MORTS DE LA REPRESSIÓ REPUBLICANA

ENTITATS COL.LABORADORES 

De les dades de la Causa General  col·legim que assassinaren a Luis Gonzaga Vila Bassols de 63 anys advocat requetè el 23-7-1936 per part d’ una patrulla de trenta homes de Castellterçol i Sant Feliu de Codines dirigits per Felio Vernet i Pere Alemany i acabà morint en un camí  a Sant Llorenç,  diu la Causa General que Felio Vernet  està fugit a França i Pere Alemany a la  presó a Barcelona

"Barcelona - Camp de la Bota -cárcel Model - garrote - enterrado Fossar Pedrera - Ejecutado tras Consejo de Guerra Sumarísimo

Alemany Berenguer, Pedro 60 Payés era de Sant Feliu de Codines Alemany Berenguer, Pere 56 Sí Pagès Casat No novembre 1939- Octubre1942 Pena de mort Mort per garrot vil en una presó de Barcelona(6/10/1942)"

https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/06/2016-LONGAS_repressio_republicans_sant_feliu_codines.pdf 23-9-23.

La memòria popular mai ha oblidat aquest fet, Lluís Vila era el propietari de Can Brossa i de seguida foren  conscients perquè treballava  d' advocat procurador del propietari de Sant Feliu de Codines Ramon Garriga,  que vindrien patrullers d' aquest poble veí i foren aturats a l' entrada del poble a la carretera per alguns gallifencs que no els hi permeteren passar. La solució dels patrullers codinencs va ser donar la volta per Caldes, Sentmenat, Castellar del Vallès i Sant LLorenç per arribar a Can Brossa i "se l' endugueren a les balmes del Carner (ja municipi de Sant Llorenç), el posaren dret sobre un piló de la carretera i li dispararen un tret" (Bosch  p. 51).

Lluís Vila era apreciat a Gallifa i havia estat el promotor de la creació de la font de les Maioles, aportació que ha quedat per la història del municipi (Ibid).

De fet, als inicis de la guerra vingueren uns quants cops patrullers de Perafita (on alguns propietaris gallifancs  també tenien interessos) i de Sant Feliu de Codines i la patrulla de Gallifa que controlava la carretera els entretenien i fins i tot s' enfrontaven amb armes amenaçadores mentre s' amagaven les famílies de dretes. A la fi, els del Comitè van evacuar aquestes famílies cap a Sabadell, tot tenint algun estira i afluixa amb patrullers castellarencs i acabaren posant-los al tren a Sabadell i que s' amaguessin a l' anonimat barceloní. Això va servir per tots els avals positius que n' hi hagueren  a partir del 1939.