MOSSÈN PERE ROCA

Mossèn Pere va néixer a Barcelona el 15 de febrer del  1871, era fill de Ramon Roca Alfer i Francesca Torrents Guach i va estudiar als Pares del Cor de Maria Tonsura a Vic, per fer les menors, subdiaca i prebisterià a Sant Domingo de la Calzada al 1895, d’ allà va travessar l’ Atlantic i va ser agregat a la Concepció, Tinent, Capellà d’ Ibremonas i rector en tres poblacions, la darrera durant 10 anys a Coronel Dorrego a la província de Buenos Aires:Dins de la Diócesi de la Plata amb 8000 habitants al 1920. Va tornar a Catalunya al 1929 i primer va anar d’ intern a les Adoratrius de Badalona i d’ allà uns mesos d’ ecònom de Can Bros a Martorell, històrica colònia tèxtil.

 I, en poc temps, va ser  anomenat rector de Polinyà el 1929. Els testimonis actuals  de Polinyà que el conegueren van ser aquells nens i nenes que el tingueren per al realització de les catequesis. Ha deixat a la memòria un bon record per les activitats realitzades i sobretot han  quedat les narracions dels seus anys anteriors quan va fer , segons la memòria polinyanenca, de missioner en diferents països de Sudamèrica. La Guerra Civil li sorprengué a la Rectoria i li comencen a arribar les notícies de la persecució als religiosos. Decideix  presentar-se  davant membres del  Comitè local republicà , especialment al carter Antoni Roger, organista de l´església ,demanant protecció: li digueren que es quedés a la Rectoria  tranquilitzant-lo i dient-li que evidentment ningú el podia amagar, per la perillositat que comportava, però que buscarien alguna persona de confiança. Devia ser al voltant del 25 de juliol de 1936 quan un taxi sabadellenc  , que portava un conegut d´ Antoni Roger, anomenat Muñoz , recollí mossèn Pere i se l´emportà a un amagatall a Mollet, més endavant també estarà emboscat a Can Marata amb altres religiosos. A la fi de la Guerra li tornaren totes les propietats, però la Rectoria estava en deplorables condicions i anirà a viure al carrer Major 40 (Can Vicenç, exiliats que  alguns mai han tornat i han arrelat a EEUU). A la postguerra mossèn Pere realitzarà una gran feina per la conciliació polinyanenca i està documentada la seva participació en 8 consells de guerra tot ajudant i testificant a favor dels presos polinyanencs republicans . A més també va fer molts avals a favor de la gent de Polinyà que havia format part d ´entitats republicanes. És un home clau per salvar molts polinyanencs després de la Guerra Civil. Morí   i és enterrat a Polinyà. Morí a Polinyà el 23 de maig del 1954. Amb data de 1954 tenim aquesta carta al bisbe de Barcelona Gregori Modrego i Casaus on encara vol contribuir a la millora de Polinyà:

5