Preguntes per comprovar-ho tu mateix: 

a) El tema que he identificat aconsegueix una imatge precisa del que  tracta tota la selecció? 

b) Estava tant específicat com era possible? 

c) Després de nomenar el tema, puc representar en la meva ment el que va succeir o va ser descrit en el text? o podria imaginar-me alguna cosa diferent que també s'ajusti a la meva proposta de tema? Si és així, com puc canviar la meva proposta tema per corregir el problema?

Compilat per Debbie Draper, 2011  

Es tracta d’expressar amb poques paraules la idea que l’autor del text ha volgut comunicar. El tema ha de ser general i abstracte. molt senzill, amb preferència un sintagma nominal amb un substantiu abstracte més algun complement o proposició adjectiva. Si el text és pràctic o de caire científic és possible que aquest sustantiu sigui més concret. No es pot escriure un paràgraf.

Ha de ser una frase nominal que contingui la idea fonamental o assumpte i la intenció i actitud de l’autor. Per regla general, no serà una oració amb subjecte i predicat i no contindrà verbs en forma personal. És important fixar-se en els adjectius i els verbs. Es pot utilitzar la derivació (dolç- dolçor). El text on predomina l’adjectiu valoratiu té un caràcter atemporal (articles d’opinió) mentre que si predomina el verb serà més dinàmic. De vegades coincideix amb el títol que pot tenir el text perquè es mostra de manera explícita però de vegades es mostra de forma implícita i, per tant,caldrà deduir-lo. També pot ser que alguns textos estiguin encapçalats per un títol que coincideix amb el tema i, pot ser una bona pista  S’ha de tenir en compte la subjectivitat de l’autor.

Per saber quin és el tema primer ens haurem de preguntar de què ens parla el text?. Després s’hauran d’analitzar els paràgrafs per trobar un títol que tingui relació amb tots i que, exposi diferents aspectes del tema. Per trobar el títol s’ha de parlar en totes les oracions, ha de ser curt...

 És important evitar:

• Intentar no copiar el propi text,

• Que el tema sigui tant general que serveixi per a molts textos. Mai han de recollir fets concrets

• Només recull una part del contingut,

• Redactar-lo a partir d’exemples

• Ha de ser sintètic però mai telegràfics

• No ocupi més d’una línia 

Personalment, buscaria textos curts de diferents àrees on busquessin el tema. I els faria una petita taula de recordatori (el referent d’aula, o els passos que han de seguir per trobar el tema).

Per exemple, si jo crec que el tema és:

o   La noia somriu”, ho he de convertir en substantius, “el somriure de la noia”.

o   Els romans van arribar a l’actual Tarragona, i van difondre la seva cultura.  "L’arribada dels romans a Tarragona i la difusió de la seva cultura"

TÍTOLS/ SUBTÍTOLS

De vegades ens trobem amb algun paràgraf que comença amb un títol en negreta o paraules en cursiva i no li donem importància. És necessari aturar-se i fer veure aquesta qüestió que sembla obvia. Els títols, subtítols, textos emmarcats, encapçalaments ajuden als lectors a enfocar el text.

Determinar què diu el text de manera explícita. L’autor utilitza certes característiques per a que el lector sàpiga que alguna cosa és important i li ajudi a organitzar la informació (grandària de la lletra o l’estil) per tant el lector ha d’anar més lent quan llegeix i dóna pistes del que és més important. Exemple:

• L'autor va posar aquesta paraula en negreta. Jo sé el que significa aquesta paraula és important per ajudar-me a entendre el tema que estic llegint sobre. Millor m'aturo una mica per assegurar-se que jo entenc aquesta paraula. 

• L'autor va posar un títol aquí. Sé que el títol em diu el que tota aquesta secció es tractarà. Sé que el títol estarà relacionat amb la idea principal d'aquesta secció. 

O sigui els alumnes van més lents quan hi ha un canvi de lletra. En el text de no-ficció sovint hi ha una idea principal en cada secció. Hi ha moltes altres característiques en el text per determinar el que és important  o no. De vegades el tema ha de ser inferit.

El paràgraf. És la unitat a partir de la qual se’ns exposa una idea i com es desenvolupa. Amb alumnes més joves o novells en aquesta pràctica els ajuda quan els diem que “el paràgraf comença en majúscula i acaba en el punt i apart”.

Normalment, un paràgraf mostra una idea principal per tant, en el primer paràgraf del text es troba una idea principal i, habitualment, el tema del que anirà el  text. Entre els paràgrafs hi ha una relació ( com un fil conductor), segons la funció que tinguin aquests podem trobar paràgrafs introducció, d’exemples, de conclusions..

De vegades ens trobem amb algun paràgraf que comença amb un títol en negreta o paraules en cursiva i no li donem importància. És necessari aturar-se i fer veure aquesta qüestió que sembla obvia. Els títols, subtítols, textos emmarcats, encapçalaments. ajuden als lectors a enfocar el text.

Determinar què diu el text de manera explícita. L’autor utilitza certes característiques per a que el lector sàpiga que alguna cosa és important i, l'ajudin a organitzar la informació (grandària de la lletra o l’estil) per tant, el lector ha d’anar més lent quan llegeix i té pistes del que és més important.

Exemple:

L'autor va posar aquesta paraula en negreta. Jo sé el que significa aquesta paraula és important per ajudar-me a entendre el tema que estic llegint sobre. Millor m'aturo una mica per assegurar-se que jo entenc aquesta paraula. 

L'autor va posar un títol aquí. Sé que el títol em diu el que es tracta en aquesta secció. Sé que el títol està relacionat amb la idea principal d'aquesta secció. 

Els alumnes van més lents quan hi ha un canvi de lletra. Sovint en el text de no-ficció hi ha una idea principal en cada secció. Hi ha moltes altres característiques en el text per determinar el que és important  o no. De vegades el tema ha de ser inferit.

En el modelatge de la tècnica, s’ha de llegir cada paràgraf i decidir si el títol reflecteix la idea principal o si es necessita replantejar. Després, s’escriu la idea principal a la columna "Títol" o "Idea Principal." A continuació, es llegeix el paràgraf i i la llista dels detalls que donen suport o expliquen aquest tema o idea. Per tant, s’ha de fer èmfasi a les paraules clau.