Concepte

La comprensió és el motiu de la lectura. Si els lectors poden llegir les paraules però no entenen ni connecten amb el que estan llegint, realment no estan llegint. Els bons lectors són alhora decidits i actius, i tenen les habilitats per absorbir el que llegeixen, analitzar-lo, donar-li sentit i fer-ho seu.

Els lectors forts pensen activament mentre llegeixen. Utilitzen les seves experiències i coneixements del món, la morfologia, el vocabulari, l'estructura del llenguatge i les estratègies de lectura per donar sentit al text i saber treure'n el màxim profit. Pensen en l'estructura del text mentre llegeixen. Saben quan tenen problemes de comprensió i quines estratègies de pensament utilitzar per resoldre aquests problemes quan apareixen. Aquests elements permeten a un lector hàbil crear un model mental del text mentre llegeix.

Els professors poden jugar un paper fonamental per ajudar els estudiants a desenvolupar les seves habilitats de comprensió. La investigació sobre la lectura ha demostrat que la instrucció de la comprensió pot ajudar els estudiants a fer una millor feina per comprendre i recordar el que llegeixen. Una bona instrucció també pot ajudar els estudiants a comunicar-se amb els altres, verbalment i per escrit, sobre el que han llegit.

QUÈ FAN ELS BONS LECTORS?

Aprofitar els coneixements previs

Els bons lectors aprofiten els coneixements i l'experiència previs per ajudar-los a entendre el que estan llegint.

Fer inferències

A més d'entendre els punts literals que està fent l'autor, els bons lectors són capaços de "llegir entre línies" i extreure inferències sobre una àmplia gamma de significats ocults, com ara per què els esdeveniments es desenvolupen tal com ho fan, per què els personatges es comporten de manera certa manera, què pensen els personatges i què pot passar després.

Prestar atenció a les frases i a la cohesió del text

Els lectors hàbils observen cada paraula d'una frase i són conscients de com una sola paraula pot canviar subtilment el significat d'una frase o fins i tot d'un passatge. Parar atenció al significat dels pronoms i altres paraules/frases de connexió dins d'una frase complexa pot marcar la diferència en la seva comprensió del text.

Alguns textos són més cohesionats, és a dir, el missatge de l'autor s'entén fàcilment, ja que el lector pot passar ràpidament d'una frase a l'altra. Curiosament, els lectors hàbils tendeixen a aprendre més de textos que són menys cohesionats, probablement perquè han de parar més atenció al significat. Els textos que són menys cohesionats tenen frases més complexes i, per tant, solen ser més difícils per als mals comprensius. 

Tenir l'autocontrol

Durant la lectura, els bons lectors aprenen a controlar la seva comprensió, ajustar la seva velocitat de lectura per adaptar-se a la dificultat del text i abordar qualsevol problema de comprensió que tinguin. Després de llegir, comproven la seva comprensió del que han llegit. Els estudiants que són bons per controlar la seva comprensió saben quan entenen el que llegeixen i quan no.

Formar imatges mentals

Els bons lectors sovint formen imatges mentals, o imatges, mentre llegeixen. Els lectors (especialment els més joves) que imaginen la història durant la lectura entenen i recorden millor el que llegeixen que els lectors que no creen una imatge en la seva ment.

Resumir i explicar

Fer un resum requereix que els estudiants determinin què és important en el text i després ho expressin amb les seves pròpies paraules tornant a explicar, verbalment o per escrit. La instrucció de resums pot ajudar els estudiants a ser més decidits a mesura que llegeixen i més hàbils en la comprensió. El resum pot ajudar els estudiants a:

• Identificar les idees principals oralment o per escrit

• Relacionar oralment o per escrit les idees principals o centrals

• Aprendre a eliminar la informació innecessària

• Recordar el que han llegit

Pensar en l'estructura del text

Els bons lectors noten com està organitzat o estructurat un text. Entendre la diferència entre una estructura narrativa (història) i les estructures expositives pot ajudar el lector a anticipar-se i a entendre completament el missatge d'un autor.

Extret de Reading Rockets

D’aquest concepte es desprèn que:

•  La comprensió lectora depèn de la capacitació individual de la persona, és un concepte abraçat per un altre més ampli que és la competència lectora que és l’habilitat que té el ser humà en usar la seva comprensió lectora de forma útil en la societat que l’envolta, per tant és la relació de l’individu amb la societat.

•  La comprensió lectora és la interrelació entre el lector, el propòsit i el text. També s’ha vist com el procés de la lectura ve donat per una sèrie molt complexa d’interaccions entre el lector i el text, així com la importància que tenen els processos de naturalesa metacognitiva en la comprensió i representació del text i quina implicació té la metacognició en la comprensió lectora.

•  La comprensió lectora és un procés per tant, hi ha diferents graus de comprensió lectora. El lector és part activa en la seva representació mental.

 Per tenir una bona comprensió és necessari tenir els tres tipus de comprensió lectora:

• la comprensió literal on la informació s’extreu del mateix text

• la comprensió interpretativa, on s’ha de extreure la informació que aporta el text

• la comprensió reflexiva, quan s’aporten opinions sobre el text

Per fer una comprensió interpretativa o crítica d’un text és necessari utilitzar els coneixements previs del lector, la qual cosa implica que és imprescindible l’ús d’estratègies lectores per arribar a fer aquest tipus de comprensió i no quedar-se únicament en una comprensió literal o superficial.

 La comprensió lectora vé donada per la interpretació que fa el lector del text a partir de:

• Com sigui el text

• Coneixements previs del lector

• Conjunt d’estratègies que tingui el lector

El concepte de la metacognició comporta la necessitat d’ensenyar explícitament tant habilitats cognitives com metacognitives, això permet a l’alumne aconseguir un grau d’autonomia en el seu procés d’aprenentatge regulant-lo i controlant-lo en tot moment.

El concepte de la metacognició comporta la necessitat d’ensenyar explícitament tant habilitats cognitives com metacognitives, això permet a l’alumne aconseguir un grau d’autonomia en el seu procés d’aprenentatge regulant-lo i controlant-lo en tot moment.

És necessari l’ús d’estratègies metacognitives per pensar i controlar la seva lectura, per a què estic llegint?, quin control tinc sobre el text?, entenc el que he llegit?.

S’ha pogut observar que quan els alumnes es troben implicats en situacions on se’ls demana que expressin explícitament si utilitzen estratègies lectores els coneixements dels alumnes emergeixen.

Les pràctiques educatives en l’establiment de coneixements que van construint els alumnes tenen molta rellevància en la competència lingüística per tant, és aconsellable treballar aquestes estratègies a l’aula.

Exposada anteriorment la reflexió dels resultats de les dades obtingudes, es disposa d’arguments per manifestar que:

• Hi ha un procés progressiu en el traspàs del control i responsabilitats de l’aprenentatge del professor cap als alumnes.

• Depenent del grau de complexitat de l’estratègia presentada es mostren fluctuacions en els segments d’interactivitat.

• S’ha de considerar la importància que té el paper de les interaccions entre iguals, donat que permetre entendre què passa en les ajudes proporcionades, “la bastida”, és a dir saber què diuen i què fan entre iguals. En aquesta recerca aquest aspecte ha estat imprescindible quan la mestra cedeix aquesta comunicació al grup-classe.

En aquesta investigació el paper de la docent ha estat clau en la influència educativa dels infants, això confirma que la formació dels docents hauria de dotar de coneixements que afavorissin unes pràctiques instruccionals d’acord amb aquesta perspectiva. La tasca del professorat serà la d’orientar i guiar a l’alumnat a motivar-los per a que desenvolupin les seves pròpies estratègies i que intensifiquin el seu propi ús tot depenent de la lectura que estigui realitzant en un moment determinat i, puguin ser responsables del seu aprenentatge aprenent fent.

També és imprescindible una planificació dins del centre per que es puguin dissenyar diferents tipus de tasques per a fer una gradació en quant a complexitat.