FER PREDICCIONS

INICI

7 ESTRATÈGIES BÀSIQUES

Primeres línies

Activitat de pensament de lectura dirigida. DRTA

ORGANITZADORS GRÀFICS

DIFERENTS TEXTOS

DEFINICIÓ

Malgrat que aquesta estratègia es treballa en totes les tipologies textuals, està esbiaixada cap als textos narratius. Implica activitats com ara l'activació dels coneixements previs, la vista prèvia i overviewing. Totes aquestes activitats ajuden a utilitzar els coneixements existents per facilitar la comprensió de les noves idees del text.

Fer prediccions és una estratègia amb la qual els estudiants aprenen a utilitzar la informació d'un text per anticipar el que estan a punt de llegir.

“Predir per als lectors significa utilitzar els seus coneixements previs i el text que llegeixen, per establir expectatives del que passarà o de la informació que el text pot contenir.

Els lectors controlen les seves prediccions mentre interactuen amb el text, alhora que les van ajustant i confirmant per aconseguir una comprensió millor del que llegeixen.”

Kelley &Clausen-Grace

(Citat a CALERO, A. Cómo mejorar la comprensión lectora)

EXPLICACIÓ

Aprendre a predir del què passarà a continuació en una història és un element molt important per ajudar-nos a millorar la comprensió lectora. Quan una persona és capaç de fer prediccions sobre una història, a partir del que ja han llegit, és més fàcil participar activament en el procés de lectura.

Quan fem prediccions, s'utilitza el pensament crític i les habilitats de resolució de problemes. Fer prediccions ens ajuda a comprometre'ns més en el text i poder connectar el coneixement del que es llegeix amb la nova informació que s'està aprenent. Si es reflexiona sobre el que diu un text se n'extreu un significat més profund del text la qual cosa, millora les habilitats de comprensió.

Els bons lectors fan prediccions mentre llegeixen, per ajudar-los a aprofundir en el seu pensament i a comprendre millor el que llegeixen. La predicció és quan els lectors utilitzen pistes de text i les seves pròpies experiències personals, per anticipar el que passarà a continuació a la història.

És més fàcil aprendre a fer prediccions amb textos de ficció perquè tenen una estructura diferent d'un text informatiu. Quan s'utilitzen lectures de textos expositius s'utilitzen altres informacions del text, com ara títols, encapçalaments, imatges i diagrames per anticipar què passarà a la història (Bailey, 2015).

A l'hora de fer prediccions, es pot imaginar què passarà després (una mica més abaix del text), a partir dels seus coneixements previs. També fer prediccions anima a pensar activament i fer-se preguntes i, establir connexions amb el que estan llegint per interactuar amb el text.

Fer prediccions no és endevinar d'una manera salvatge, es pot donar a partir d'una paraula, frase o un paràgraf ...

És important que a l'inici de treballar aquesta estratègia es faci a nivell oral amb temes senzills per exemple fent una predicció del temps ( segons l'época de l'any puc fer una o una altra). Quins personatges poden sortir en un conte (ensenyant la portada o llegint el títol)

PROPÒSIT

Quan s'estan fent prediccions, el lector les controla mentre interactua amb el text i, les van ajustant, desestimant o confirmant per poder tenir una millor comprensió del que llegeix. Per tant, és un procés continuu al llarg del text on es van formulant i comprovant hipòtesis que s'ha fet el lector.

Per a què serveix?

És una estratègia que permet construir nou coneixement quan llegim per aprendre.
És una estratègia que ens permet generar la curiositat del lector quan llegim per plaer.
Connecta la nova informació amb el que ja sabíem del tema
Genera curiositat vers el tema de la lectura

Què ens pot ajudar?

Context (lloc, temps, persones...)
Imatges
Organitzadors textuals (títols, subtítols, negretes...)
Informació paratextual (són tots els elements que envolten el text, títol, índex, gràfics, diagrames, etc.)

Hi ha una sèrie de jocs que poden enfortir fer prediccions:

Treballar els oposats. Practicar els contraris pot ajudar a ensenyar a predir i entendre com es relacionen les paraules entre si i, com utilitzar paraules descriptives per informar prediccions. Per exemple "l'ase valent"
Verbalitzar que es farà després, al llarg del dia ( classe de, extraescolar...)

COM HO FEM?

Miro les imatges, el títol, els subtítols, les negretes, la portada, la contraportada...
Penso de què tractarà la lectura.
Començo a llegir i m’aturo quan hi ha una informació nova
A partir d’aquesta informació m’imagino el que passarà a continuació o més endavant (predicció)
Continuo llegint per veure si es compleix o no la hipòtesi.
Torno a trobar una informació nova i m’aturo.

QUAN ES TREBALLA?

Abans de llegir: Vista prèvia

Abans de llegir no se sap de què tractarà, però a partir de la informació que es dona es pot parlar de:

El títol del llibre : ajuda a l'alumne a endevinar el tema, el nom d'alguns personatges, si el llibre és de ficció o no a partir del títol.
La portada : què destaca a la portada, quina relació té amb el títol i fer-se algunes preguntes (qui, què, quan, on...).
La part posterior del llibre : si hi ha una nota a la part posterior del llibre fer-se algunes preguntes (qui, què, quan, on...).
Les imatges, il·lustracions, gràfics, esquemes: tant de la portada com de l'interior
El tipus de llibre: L'estructura, gènere...
Les primeres pàgines del llibre : quan són llibres amb moltes imatges es pot fer l'anomenat " passeig per imatges" (genera interès i emoció i també poden servir de previsualització de conceptes i vocabulari importants que faran que la lectura en veu alta sigui més accessible, això fa que estiguin més compromesos mentre es llegeix. Fullejar un llibre i mirar algunes de les il·lustracions és una manera fantàstica de fer-se una idea del que tractarà el llibre. A partir del nostre modelatge de com observem les il·lustracions o les característiques del text, fem les preguntes predictives.

Durant la lectura: Informació nova i noves prediccions

És reflexionar sobre el que s’ha llegit, fer prediccions a partir d’aquesta reflexió. Una predicció pot resultar equivocada i això pot desanimar per tant, quan es llegeix és bó recordar que s'anirà rebent nova informació i que pot portar a canviar les prediccions.

De tant en tant s'ha de fer una pausa i revisar les prediccions fetes durant la lectura. És convenient fer un modelatge de com és possible que s'hàgin de canviar les prediccions anteriors a causa de la informació nova o com ara es pot respondre una pregunta que no abans no es podia predir.

Després de la lectura: El procés

Les prediccions s'han de contrastar, confirmar i revisar les prediccions inicials.

És necessari que apart de la discussió posterior a la lectura, es parli sobre com han evolucionat les seves prediccions mentre estaven llegint. Això desenvolupa les habilitats d'observació i de pensament crític. Pensar en el propi pensament (també anomenat metacognició) és un procés cognitiu molt avançat i s'ha de parlar de com s'hi ha arribat.

És molt important evitar emmarcar si la predicció era correcta o incorrecta. El que realment és important és centrar-nos en com van canviant i evolucionen les seves prediccions a mesura que llegeixen.

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

La seqüència variarà en funció dels nivells de lectura, tot depenent dels lectors a qui ens dirigim:

oralment, o fer prediccions amb alumnes petits
fer i canviar prediccions amb nens més grans (2n a 5è de primària)
fer prediccions amb text de no ficció.

Fer explícits als alumnes els objectius d'aprenentatge i les seves evidències:

Definireu i comprendreu els tres tipus de connexions: text amb un mateix (T-S), text amb text (T-T) i text amb món (T-M)

Fareu les connexions i reaccionareu a diversos textos utilitzant un organitzador gràfic.

Explicar l'estratègia. Explicar els tres tipus de connexions que fem durant la lectura d'un text mentre es mostra els tres cartells. El professor o mestre llegeix, mentre explica els tipus de connexions que pot fer en el text(T-S, T-T-, T-M)
Explicar les estructures lingüístiques que fa quan llegeix:

Aquest paràgraf em recorda...

En el llibre... passava una cosa semblant perquè...

Això em va passar a mi quan...

Demostrar l'estratègia. Utilitzar un organitzador gràfic (taula de doble entrada) explicar als alumnes que a la primera columna es busca el tros de text o cita on faig una connexió. Després a la segona columna s'escriu la reacció que provoca . Recordar els tres tipus de connexions i ajudar-se dels cartells. Què hi ha escrit en el text?, amb què ho relaciono? (veure organitzadors gràfics). Feu que els alumnes hi participin.
Guiar i practicar en l'estratègia. Un cop s'ha modelat el procés, els alumnes comencen a practicar per parelle, cada poques pàgines o fragments els alumnes han de registrar indfivdialment les seves connexions i després compartiran les seves reaccions amb la parella. Es va aturant periòdicament a mesura que es va llegint el text.
Reflexionar. Es posa en comú amb tot el grup les connexions que s'han fet. És important veure Quines d'aquestes connexions són significatives i quines no. Es pot comentar quin tipus era més fàcil i quina la més difícil. La connexió més facil d'ensenyar és la del text amb sí mateix. Aquesta s'ha de fer amb experiències que siguin properes als estudiants.