ENTITATS COL.LABORADORES 

 Cal deixar constància dels agraïments a l' arxivera local de l' Arxiu Municipal  de Rubí, Judith Tapiolas i a l' historiador Eduard Puigventós que va realitzar per al Memorial Democràtic un rigorós informe sobre el cost humà de la seva ciutat del qual es nodreix en un tant per cent elevat la informació aquí desada. 

Quan les eleccions  legislatives espanyoles del  16 de febrer de 1936 a Rubí va guanyar el Front d' Esquerres amb 2.009 vots, mentre el Front Català d' Ordre tingué 1.395 d' un cens de 4325 electors. De fet votaren el  78,5 % . Rubí demogràficament al 1936 era la tercera ciutat del Vallès Occidental, només superada per Sabadell i Terrassa. Així se'n va tornar a constituir l' Ajuntament resultat de les eleccions del 14 de gener del 1934 eliminat a partir dels fets del 6 d' octubre.  El nou consistori estava format per 11 regidors d' ERC: Pere Aguilera Garriga (alcalde), Miquel Segura Mitjans, Antoni Pereña Sales, Antoni Vilardell Puig, Jaume Martí Serrano, Joan Jansà Calaf, Tomàs Coll Arenas, Joan Marcet Carreras, Pere Escayol Coll, Ramón Pujol Albó y Pere Serra Llunell) y Defensa Ciutadana només cinc: Jaume Aguilera Marcet, Francesc Puig Saló, Antoni Moliner Fuster, Antoni Aguilar Baylé y Remigi Brustenga Roig. Amb el Decret del 22  de juliol sobre la constitució dels ajuntaments , ERC es va ajuntar amb la resta de forces antifeixistes al ple del 8 d' agost: 2 representants de la UR (Antoni Ramoneda Torres i Francesc Claverí Salvatella), 3 del POUM (Elisi Pujol Mora, Jaume Martí Serrano y Pere Escayol Coll) y 3 de la CNT (Joaquím Mariné Cornet, Joan Roba García y Pere Rosell Vidal,  Els representants de la CNT i POUM declararen que “prometien llur  col·laboració sempre que es mantingués  l'esperit revolucionari i de justícia social que anima a tots en aquest  moment de lluita  contra el feixisme"  i Aguilera els contestà que mantindrien sempre l'esperit revolucionari i de justícia social contra els privilegiats que volien "ofegar amb sang les mínimes llibertats del poble"

Alhora el  “Comitè Executiu de Milícies Antifeixistes” (CEMA) estava format per representants d' ERC, UR, POUM i CNT-FAI, sense UGT ni PSUC. De representants del Comitè Vargas Puga esmenta per ERC, Esteve Llopart, Joan Martí i Amadeu Tort; per CNT, Joaquim Aragonés Campderrós (que serà regidor municipal a partir del dia 30 d' octubre del 1937 i sobreviurà a Mauthausen, no així pas el seu germà Enric), Domènec Dolcet Roura. El CEMA va incorporar la constitució d'un Comitè Femení de Defensa Nacional, i , fins i tot van establir unes dependències al costat de la seu del Comitè. Un cas semblant és el de Castellar del Vallès on el Comitè oferí la tercera planta de la casa del Carrer Major incautada a la família Homet a les anomenades "Llibertàries". L'objectiu era  recaptar donatius de roba i diners pels soldats. Aquestes primeres rubitenques del Comitè femení foren: pel Centre Democràtic Republicà (ERC), Carmen Crespo y Maria Roura Cortina; per la UR:  Rosa Ricart Alemany i Pepita March Camats; pel POUM:  Teresa Pereña Lázaro i Remei Pla Pallejà; per la CNT, Asunción Aragonés Campderrós i Emilia Metz Manzanares; per l'Ateneu Cultural, Adelina Martí Serrano i Joaquina Granero Molina; pel Grup Femení  de la Cooperativa “La Rubinenca”, Àngela Bonell i Rosa Casanovas.

El 27 de setembre sortiran  de Rubí 54 voluntaris milicians, comanats per Jaume Pla (POUM) i Esteve Llopart (ERC). S'hi  integraren a la Columna Joaquim Maurín , dirigida pel rubinenc  del POUM, Josep Rovira Canals (“Pep Rovira”, futur cap de  la 29 División “Lenin”).  Amb ells se superà la xifra de 100 voluntaris rubinencs als fronts.

El 25 de gener del 1939 a primera hora de la tarda els primers soldats  de l'exèrcit dit nacional entraven a Rubí, produint-se saquejos, extorsions i vexacions de tota mena(VARIS. Aproximació a la història de Rubí. Ajuntament. Rubi, 1986. p. 255)

RARA AVIS: NO TÉ SUMARI, NI SURT A L' ANÀLISI DELS 70.000 SUMARIS FET PER L' ANC.

Tomàs Petit Canals

Dades personals

Renom o motiu

Estat civil

Data de naixement

Nom del pare

Sexe Home

Nom de la mare

Condició Militar

Lloc de naixement

Últim veïnatge

Municipi Rubí

Municipi Rubí

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Província Barcelona

Província Barcelona

Estat Espanya

Estat Espanya

Nucli / entitat menor Rubí

Nucli / entitat menor Rubí

Comunitat / regió Rubí

Comunitat / regió Rubí

Dades de la mort o desaparició

Circumstància Mort

Data 1939

Àmbit Repressió franquista

Front Front de Catalunya

Nucli Barcelona

Municipi Barcelona

Comunitat Catalunya

Estat Espanya

Data d'actualització d'aquest registre10-03-2010

Font Cost Humà de la Guerra Civil. Memorial Democràtic, Departament de Justícia

Pelegrí Armengol Santeugeni

Dades personals

Renom o motiu

Estat civil Casat/da

Data de naixement1889

Nom del pare Pelegrí

Sexe Home

Nom de la mare Teresa

Condició Civil

Lloc de naixement

Últim veïnatge

Municipi Corbera de Llobregat

Municipi Rubí

Comarca / illa / parròquia Baix Llobregat

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Província Barcelona

Província Barcelona

Estat Espanya

Estat Espanya

Nucli / entitat menor Corbera de Llobregat

Nucli / entitat menor Rubí

Comunitat / regió Corbera de Llobregat

Comunitat / regió Rubí

Dades de la mort o desaparició

Circumstància Mort

Data25-09-1941

Àmbit Repressió franquista

Front

Nucli Sant Cugat del Vallès

Municipi Sant Cugat del Vallès

Comunitat Catalunya

Estat Espanya

Data d'actualització d'aquest registre 03-03-2010

Font Cost Humà de la Guerra Civil. Memorial Democràtic, Departament de Justícia

A partir de  les 125 pàgines  que té la Causa General de Rubí podem sintetitzar  que en ella assenyalen que els morts de la represàlia republicana foren en primer lloc un 3 d'agost del 1936  Antonio Moliner Fuster, ex-regidor de dretes, aprestador de 48 anys per impactes al cap,  trobat a l' Arrabassada juntament amb el rector Josep Guardiet Pujol de 62 anys i el pintor  Josep Grau Corominas que era caporal del sometent, Els sospitosos dels tres casos són Ramon Catasús Domenech, Elias Viciedo Palenzuela i Pere Abella Rebull. Els dos primers estan a presó i el tercer s'ignora.

El quart cas és anterior (el posen després per la prioritat als religiosos) Ramon Torrella Gusi , un 29-7-30, també aprestador i de dretes trobat a Les Fonts de Terrassa, aquí no escriuen el nom de cap sospitós. 

El cinquè és el llorençà, forner i ex-conseller de dretes Joan Oliver Casanovas un 27-1-1937 i els sospitosos són Amadeu Basomba Grifell i Joan Rivas Cahiz que consten com a afusellats. Sabem pels sumaris que a Sant Llorenç pujaren molts més,  aquí no especificats. De fet, de les 5 penes de mort que el franquisme efectuà a Rubí, tres en foren pel tràgic cas d'Oliver.

 El sisè és Josep Fité Format de 68 anys, policia jubilat, un 27-11-1936 a Rubí; quan informen de  sospitosos  tenim altre cop a Elies Visedo Palenzuela i un nou: Miquel Calderó Mañas del qual  s'ignora on és.

 Un jornaler Miquel Puntas Garró n'és el setè, un 21-9-1936 a les mines de Sant Cugat, no hi ha més dades com el següent: Emili Soler Soriano que va desaparèixer un 22-1-37

El novè és el pagès Just Vigo Ubach  el 23-9-1936 i aquí de sospitós torna a aparèixer Miquel Calderó. També es pagès el desè Pere Vidal  Ferrer, d'aquest posen l'edat, 37 anys, un 27-7-1936 i amb un lacònic "elemento católico" i l'últim que testifiquen és l'electricista Modest Brucard Mas el 16-8-36 a l'Arrabassada i aquí el sospitós és un nou: Martí Riera.

 En quant a cadàvers trobats hi ha el rector de Castellbisbal Lluis Pujal Bracons  (mireu biografia) de 56 anys un 24-7-1936 i un mendicant desconegut un 18-9-1936 al carrer Espoz i Mina, sense possibles sospitosos.

 Després trobem tots els testimonis de familiars de les víctimes que assenyalen molts responsables que no acabaren al Camp de la Bota, mentre dels 5 afusellats només 2 en són ja esmentats aquí. . El més curiós és el llistat detallat dels que cremen l'església. Únic cas tan explícit en tot el Vallès Occidental.

De l' alcalde hi ha molta informació:

Pere Aguilera i Garriga "(Rubí, 3 de gener de 1901 - 4 d'agost de 1991), fou dirigent del sindicat Unió de Rabassaires i alcalde de Rubí en diferents períodes entre 1934 i 1938. El 1922 va ser un dels fundadors de la Unió de Parcers de Rubí i en fou escollit president. Formà part de la comissió organitzadora del primer congrés de la Unió de Rabassaires celebrat a Barcelona el 6 de gener de 1923. L'any 1926 va ser elegit vocal del comitè central de la Unió de Rabassaires i l'any 1928, vicepresident, participant activament en les campanyes de propaganda d'aquest sindicat de pagesos. Va ser president del Centre Democràtic Republicà de Rubí i col·laborador de les publicacions "La Terra", "La Lluita" (Rubí) i "La Acción" (Terrassa). L'Ajuntament de la ciutat de Rubí està situat en la plaça que du el seu nom.

Segona República Espanyola. Durant els anys trenta del segle XX va ser el principal referent a Rubí del republicanisme, del Centre Democràtic Republicà i del partit Esquerra Republicana de Catalunya. A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 va ser elegit regidor de l'Ajuntament d'aquesta ciutat i durant la legislatura 1931-1934 en va ser el primer tinent d'alcalde. Amb les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 va ser elegit alcalde de Rubí. El 6 d'octubre de 1934 es va adherir des de Rubí a la proclamació del president Lluís Companys de "l'Estat Català de la República Federal Espanyola". Arrel d'aquests fets ell i tots els regidors republicans de Rubí van ser empresonats, no sent alliberats fins al febrer de 1935.

Després del triomf electoral del Front d'Esquerres, el febrer de 1936, va recuperar l'alcaldia. El cop d'estat militar del juliol de 1936 va fracassar a Catalunya i a bona part de l'Estat, però va facilitar l'obertura en aquests territoris d'un període revolucionari, de disgregació del poder i violència. Pere Aguilera, des de l'alcaldia de Rubí, va fer el possible per evitar estralls. El febrer de 1937, però, davant la complexitat de la situació, va cedir l'alcaldia a la CNT i se'n va anar voluntari al front. Retornà a l'alcaldia l'octubre del mateix any i exercí el càrrec fins a l'abril de 1938, quan una aliança entre la CNT i el PSUC el va treure de l'alcaldia. El maig de 1938 va ser mobilitzat i s'incorporà a l'exèrcit.

Postguerra A l'inici de 1939 va passar a França, sent internat al camp de refugiats d'El Voló (Rosselló). Al cap de poc va tornar a l'Estat espanyol. La repressió de la dictadura era aleshores molt intensa i el retorn fàcilment li hauria pogut costar la vida, com a tants altres alcaldes i militants d'ERC i d'altres organitzacions. Però volia assumir les seves responsabilitats polítiques, car alguns regidors republicans s'havien quedat a la ciutat. Va entrar a l'Estat espanyol pel País Basc, sent immediatament detingut. Abans d'arribar a Barcelona va seguir un camí de presons i camps de concentració: Sant Sebastià, Bilbao i Lleó, on va ser probablement apallissat. El juliol de 1940 li van fer un consell de guerra a Terrassa que el va condemnar a la pena de mort. Però la revisió de l'expedient per part de l'auditor de guerra va evidenciar que mancava un document important, la qualificació fiscal, pel que el consell es va haver de repetir. El maig de 1941 va ser sotmès a un segon consell de guerra, que el va condemnar també a la pena de mort, però la sentència proposava alhora la commutació d'aquesta pena per una de 30 anys de presó, que va ser la que finalment li va caure. El 1943 va obtenir la llibertat condicional, però va anar aparellada amb una pena de desterrament, pel que no podia viure a Rubí. Va viure desterrat a Blanes i a Sabadell fins que el 1947 va poder tornar a Rubí, continuant, però, en llibertat condicional fins al 1959, quan la pena es va donar per extingida.

Tercera restauració borbònica. Un cop mort Francisco Franco i succeït per Joan Carles I, Pere Aguilera es va incorporar novament a l'activitat política, participant en la reconstrucció del seu partit de sempre, Esquerra Republicana de Catalunya. En les primeres eleccions municipals democràtiques després del final de la dictadura feixista que l'havia condemnat a mort, el 1979[1] va ser elegit regidor per ERC, càrrec que va ocupar fins al 1983. El 26 d'abril de 1987 el seu partit i l'Ajuntament li van fer un homenatge, rebent el títol de Fill Predilecte i l'Escut d'Or de Rubí. Va morir el 4 d'agost de 1991 i el 8 de febrer de 1992 l'Ajuntament li va fer un homenatge pòstum consistent a donar el seu nom a la Plaça de la Vila. Cal destacar que tots aquests reconeixements es van fer per unanimitat de totes les forces polítiques representades a l'Ajuntament".

ahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Aguilera_i_Garriga 24-6-23

Stolpersteine

"Onze "Stolpersteine" reten homenatge des de setembre de 2020 als rubinencs que van ser deportats als camps de concentració nazis.

El projecte de les Stolpersteine va néixer als anys 90, quan l'artista Gunter Demnig es va interessar per commemorar els homes i dones deportats i assassinats pel nacionasocialisme. L’alemany va crear aquest monument exhortatori de llautó, en forma de llamborda, on consta el nom de la víctima i algunes de les seves dades essencials. Les Stolpersteine es col·loquen a les voreres, pròximes a l’última residència de les persones homenatjades abans del seu arrest o deportació.

Al febrer de 2017, el Ple de l’Ajuntament de Rubí va aprovar sol·licitar a Demnig la creació d'onze d'aquestes obres, que ell elabora de forma totalment artesanal, en homenatge als deportats de la ciutat. Després d'un llarg procés, les llambordes van ser col·locades a diferents punts de Rubí entre el 22 i el 23 de setembre de 2020. La seva instal·lació va anar precedida d'un acte solemne que va comptar amb la participació de familiars dels homenatjats, autoritats i diverses entitats vinculades a la memòria històrica. 

Stolpersteine significa en alemany pedra que fa ensopegar. El nom reflecteix a la perfecció l'objectiu d'aquestes petites obres: fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria; no oblidar els noms de tots aquells que van ser represaliats per defensar les seves idees enfront del nazisme.

A Rubí, aquests són els onze veïns homenatjats amb les Stolpersteine i les adreces on es poden localitzar les llambordes:
   

Enric Aragonès Campderròs

Rubí, 1905 – Gusen, 1941

c. Narcís Menard, 15

Joaquim Aragonès Campderròs

Rubí, 1900 – Rubí, 1992

c. Narcís Menard, 15

Francesc Bartroli Creus

Sant Martí Sarroca, 1912 – Gusen, 1942

c. Sant Jaume, 16

Gregorio Beltran Jardiel

Barcelona, 1919 – Gusen, 1942

c. Magallanes, 33

Joaquim Cardona Pareras

Rubí, 1919 – França, 1955

c. Sant Miquel, 25

José López de Letona Angulo

Alcedo, 1906 – Hartheim, 1941

c. Rafael de Casanovas, 12

Jesús Montroig Cuartero

Castelló, 1902 – Gusen, 1942

c. Pintor Murillo, 13

Antoni Òdena Òdena

Vilaverd, 1906 – Rubí, 1985

c. Terrassa, 33

Antoni Pereña Salas

Barcelona, 1895 – Montagny, 1963

c. Nou, 9 bis

Joaquim Rusiñol Folch

Rubí, 1912 – Gusen, 1941

c. Sant Pere, 5

Andreu Vidal Almirall

Terrassa, 1912 – Gusen, 1942

c. Sant Miquel, 13"

a https://www.rubi.cat/ca/rubi-ciutat/historia-1/stolpersteine 18-8-2023