La noche del 18 de julio de 1936, un puñado de tarrasenses, viendo su Patria gobernada por unos desalmados, que se habían manchado las manos de sangre del más grande de sus defensores, y que llevaban a España al caos, después de infames tratos con los salvajes poderes políticos, abandonaron comodidades, familia y ciudad, para formar el Bloque Nacional donde debian estrellarse todas las intrigas masónicas, soviéticas y separatistas, y abrir el camino a los Gloriosos Ejércitos de Franco y de Mola, que después de barrer a la horda roja debían convertir nuestro suelo en una ESPAÑA, UNA, GRANDE Y LIBRE.
Los ciudadanos a los cuales Tarrasa debe eterna gratitud por haber llevado su representación al Levantamiento Nacional más importante que registra la Historia, son los siguientes:
José Tapiolas Castellet
Ramón Matalonga Cortés
Pedro Matalonga Feliu
Juan Antonio Vallhonrat Cata
Jose M. Cunill Postius
Francisco García Guillemot
José Clapés Targarona
José Cadafalch Ballbé
Ramón Canal Más
Juan Bosch Barata
Baldomero Surrallés Llurba
José Surrallés Palet
Evaristo Montserrat Costa
Sebastián Font Comas
Joaquín Hernández Fuentes
Juan Olivares Santander
Juan Puig Rodó
José Olivares Santander
Antonio Ciurans Torras
Antonio Olivares Santander
Francisco Cortés Lara
Pedro Roig Llompart
Isidro Piñol Font
Javier Soler Ballbé
y los Caidos por Dios y por España
Domingo Domingo Vila
Antonio Guillemot Sagristá
José Dominfo Montserrat
Francisco Surrallés Palet
Guillermo Boada Costa
Luís Puig Rodó
Pablo Boada Lloveras
Juan Torra Sisquella
Angel Crespo Fernández
Angel Orrit Illa
Miguel Crespo Fernández
Luis Monteal Casanovas
Lirenzo Siscart Casanovas
¡¡PRESENTES!!
La Comisión de Festejos ruega a los primeros y a un familiar de los segundos acudan el próximo domingo, a las nueve de la mañana en el Salón-Vestíbulo del gran Casino, para desde allí dirigirse al paseo del Conde de egara, donde bajo la Presidencia del General Orgaz, se celebrarán los actos oficiales anunciados."
A https://terrassacat.blogspot.com/2008/08/tarrasa-23-de-enero-de-1940.html 23-11-2023.
"A las cinco y media de la madrugada, la Cruz Roja recibe aviso de trasladarse al cruce de la carretera de Sabadell a «Can Viver» a recoger los cadáveres de cinco personas muertas. Por los documentos que se han hallado, dichos cadáveres son los del Padre Ignacio Gorina Pau, tarrasense, escolapio, de 40 años de edad; Guillermo Boada Costa, obrero de! género de punto, de 21 años de edad, habitante en la calle de Colón, número 64 y Mariano Armengol Duran, de 32 años de edad, habitante en la calle Vallparadós, n° 12. Los restantes cadáveres no pudieron ser identificados " RAGON
El 19 de juliol de 1936, 37 voluntaris terrassencs, la majoria tradicionalistes, van baixar a la caserna de Sant Andreu per sumar-se a la insurrecció militar. Els qui van sobreviure a la guerra van obtenir càrrecs d’alta responsabilitat dins l’aparell local del règim. Dos d’ells -Lluís Puig Rodó i Francesc Surrallés Palet- van morir a Codo (Saragossa) el 25/08/1937 lluitant pel terç de Nostra Senyora de Montserrat. En diferents circumstàncies, 11 foren assassinats per l’acció d’incontrolats entre setembre i octubre de 1936. Sis d’ells van ser identificats per familiars en l’exhumació de 1941: Lluís Moncal Casanovas (s05/09/1936), Manuel Crespo Fernández (s15/09/1936), Antoni Guillemot Sagristà (s17/09/1936), Joan Torra Sisquella (s18/09/1936), Pau Boada Lloveras (s21/09/1936) i Domènec Domingo Vila (s08/10/1936).19 Àngel Crespo Fernández (s25/07/1936) consta al registre d’inhumats a la fossa en el llibre de defuncions del cementiri, tot i que no es va poder identificar el cadàver. Per últim, cal afegir que hi ha indicis que apunten que Àngel Orrit Illa (s15/09/1936) i Lluís Siscart Casanovas (s05/09/1936) també hi podrien haver estat enterrats, mentre que sobre Josep Domingo Montserrat (s19/07/1936) i Guillem Boada Costa (s05/09/1936) només se sap que també foren víctimes de l’acció d’incontrolats però sense poder assegurar on se’ls va inhumar. L’octubre de 1941 les famílies Crespo, Orrit i Torra van rebre una recompensa per part del règim. CLAVERIA I TALÓ.
Salvador Boada Gotsens diu que el seu pare Guillermo Boada Costa l’assassinaren el 3–9-1936 detingut per Comadran i Salellas al calabós i el 5-8-1936 trobat mort en cuneta entre Sabadell i Sant Quirze, coneix al Cadiraire i ignora si va intervenir.
SUMARI MIQUEL SABÉ