Nat a El Morell un 15-11-1909, fill d'Isidre Roviralta Saló i Anna Roviralta Port, solter, morí al camp de concentració de Santoña el 6--8-1938. MD.Els cognoms els podem trobar, com Rubiralta. Havia passat per Albacete i Villarreal; els seus superiors havien demanat informes sobre la família i el propi Roviralta, considerats de dretes. Adscrit a un batalló disciplinari de l'exèrcit republicà (com a grau militar consta 'Corrigendo'), desaparegué entre el 30 de març de 1938 i l'1 d'abril del mateix any a Torres, municipi de Graus (Osca) en el transcurs d'uns combats en el context de retirada de l'Aragó per part de les forces republicanes; fou fet presoner pels franquistes aleshores, estant ferit i morint poc després. L'expedient de pagadoria és per desaparició. (GCMR, 1989, 71-72).
"Estant a San Marcos es va trobar amb un noi que li va explicar una història que li va anar bé per al consell de guerra que vindria després. Sabent que havia estat alcalde de Rubí li va explicar que a l’hospital de Santander havia mort un noi de Rubí «de la paliza que le dieron los nacionales». El noi, li digué, es deia Roviralta, un soldat republicà de transmissions —on només s’enquadrava gent de confiança— que s’havia passat al bàndol franquista. Aquests se n’havien malfiat i creient-lo un espia republicà l’havien maltractat brutalment per fer-li confessar el suposat espionatge, pel que, després d’estar dos mesos enllitat a l’hospital, hi va morir. Justament, en el consell de guerra que es preparava contra Aguilera, el pare d’aquest noi acusaria l’exalcalde de Rubí de la mort del seu fill i aquesta informació de com havia mort Roviralta li aniria molt bé per a defensar-se.431 431 Pere AGUILERA. Pàgines viscudes, p. 52-53 "havia sentit o que n’era inductor, però sense aportar ni una sola prova factual.436 El setembre de 1939 una nova denúncia es va incorporar a l’expedient. Isidre Roviralta hi deia que Aguilera era «el autor de la muerte» del seu fill Manuel Roviralta, que, deia el pare, essent soldat de l’exèrcit republicà se l’havia destinat a un batalló disciplinari, on havia mort «después de horribles palizas y crueles martirios». La relació amb Aguilera és que, segons el pare, com a alcalde havia signat un informe dirigit al Ministeri de Defensa dient que Roviralta era d’idees dretanes i que era perillós per a la República, el que hauria motivat la persecució".
El 6 de juliol de 1940 Isidre Roviralta va fer també una nova declaració, mantenint l’acusació sobre la mort del seu fill, però fent alguns canvis. Continuava dient que havia mort per les tortures que li havien aplicat al batalló disciplinari de l’exèrcit republicà, però ara afegia que, després de les pallisses, s’havia passat a les files franquistes i que, poc després, havia mort .
Sobre el cas de la mort del soldat Roviralta, la denúncia contra Aguilera era perquè, estant mobilitzat amb l’exèrcit republicà, des de la seva unitat s’havien adreçat a l’alcaldia de Rubí demanant un informe sobre el seu posicionament polític. Segons el pare del noi l’informe hauria estat negatiu i això hauria comportat els maltractaments que li haurien produït la mort. Però, segons va dir Aguilera al consell, en l’informe fet sobre el soldat Roviralta s’hi deia que, per la seva joventut, no havia destacat en política, pel que l’informe no podia ser la causa de la mort. Buscats els informes fets des de l’alcaldia i enviats a l’exèrcit republicà, aquests confirmen la declaració d’Aguilera. El primer, del 15 de novembre de 1937, diu que els pares del soldat «son de tendencias políticas francamente de derechas», però afegeix: «Ahora bién; por lo que se refiere estrictamente a la conducta política observada por el referido Manuel Roviralta Roviralta, dada la juventud del mismo, esta Alcaldía ignora si ha intervenido en actividad política alguna». Des de la unitat militar, però, poc després, van demanar un segon informe amb «la expresión de un criterio definitivo» sobre el soldat. En un nou informe signat el 21 de gener de 1938 Aguilera va contestar, després d’haver-ho consultat amb els altres sectors polítics representats a l’Ajuntament, que «el referido individuo, según los antecedentes que se han podido obtener, ha procurado estar siempre alejado de toda actuación política, pudiendo ser considerado como elemento afecto al actual régimen republicano». Queda clar que, si algú li va posar una mà a sobre, sigui de l’exèrcit republicà o del franquista, no era a causa dels informes de l’alcalde de Rubí"
«Éste hijo que yo maté murió de forma violenta en la España de Franco, en el hospital de Santander, a consecuencia de la paliza recibida de los nacionales, por creer que se había pasado a sus filas haciendo ver que desertaba del frente republicano para un servicio de espionaje, puesto que siendo del cuerpo de transmisiones lo más lógico era que fuera persona de toda confianza de los mandos.» El que realment havia passat a Roviralta és que, en el curs de l’ofensiva franquista de la primavera de 1938 al front d’Aragó, l’exèrcit republicà el va donar per desaparegut. Sigui perquè es va passar al bàndol franquista —com diu el pare i també Aguilera— o perquè el van fer presoner, el cas és que sembla que el van enviar al camp de concentració de Santoña i que va morir el 8 de juny de 1938 en un hospital de presoners de guerra.454 Tot plegat quadra força bé amb el que explicava Pere Aguilera. Ramon Batalla Galimany. Pere Aguilera. Alcalde republicà de Rubí. A https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/11/Pere_Aguilera.pdf 26-12-2023.