ENTITATS COL.LABORADORES 

Segons la documentació de la Causa General als inicis de la Guerra Civil  hi hagué un mort: Joan Amat Turu, "quien no era únicamente propietario agrícola importante, sino que había sido jefe en el Somatén, concejal en tiempos de la Dictadura y miembro de la CEDA" . (Vargas  p. 88) La seva dona a la Causa General  Francesca Casanovas Rodó indica  que el seu marit de 64 anys  va se detingut per elements de la FAI de Terrassa el 8-8-1936 i dirigits per un tal Chaubel "que li han aplicat la pena de mort" (desconeixia, doncs, els resultats finals dels afusellaments). Joan Amat, segons el padró del 1936, era nascut un 12-3-1878, vivia en "despoblat, casat amb Francisca Rodó Casanovas (4-5-1879) i, a més, vivien amb ell una filla de 26 anys, Josefa, dos mossos, Daniel Arnau (1904) i Josep Garcia (1908) i tres "serventes": Antònia Batalla (1886), Magdalena Company (1911) i Dolors Corbera (1917). Després de la guerra, l'alcalde Carlos Maturana Vargas farà canviar el nom del carrer Centre pel de Juan Amat Turu en "honor del que fue víctima del terror rojo".  Altre testimoni ullastrenc, Antoni Mones Gene assenyala que vingueren uns 35 revolucionaris de Terrassa i no trobaren al capellà, cap col·laboració assenyala dels ullastrencs i en igual sentit testimonia Joan Roura Puig. Altra record per la memòria d'Ullastrell van  ser els 6 veïns d' Olesa cremats vius al bosc de Can Amat per patrullers forans: "Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, fou assassinat per milicians esquerrans el 26 de juliol del 1936 a la carretera de Terrassa-Martorell amb Benet Margarit i Font i quatre víctimes més, la majoria d'ells carlins. El diari La Vanguardia afirmà que els cadàvers s'havien trobat l'1 d'agost en la cruïlla amb Ullastrell. Al cap de 8 dies de l'assassinat, la Creu Roja va recollir els cossos. La seva esposa Trinitat va identificar el cadàver i després va ser enterrat a una fossa del cementiri de Terrassa"  Biografia de Josep Tobella Galceran.                                                                https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Tobella_i_Galceran 23-2-2024.

 D’Ullastrell només escriuen sobre  l’assassinat de Joan Amat  fet  per gent aliena  a la localitat "suponiéndoseles de Tarrasa".   També  amb iguals característiques assenyalen la crema d'imatges religioses:  tots forans. Al vídeo, realitzat i editat des de l'Ajuntament l'any 2020, comenten que van fer fugir al capellà Mossèn Pere per si venien els de Terrassa. Tenia 58 anys i fou un 11-8-1936 a la carretera a Terrassa. Assenyalen que el comportament de l’Ajuntament "en la guerra fue bueno y lejos de los marxistas". Fan una defensa notable de l’actuació d’aquells anys, i només remarcar el cas  de l’assassinat "ajeno al pueblo". Amb 750 habitants, només 12 republicans patiren presó, però sense penes de mort. L'Ajuntament  republicà va mantenir sempre un to moderat encertadíssim segons la Causa General feta per l'alcalde franquista: el doctor Carlos Maturana Vargas del qual podem trobar a l'Arxiu Municipal d'Ullastrell una seixantena d'informes avalant als seus veïns per les possibles activitats de la guerra civil i enviant als camps de concentració i presons documents acreditant la innocència dels ullastrencs. A més, el cèlebre  doctor Maturana també farà molts avals de terrassencs en una lloable lluita per la difícil conciliació.

 Cal agrair l'enorme deferència i diligència mostrada per l'arxiver de l' AMU Enrique Bagán. 

Foto capçalera: https://www.ullastrell.cat/actualitat/noticies/4867-documental-ullastrell-en-temps-de-guerra-civil.html 23-2-2024

"Ullastrell compta amb un cens de 3 fosses de la Guerra Civil. Segons el mapa patrimonial que té el municipi, realitzat gràcies al recull de memòria oral, hi poden reposar fins a 4 persones, probablement soldats, que van perdre la vida en els darrers dies de la guerra, al seu pas pel poble.

I és que a principis de gener de l’any 1939, l’avanç de les tropes franquistes des de Tarragona cap al Llobregat va entrar en zona republicana. Va ser al capvespre del dia 24 de gener quan efectius de la 4a Divisió de Navarra van entrar a Ullastrell, trencant així la línia estratègica del Llobregat. Es tracta d’un fet determinant, perquè va suposar que la ciutat de Barcelona es quedés sense defensa"https://monterrassa.cat/ullastrell/intervencio-arqueologica-fosses-de-la-guerra-civil-a-ullastrell-414829/ 7-4-2025

En el Banc s’indica que una de les fosses es podria trobar al Camí de la Font. Es tractaria d’un soldat republicà abatut per les tropes franquistes i enterrat al mateix lloc de la seva mort. Segons les fonts orals, el soldat va ser inhumat sota una olivera que va desaparèixer durant la construcció del camp de futbol i la urbanització del Jep. Actualment, la fossa estaria situada en una zona enjardinada, entre el camp de futbol i el camí de la Font .Les altres dues fosses es trobarien al Camí de les Monges. La primera, situada a uns 40 metres del camí de les Monges, al marge de ponent, a poca distància del cementiri i sota el turó de Masvalls. Segons les informacions obtingudes, hi ha inhumats un nombre indeterminat de soldats republicans que van ser abatuts per la 4a Divisió de Navarra, al capvespre del dia 24 de gener. A uns 40 metres de distància a migdia, en el mateix marge, tenim ubicada una altra fossa republicana relacionada amb el conflicte. És probable que es tracti de dues localitzacions diferents de la mateixa fossa. https://monterrassa.cat/ullastrell/intervencio-arqueologica-fosses-de-la-guerra-civil-a-ullastrell-414829/ 7-4-2025

https://monterrassa.cat/es/ullastrell-es/intervencio-arqueologica-fosas-de-la-guerra-civil-a-ullastrell-416616/ 24-12-2024 

"Intervención arqueológica en las fosas de la Guerra Civil en Ullastrell. Durante el segundo semestre de este 2024 está previsto que la Generalitat lleve a cabo una actuación en los terrenos donde están ubicadas las fosas. Así lo ha anunciado este jueves, día 1 de agosto, el Ayuntamiento de Ullastrell, que ha avanzado que la confirmación ha llegado desde la Dirección General de Memoria Democrática.

En las semanas próximas, desde el gobierno municipal y el Gobierno catalán se pondrán en contacto con los propietarios de los solares para iniciar los trámites para poder llevar a cabo la intervención. El alcalde Jaume Puig ha manifestado a MónTerrassa que «estamos muy contentos, creemos que es una buena propuesta y una buena acción por parte de la Generalitat. Desde el Ayuntamiento estamos a su disposición para ayudar en todo lo que podamos, también a las familias que puedan tener alguien allí enterrado. Creemos que es un paso adelante en la recuperación de la memoria histórica».

Soldados republicanos y el papel clave de Ullastrell

Ullastrell cuenta con un censo de 3 fosas de la Guerra Civil. Según el mapa patrimonial que tiene el municipio, realizado gracias a la compilación de memoria oral, pueden reposar hasta 4 personas, probablemente soldados, que perdieron la vida en los últimos días de la guerra, a su paso por el pueblo.

Y es que a principios de enero del año 1939, el avance de las tropas franquistas desde Tarragona hacia el Llobregat entró en zona republicana. Fue al atardecer del día 24 de enero cuando efectivos de la 4.ª División de Navarra entraron en Ullastrell, rompiendo así la línea estratégica del Llobregat. Se trata de un hecho determinante, porque supuso que la ciudad de Barcelona se quedara sin defensa.

La ficha del Banco de la Memoria Histórica de la Generalitat de Cataluña, recoge que según un vecino de la población, la noche del 24 de enero, algunos soldados italianos pernoctaron al Serralet, llegando a hacer una pintada de exaltación a Mussolini. Es probable, a pesar de que se trata de una hipótesis, que estos soldados formaran parte de la división Frecce Nere, que venía del término municipal de Abrera.

Donde estarían ubicadas las fosas

En el Banco se indica que una de las fosas se podría encontrar en el Camino de la Font. Se trataría de un soldado republicano abatido por las tropas franquistas y enterrado al mismo lugar de su muerte. Según las fuentes orales, el soldado fue inhumado bajo un olivo que desapareció durante la construcción del campo de fútbol y la urbanización del Jep. Actualmente, la fosa estaría situada en una zona ajardinada, entre el campo de fútbol y el camino de la Font.

Abriga tu hogar sostenible

La vida es reciclar y con orden mucho más

Las otras dos fosas se encontrarían al Camí de les Monges. La primera, situada a unos 40 metros del camino, al margen de poniente, a poca distancia del cementerio y bajo el cerro de Masvalls. Según las informaciones obtenidas, hay inhumados un número indeterminado de soldados republicanos que fueron abatidos por la 4.ª División de Navarra, al atardecer del día 24 de enero. A unos 40 metros de distancia a mediodía, en el mismo margen, tenemos ubicada otra fosa republicana relacionada con el conflicto. Es probable que se trate de dos localizaciones diferentes de la misma fosa."