Embedded Files
Tenia 37 anys quan morí a la retirada als voltants de Manresa un 14 de gener del 1939. GALLART. Segons el padró del 1930, nat al 1902 (el 26 de juliol, segons uns documents, el 25 d’agost segons d’altres), vivia al c/Nueva 19, jornaler, concretament feia de blanquer a la fàbrica del Molí d’en Busquets on estaven ubicats els acabats de l’empresa Vda. Tolrà, casat amb la Rosa Farell Bonell (a la qual li morí també un germà a la guerra). Amb ells vivia la mare, la vídua calderina Rosa Brosa Galí (1872), el pare, Joaquim Vilanova Serra (Sant Cugat 1/11/1860), havia mort el 1 de novembre de 1930. Tant el Joan com la Rosa eren nascuts a Castellar del Vallès. A La Farga del 30/10/1936 el defineixen com a " gran actor teatral per poder fer grans representacions".
D 'en Joan tenim l' enorme fortuna de l' existència del llibre E. Viladoms. La Casa del Pla. Manresa: Edicions de l’Albí, Jaume Huchs i Camprubí, editor, 2024. Així , sabem que fou un notable actor de l'Esbart Teatral de Castellar, durant molts anys va fer el paper de galant amb un fons dels ulls de color avellana (p.17). Actor principal a obres com La corona d' espines, ben enamorada que ha casat amb en Vilanova, tan de broma , tan guapot (p.29).Un dels personatges de la novel·la li troba una retirada amb l’actor de cinema Maurice Chevalier.(p.41). Del pare va heretar l' afició per la cacera de caps de setmana:"amb ell, també hauria pogut aprendre de fuster" (p.80), però, al marge de fer de bastaix, en Joan de ben jove agafà l' afició per jugar a futbol a l' equip castellarenc i, més endavant, pel teatre (p.81). Quan arriba la guerra civil en Joan va entrar al grup de milicians del poble i a la Causa General l' assenyalaran com un dels que van formar part dels grups armats de patrullers i dels qui van fer guàrdies els primers mesos, per exemple, la detenció per una nit de més de 50 castellarencs quan el bombardeig de la badia de Roses. Serà tresorer del sindicat UGT, més endavant entrarà a l’ajuntament: el 17 de setembre del 1937 pren possessió del càrrec de conseller d' ;Economia i Foment en representació del PSUC, en substitució de Bartomeu Gelis Berga que ha d’incorporar-se a files. I més endavant canviarà aquest càrrec pel d’Educació i Cultura, més d’acord amb les seves inquietuds. Quan arribaren els primers refugiats de Madrid en Joan i la Rosa s' n cuidaren per anys d' un nen de sis anys: Narcís. A la novel·la La casa del Pla es mostren els neguits i contradiccions que devien comportar per a en Vilanova, fins aleshores una persona estimada i popular a Castellar, el seu compromís cada vegada més gran amb la causa republicana. Quan li toca el torn a la lleva del 1923 (setembre del 38), s’incorporà a l' exèrcit amb el càrrec de comissari de guerra, curiosament, en Joan Vilanova no havia fet el servei militar, n’havia sigut «exceptuat» per l’edat avançada del seu pare. Ja al gener del 1939 en plena retirada,ell defensava amb una metralladora una posició situada molt a prop de Manresa, tocant a l’estació del ferrocarril. La desbandada al front era general i l’oficial que manava la Companyia va ordenar l’abandonament d’aquella posició. Vilanova es va resistir a complir l’ordre i va obstinar-se a continuar al peu de la metralladora (Joan Blanquer, La Forja-27, 11/4/1992) Aquest moment és recreat a la novel·la La casa del Pla; "cada embat de arma serà temps guanyat per als soldats i els ciutadans de la República (p.229) .Fins que es trenca l'; agulla del percussor. Potser està tot perdut , però ell no fugirà com un conill. En Vilanova es treu el casc. Un cop mort, al poble oblidaran el seu nom (...) despenja del cinturó una limonka, estira l' anella" (p.231).
De fet a l' article a la històrica revista castellarenca La Forja aquell pre-olímpic 11 d' abril del 1992 Joan Blanquer assenyalava que la font d' informació fou el soldat castellarenc que sí va abandonar la posició, es tractava de Josep Canals i Cusidó , futbolista, caçador amb la colla dels Senyors, exiliat a França, enrolat al moviment de resistència dels maquis i mort el 1945 per l' exèrcit espanyol al Montseny.https://caudelguille.net/diari-daabord/816-maquis-i-emboscats-14-la-invasio-de-la-vall-d-aran-relatada-per-tres-soldats-de-lleva 4-11-2024.
"El Josep Canals havia marxat a França i va ingressar en un camp de concentració del que ben aviat va sortir gràcies a uns parents de Perpinyà. Però per comptes de reunir-se amb la seva promesa també exiliada, va decidir incorporar-se a la lluita antifranquista fent de guia dels maquis, aprofitant el seu coneixement del país. Aquest devia ser, segurament, el motiu pel qual la parella no es tornaria a veure mai més.
"Van passar uns anys fins que un dia, la mare de la Pilar Homet va rebre una carta del Josep Canals dient que passaria a veure’ls. Les coses havien canviat tant que allò, lluny d’alegrar-los, els va fer un ai el cor perquè els podia comprometre greument.
Va passar més temps fins que un dia d'abril de 1945, a la fleca de l’alcalde que aleshores es dia Gabriel Vinya, el batlle va dir a la mare que volia parlar amb ella. Un cop rera la botiga, li va explicar que havia rebut un comunicat que deia que Josep Canals havia estat mort per la força pública a Aiguafreda.
De forma casual, pocs dies després, el padrastre d’una amiga de la Pilar, que era carboner i fill de Castellar, feinejant pels boscos del Montseny es va fer un tall i va anar a curar-se la ferida a casa del metge d’Aiguafreda que, en dir-li d’on era, li va respondre
-De Castellar? No fa gaires dies que es va morir un de Castellar aquí, un tal Canals, que el coneixeu?
-I tant que sí, és el cunyat d’una amiga meva.
-Doncs miri, el vaig tenir aquí ajagut on és vostè ara, ferit mortalment de bala, i la policia que vinga! em feia donar-li injeccions per fer-lo parlar.
Pel què es veu, a les 11 i 50 minuts de la nit del dia 11 d'abril de 1945 a l'indret conegut com la font dels Enamorats, situat al límit municipal d'Aiguafreda, el grup de maquis va disparar precipitadament contra un camió militar ple de soldats de lleva pensant que anaven per ells, i això va desencadenar la tragèdia que, a banda de Josep Canals i un company desconegut seu, va costar també la vida d’un caporal del tercer batalló de la 1a companyia del Regiment d'Infanteria Zamora no. 8 anomenat Ramiro Vilariño López, nat el 1921 a la Coruña.
Als fulls de registre consta que pocs minuts després de la topada, a les 'veinticuatro y aproximadamente minutos' de l'onze d'abril de 1945, va morir el company 'desconocido' de Josep Canals. La descripció parla 'de un hombre de unos treinta y cinco años de edad, contextura delgada, de un metro sesenta y cinco de altura, vestía chaqueta oscura, dos sueters (?) también oscuros, camisa azul, faja negra, pantalón caqui, botas altas con 'leguis' i que havia mort 'a consecuencia de combate sostenido con Fuerzas del Ejército' consignant 'además que el desconocido inscrito formaba parte de un grupo de guerrilleros procedente de Francia". El registre de Josep Canals confirma que va morir a 'la casa del médico local' l'endemà, 12 d'abril a dos quarts de tres a 'consecuencia de heridas sufridas, combate fuerza pública' quedant inscrit només pel nom, i amb tota la resta de dades 'se desconoce, pudiéndose saber solamente según manifestación propia que era de Castellar del Vallés', 'consignándose además que los datos personales, se libran de acuerdo con las propias manifestaciones del inscrito, antes de morir'. Pel que fa el caporal de reemplaç, Ramiro Vilariño, es llegeix que va morir a 'consecuencia de combate mantenido contra un grupo de rebeldes, heridas de arma de fuego.' Segons el registre, tots tres foren enterrats al cementiri de Sta Maria d'Aiguafreda. Com a testimonis de les tres inscripcions signen ' D. Martín Miró Matas y D. Martín Puigbarraca Molist' .
* segons Lluís Montagut i Homet - autor de la Història Breu de Castellar. Ateneu Castellarenc. 1970 - en Josep Canals formava part de la colla de caça anomenada "els Quimets", colla que es dedicava especialment a la caça del senglar en companyia d'un petit nombre de fabricants de Sabadell i Terrassa, i per això també era coneguda com la "colla dels Senyors".
Page updated
Report abuse