Matadepera

ENTITATS COL.LABORADORES 

Cal començar per agrair les enormes dIligències  i notables deferències de l' arxivera de l' Arxiu Municipal de Matadepera, la senyora Carme López León no només per la quantitat de documentació assolida , sinó també per poder accedir a la col.lecció interessantíssima de fotos del poble que han donat vida a algunes de les històries que aquí desenvolupem.

De Matadepera és d' enorme trascendència  el llibre de Raul Aguilar: Memòries d' una feixa. La urbanització d' un poble pagès de la regió de Barcelona (Matadepera 1931-1983) Matadepera: ECOS S.C.C.L.,  2012.

Pel llibre de Raul Aguilar sabem que la bona convivència entre l'església i els matadeperencs canvia al 1933 amb l' arribada del substitut de Mossèn Jaume Torres, capellà de tarannà conciliador; ara es tracta de Mossèn Magí Vidal  Feiners ( Aguilar p.62) de caràcter fortament tradicionalista, fent homilies amb continguts integristes i "va protagonitzar diversos enfrontaments que acabaren al jutjat" (Ibid p. 118). Un dels més cèlebres va ser la disputa amb el local  annex a l' església que el reclamava per fer-lo servir de magatzem  l'activista esquerranista d' Estat Català  que acabarà al Camp de la Bota Miquel Sabé Ill, el cadiraire (veieu la seva biografia a l' apartat de Terrassa perque al padró de Matadepera no hi és i la bibliografia sempre l' han situat al món terrassenc). Durant la República acaba sent detingut Mossèn Magí i el Cadiraire aprofitava el local per a ús dels Escamots d' Estat Català que practicaven tir prop de Can Solà del Racó (foto a baix). A la pàgina 19 Aguilar assenyala que després de la guerra Sabé serà afusellat entre d' altres motius a causa del testimoni contrari de Mossèn Magí , possiblement aquesta dada vingui de la memòria oral matadeperenca , però a l' ampli procés al Cadiraire no hem trobat la participació del rector de Matadepera.

També assenyala Aguilar que durant les eleccions de febrer del 1936 s'organitza una guàrdia armada voluntària pel rumor que vindrien activistes de dretes(p.134) i aquesta dada quadra amb la denúncia al Cadiraire que va frenar l' entrada dels cotxes de carlins al poble.

De fet, escriu Aguilar que la principal font de conflicte local era l' integrisme de Mossèn Magí que atacava les esquerres des del púlpit i des de l' Ajuntament es demana amb carta al bisbe per a què el canviïn (Ibid p.140) que,  a la fi,  accepten i vindrà Mossèn Pascual tot just el 18-7-1936. I així  aquell diumenge a Matadepera , el jovent ballant a Cal Trapet quan  vingué un camió de la CNT a dir-los que no tenien vergonya amb els centenars de morts a Barcelona (Ibid p.144).

 I en aquells moments a Terrassa i Sabadell comencen a circular cotxes amb policies, guàrdies, patrullers incontrolats i comencen les detencions, el primer fou Antoni Barata Rocafort  quan sortia de missa a Terrassa a les 12h (Ibid p.148) , mentre a Matadepera l'Ajuntament va encarregar a un grup de militants d' Esquerra: Josep Ventayol, Vicenç Verges, Daniel Arola, Josep Busqueta i Marc Genescà l' ordre públic , però es van mostrar incapaços d' aturar els registres de la CNT (Ibid p.149).

 També pensem que és interessant esmentar,  com  assenyala Aguilar,  que quan acaba la guerra mossèn Magí tornà al poble  i "en lloc de tornar el favor a aquells que l' havien ajudat a salvar-se  i havien evitat el seu processament durant la Guerra es va convertir en un testimoni de càrrec contra els membres de l' alcaldia republicana" (Ibid p.56) i, en aquest sentit, la seva actuació es troba a les antípodes de Mossèn Pere Roca (veieu biografia a Polinyà)  a 20 km. que va ser infatigable fins aconseguir en poc temps que tots els polinyencs estigueren fora de les presons i ningú acabés   enviat al Camp de la Bota,

 A Matadepera el primer afusellat serà el carter local Dídac Cirera Ros i l el següent afusellat és Justo Pozo Gonzàlez, un mecànic del Comitè, basc de 38 anys de la CNT, que no se sap si va ser milicià o no, jutjat 15-6-1939, mort el 9 de juliol de 1939. La rapidesa d’aquests dos casos i l’absència d’informes de la comissió gestora del poble fa creure que van seguir una via especial, també eren judicis sumaríssims amb condemnes de mort, però el procés era molt més ràpid. Amb aquestes condemnes a mort sense tenir proves clares dels assassinats dels quals van ser acusats o de la seva participació a milícies antifeixistes, les autoritats franquistes volien demostrar la seva capacitat repressora. A Matadepera van condemnar a mort a 4 persones més el 6 de maig de 1940 després de què declaressin al tribunal militar de Terrassa. Els seus noms eren: Jaume Ramon Gumfaus, Vicenç Verges Coll, Joan Martí Font i Salvador Puig Solà; però les famílies de Joan Martí i Salvador Puig van aconseguir els avals suficients perquè la seva pena de mort fos commutada per cadena perpètua i van aconseguir la llibertat condicional anys després. 

En tot cas, assenyala Aguilar al seu llibre que l' assassinat de Josep Valls a Matadepera fou obra de terrassencs avisats per algun matadeperenc "i això és el que va motivar la seva detenció i posterior assassinat, però resulta pràcticament impossible saber qui va ser aquesta persona que va avisar de la seva presència a Matadepera. En tot cas, ni els consells de guerra celebrats, ni els informes de les autoritats locals sobre els caiguts, ni els testimonis que hem pogut recollir han pogut demostrar la participació dels quatre condemnats a mort de Matadepera. Per tant, podem afirmar que Jaume Ramon i Vicenç Verges foren uns caps de turc escollits per la dreta local per exemplificar davant la seva comunitat quin era el preu a pagar en cas que es tornés a qüestionar la seva autoritat política i social, però podien haver estat perfectament uns altres" (Ibid p. 114). L' encertada  reflexió de l' historiador Raul Aguilar la podem fer extensiva a tots els pobles del Vallès Occidental (i a tota Catalunya i a tota Espanya).

Twit: "El 26 de  gener del 39 les tropes franquistes entraven a Matadepera i va començar una repressió espectacular. Van executar a 4 persones innocents: Dídac Cirera Ros (CNT), Justo Pozo González (CNT), Jaume Ramon Gumfaus (POUM) i Vicenç Vergés Coll (ERC). El fiscal va demanar pena de mort per Joan Martí Font (ERC) i Salvador Puig Solà, però es va commutar per la cadena perpetua. També sorprèn el cas d'Aniceta Sal·lari, a qui li van prendre la concessió del Tabac i la centraleta telefònica i no va obrir més el Café Trapet. .En aquells moments Matadepera tenia uns 650 habitants. Si estem parlant de 26 persones represaliades amb aquesta brutalitat, seria aproximadament el 4% de la població. Textos d’ Arnau Rusines gener 2022, twiter

A la foto d' avall Can  Solà del Racó on feien pràctiques de tir els escamots de Miquel Sabé.

La Causa General de Matadepera consta de 77 pàgines en elles assenyalen els dos morts per accions dels republicans, el primer és l' ex-alcalde José Valls Pi de 40 anys, mestre d' obres  i responsabilitzen directament a l' alcalde republicà exiliat a França Joan Arola Casellas i als dos ajusticiats J. Ramon i V. Vergès un 30-10-1936, el segon és el jornaler de 58 anys Lluís  Valls Vall  novembre del 1936 i es desconeixen els autors.

A més hi ha 4 cadàvers recollits al muncipi responsabilitzant a patrullers incontrolats de Terrassa: Pere Burés Sanmartí (7-8-36), Miquel Ayala Barber (15-8-36), Ricard Benascó Argemí   i Miquel Truyás Maixent ja trobats acabada la Guerra.

 A la declaració feta al germà de José Valls Pi, Enrique,  diu que fou assassinat per patrullers terrassencs però instigats pels tres assenyalats  i encara augmenta la llista de possibles influents  amb 4 més.