FELIO ARNAL GARCIA

 SENSE CAP PROVA

Tot i ser habitual en aquests judicis dels quals fem una anàlisi descriptiva, no deixa de ser terriblement lamentable  que una persona a la qual s' acusa d' ordenar crims i obligar a allistar-se sota amenaces d' afusellament,  al llarg del procés sumarial en cap moment s' ha  presenta alguna  prova que tingués cap relació amb allò del qual  se l' acusava.Tot i així al Consell de Guerra assenyalen que "queda comprobado que ordenó fusilamientos" i allò que precisament no han sabut comprovar és si Felio va ordenar quelcom, potser per això al judici  ell insisteix: "sóc innocent".

 Ens anem al SU 1465:  Feliu Arnal Garcia,  (nat a Blesa) terolenc, electricista 31 anys casat,  sense fills , els pares foren  Andres i Blasa, vivia al   c/Clavell 42 de Montcada i Reixac.  Va ingressar a la presó de Bilbao procedent de la dels Escolapis un 16-4-1939 i el 13-6-1939 entregat a la Guàrdia Civil per  procedir el seu trasllat a  Sabadell el 14-6-1939, jutjat 27-2-1940,  el 10-3-1940 el porten a la Model. Un 8-7-1940 executat. Era  de la CNT i treballador d’Asland, acusat d’executar ordres del Comitè Antifeixista. Fou soldat de l' E.R. a la 32 División,141 Brigada. Va formar part del Comitè de Montcada al juliol i  agost del 1936 quan va anar  voluntari a la columna Carlos March de la  CNT. Felio era electricista de l’ Asland.

 Al Sumaríssim 1465  comença amb la denúncia d´ Evaristo Serratosa, baster  de Montcada, per explicar que  "Felicio destacó por el desvalijo en la casa parroquial para quemar los objetos,  actuando como dirigente del Comité". També afegeix que  passejava amb pistola a la cintura. Jose Pi Salvatella és el segon a testimoniar i assenyala  que fou un dels  que actuava al Comitè, obligant a maxar al front a 15 joves entre ells el seu fill, que sempre li va semblar de "caràcter revolucionari". Ens hauríem de plantejar perquè un pare d' un dels nois voluntaris a les milícies al front de Montcada considera que els obligaven a anar a la guerra.

 També participa com a informadors la  Falange y de las JONS de Montcada i Reixach  per afirmar que era  president de la  CNT al 1933, iniciador de vagues, detingut i empresonat ja per aquests temes  abans de la guerra, era del Comitè, va fer escorcolls a cases de gent que més tard foren víctimes de la violència revolucionària, obligava a allistar-se a la columna del Vallès, entre ells a  Jose Lasus Lasus, Jose Pi, Andrés Mollet i Francisco Figueras (cap d' ells es troba al llistat de soldats morts) i els va acompanyar a Granollers a allistar-se. La Guàrdia  Civil de Montcada un 25-3-1939 informa que  segons rumors actuà "en Montcada en sentido revolucionario" i contra els nacionals . Va fer allistar als de la lleva del 35 a la Columna del Vallès i se'n va anar amb ells.

 Antonio Fabrias i Tomas Carbonell diuen a declaració comuna que "si estaba en el Comitè debe tener datos de los primeros asesinatos no encontrados los cuerpos". Era un 24-7-1939 i la preocupació per saber d' alguns dels represaliats pels republicans era palesa a la Montcada de postguerra.

  A la seva declaració  "Felindo"  (sic)  afirma que no era qui ordenava afusellaments  ni va obligar a ningú a enrolar-se a la columna.

 Jose Larus Larus 8-1-1940 testifica que Felio   que era del  Comitè encara que  "ignora si era el que organizaba los asesinatos". Tomas Carbonell Ramoneda afirma  que "era elemento destacado del Comitè y durante este tiempo se hicieron 7 o 8 asesinatos".

 Al sumari trobem després les actes del Consell de Guerra on l' advocat defensor és  Francisco Rafols Serdà que demana reclusió perpetua i el fiscal pena de mort. De president trobem a  Francisco Villar Alvarez comandant d'  infanteria i el vocal ponent Ignacio Puig de Palleja. Fou un  25-2-40 a Barcelona "comprobado que ordenava los fusilamientos y obligava a alistarse bajo amenazas de fusilamiento, conceptuado como peligrosisimo anarquista". Cinc mesos i cinc dies després Felio fou enviat al Camp de la Bota.