ENTITATS COL.LABORADORES 

De Sant Cugat del Vallès tenim l'enorme fortuna de poder accedir a la reeixida  feina realitzada per l' historiador José Fernando Mota Muñoz al seu llibre La Guerra Civil a Sant Cugat del Vallès. Història de Pins del  Vallès 1936-1939. GAUSAC. Publicació del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, 1993, Núm. 2, p. 33-45, https://raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/371907. i 

Els primers anys del franquisme a Sant Cugat del Vallès (1939- 1941) , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 5 (1994) .

A més, té una pàgina web on s'hi troba tota la informació possible sobre el cost humà de la guerra civil a Sant Cugat i que aquí se segueix quasi fil per randa. És una de les localitats més valuosament investigades a nivell comarcal i ens atreviríem a dir a nivell català. A més, a qualsevol dubte les diligències de l' historiador José Fernando Mota han estat ràpides  precises. Cal deixar constància dels agraïments a José Fernando que fem extensius a tota l' ajuda prestada per l' arxivera de l' Ajuntament de Sant Cugat Glòria Puigmal.

 Sobre la represàlia republicana assenyala Mota que, el dia  22  de juliol són assassinats Pere San Mestres (foto), secretari de la Lliga i fill de l'ex-secretari de l'Ajuntament de Valldoreix Josep Castella Casarramona; el 26 ho serà Anton Guilló Bernadas, rector de Sant Cugat; l'agost aparegué assassinat a destralades Antoni Serra Rubies, organitzador de la CEDA a Sant Cugat i els estiuejants barcelonins Francesc  de P. Medina i el seu cunyat Josep M. del  Pulgar Noes , al 1937 s'afegeix  Joan Altés Bargalló, alcalde després del 6 d' Octubre del 1934, Jaime Arrieta Zubiri, propietari d' una granja, Jaume Barbany Català per qüestions personals, Josep Farreny Obiols després de matar al regidor d'ERC Jaume Marimon Rom, el mosso d'esquadra Josep Prunés Amorós i Manuel Pujol Tortosa. Així doncs, 12 assassinats.

L' entrada de les  tropes franquistes implica una brutal  repressió sistemàtica dels republicans.  Així les primeres detencions són ben ràpides. La correspondència municipal es concentra en una  "demanda d’informes de conducta política, sindical i social de veïns del poble. Les primeres demandes d’informes provenen dels camps de presoners i presons de tot l’Estat (Aranda, Santander, Deusto, León, Santoña, San Sebastián) que volen conèixer l’historial dels seus presoners abans de prendre alguna decisió."  (...)

"Aviat a aquesta allau de demandes se sumen tot tipus d’empreses i organismes públics, com ara Correus, Telefònica, Riegos y Fuerzas del Ebro, Club de Golf, Col·legi Oficial de Metges i, fins i tot, el consolat italià demana informes del comportament dels seus ciutadans, tot amb el propòsit de realitzar depuracions de personal desafecte al nou règim". A més, també des de molts ajuntaments de tot l'estat  es demana informes de llurs refugiats a Sant Cugat sobre la seva possible tendència ideològica, actuació a la guerra, activa o passiva i la clàssica qualificació de desafecte, indiferent o adicte . Els informes foren responsabilitat de Guàrdia Civil, FET y de las JONS , però també s' afegien des d' alcaldia.

"En revisar la correspondència municipal he trobat sobre algunes de les demandes d’informació l’esborrany a llapis del que després s’enviaria al demandant, citant de vegades l’informant. La informació dels esborranys variava molt segons qui demanava l’informe, essent els més detallats els enviats als jutjats militars. Les variacions van des de classificar a la persona amb una paraula com buena o marxista fins a informes de dues planes. Naturalment els esborranys d’informes dels que he pogut treure informació són una minoria, ja que com he dit la majoria de la correspondència d’aquests primers anys és la demanda i resposta d’informes, però malgrat això crec que es poden extreure algunes conclusions.

En concret he trobat 182 informes, en prop del 40% es qualificava a l’individu sobre el qual es demanava l’informe de “bueno”, “adicto”, “derechista”, “católico” o “apolítico”, que són les qualificacions que podem considerar positives per la persona investigada, en canvi la resta d’informes es refereixen a la persona com “rojo”, “separatista”, “marxista” o informaven d’en quin partit o sindicat havia militat, també s’informava si havia estat membre de les patrulles de control o del Comitè Revolucionari i si havia portat armes. En els informes dels desafectes s’incloïa si aquest havia estat una persona destacada o d’acció -una diferenciació que podia ser clau en els judicis o depuracions-, doncs en el 73% dels informes s’especificava que era element d’acció, a la resta se’ls classificava de “rojos sin actuación destacada”.

De tot això podem concloure que l’actuació de l’Ajuntament va ser dura, ja que a la majoria de les persones investigades les classificava de desafectes i a la majoria d’aquestes de tenir responsabilitats.

Per alguns dels esborranys trobats també coneixem qui eren els informadors. En un terç dels casos en què figura aquesta informació el denunciant era un regidor de l’Ajuntament, la resta de casos es dividia entre persones represaliades durant el període de guerra, falangistes i altres. Tota aquesta informació es completaria i sistematitzaria des de finals de 1940, moment en el qual es confecciona l’informe de la Causa General, és a dir la narració dels fets de la guerra i les responsabilitats, que demanava el govern a tots els pobles" .

8.1. Les depuracions

"Una de les conseqüències d’aquests informes va ser el procés de depuracions posat en marxa tant a l’administració, com a les empreses o els col·legis oficials. L’Ajuntament va nomenar a Hermenegildo Rodó com a instructor encarregat de recopilar els informes sobre els funcionaris municipals i d’emetre un informe sobre ells. La primera mesura va ser considerar cessats a tots els funcionaris i treballadors de l’Ajuntament nomenats després del 18 de juliol de 1936. Després es van començar a incoar els expedients a tots els que tenien les places en propietat. Aquests funcionaris devien presentar una declaració jurada explicant la seva actuació abans i durant la guerra.

De resultes d’aquest procés depuratiu van ser cessats en els seus càrrecs vuit funcionaris municipals, quatre per ser militants d’ERC, tres per haver recolzat al Front d’Esquerres i ser desafectes al nou règim i un altre, que encara estava empresonat, se’l considera cessat al ser alliberat, ja que segons l’instructor, "era de ideas marxistas, iba en compañía de rojos y todavía va con algunos que quedan en esta villa" [3]. Els cessats ocupaven els càrrecs d’oficial de secretari, dipositari, tres de serenos, dos treballadors de l’escorxador i un conserge.

A més, la Jefatura Provincial de Sanidad va cessar a la llevadora Sabina Cañameras Torné per desafecte i addicta al règim marxista. Sabina Cañameras havia guanyat la plaça de practicant de Sant Cugat el juliol de 1931. Era militant d’ERC i durant la guerra havia estat membre del Comitè Local de Socors Roig Internacional i va ingressar voluntària a l’hospital militar de Sabadell. A finals de març de 1938 seria enviada a l’Hospital Militar de Madrid nº 14. Se la va assimilar al grau d’alferes. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona la va inhabilitar a perpetuïtat [4]. També se cessava al seu fill, el practicant Josep Arnau Cañameras, per tenir informes desfavorables d’ell.

Així, doncs, d’entrada se cessava a més d’un terç dels funcionaris i treballadors municipals.

Paral·lelament a aquest procés de depuracions hi ha el de reposicions en els càrrecs dels dos funcionaris que havien estat cessats en proclamar-se la República, acusats de monàrquics i de maniobrar en favor dels cacics, i els nous cessats per dretans després del 18 de juliol. Això suposava onze funcionaris, als que se’ls reconeix l’antiguitat i se’ls abonen els sous del temps que van estar cessats. Alguns d’aquests funcionaris havien sofert presó o persecucions durant la guerra o bé havien fugit al costat franquista.

Durant 1939 també van ser nomenats els funcionaris encarregats de substituir, la majoria de forma interina, als cessats. Per aquests càrrecs són nomenats excombatents, excaptius, mutilats de guerra del bàndol franquista o persones recomanades per Falange.

El desembre de 1939 el Govern Civil aprova el nou cos de funcionaris municipals de Sant Cugat. Són trenta treballadors, dividits en: set tècnics i facultatius -dels quals quatre nomenats abans de 1930 i tres nomenats el 1939-, set administratius -quatre amb càrrec abans de 1930 i tres nomenats el 1939- i setze subalterns, un nomenat abans de 1930, dos el 1933 i tretze el 1939. És a dir, de trenta funcionaris municipals només resten dos que havien accedit al càrrec durant la República.

En el procés dels nous nomenaments es produeixen casos de disputa per un càrrec entre diferents col·lectius franquistes. Aquestes baralles exemplifiquen com funcionava l’adjudicació de càrrecs a l’administració franquista, no atenent als mèrits sinó a les quotes dels diferents sectors dels vencedors. També reflecteix la falta de poder decisori de l’Ajuntament, atrapat en la lluita entre diferents grups de pressió vinculats al nou règim per col·locar als seus protegits.

El cas més il·lustratiu comença el 16 de gener de 1940, quan es nomena oficial interí de secretaria i recaptació a l’excaptiu Santiago Bozzo. El 30 del mateix mes es rep a l’Ajuntament una carta del delegat comarcal d’Excombatents demanant aquesta plaça per l’excombatent Alberto Vela. L’Ajuntament contesta que la plaça ja ha estat atorgada. A partir d’aquí es genera una aferrissada disputa pel càrrec. El 7 de febrer el delegat comarcal d’Excombatents insisteix que la plaça ha de ser per Alberto Vela i més tenint en compte que Santiago Bozzo havia estat destituït per indisciplina i mala gestió econòmica del càrrec de delegat local de la Organización Juvenil. L’Ajuntament decideix consultar el cas al delegat provincial d’Excaptius, que el 13 de febrer contesta que Santiago Bozzo ha de continuar en el seu càrrec perquè així el correspon per la quota que tenen els excaptius. El cas seria resolt a finals de 1940 quan el nou Ajuntament, ja plenament falangista, decideix nomenar oficial de secretaria a Alberto Vela, relegant a Santiago Bozzo al càrrec de conserge.

Finalment, el 1941 el cos de personal municipal era de trenta-tres persones, d’elles vuit eren excombatents, dos excaptius i un mutilat de guerra. D’aquests nous funcionaris nou han estat nomenats pel Tribunal de la Comisión Provincial de Reincorporación al Trabajo de los Combatiente, tribunal presidit a Sant Cugat pel delegat d’Excombatents".

a https://www.nodo50.org/casc/mota/La-repressio-dels-vencuts 31-7-2023

Salvador Carrasco Talón

Dades personals

Renom o motiu

Estat civil Solter/a

Data de naixement 1920

Nom del pare

Sexe Home

Nom de la mare

Condició Civil

Lloc de naixement

Últim veïnatge

Municipi

Municipi Sant Cugat del Vallès

Comarca / illa / parròquia

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Província

Província Barcelona

Estat

Estat Espanya

Nucli / entitat menor

Nucli / entitat menor Sant Cugat del Vallès

Comunitat / regió

Comunitat / regió Sant Cugat del Vallès

Dades de la mort o desaparició

Circumstància Mort

Data 10-12-1940

Àmbit Repressió franquista

Front

Nucli Algeciras

Municipi Algeciras

Comunitat Andalucía

Estat Espanya

Data d'actualització d'aquest registre0000

Font Cost Humà de la Guerra Civil. Memorial Democràtic, Departament de Justícia

Joan Ruiz Tomàs

Dades personals

Renom o motiu

Estat civil

Data de naixement

Nom del pare

Sexe Home

Nom de la mare

Condició Civil

Lloc de naixement

Últim veïnatge

Municipi Sant Cugat del Vallès

Municipi Sant Cugat del Vallès

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Província Barcelona

Província Barcelona

Estat Espanya

Estat Espanya

Nucli / entitat menor Sant Cugat del Vallès

Nucli / entitat menor Sant Cugat del Vallès

Comunitat / regió Sant Cugat del Vallès

Comunitat / regió Sant Cugat del Vallès

Dades de la mort o desaparició

Circumstància Mort

Data1938

Àmbit Violència revolucionària i repressió reraguarda

Front

Nucli els Omells de Na Gaia

Municipi Els Omells de na Gaia

Comunitat Catalunya

Estat Espanya

Data d'actualització d'aquest registre06-04-2020

Font Cost Humà de la Guerra Civil. Memorial Democràtic, Departament de Justícia