FER INFERÈNCIES

INICI

7 ESTRATÈGIES BÀSIQUES

DEFINICIÓ

EXPLICACIÓ

FER INFERÈNCIES A PARTIR D'IMATGES

ORGANITZADORS GRÀFICS

DIFERENTS TALLERS

DEFINICIÓ

Treure conclusions d'un text comporta utilitzar la informació que està implícita o inferida en un text. Els escriptors sovint diuen més del que diuen directament però et donen pistes o consells que ajuden a "llegir entre línies". Utilitzar aquestes pistes per donar-li una comprensió més profunda al text es diu inferència, és a dir és quan es va més enllà dels detalls de la superfície per veure altres significats.

Llegir és comprendre i, més en concret, elaborar els significats que no s’esmenten explícitament (inferències).

Cassany 2006

Quan l’aprenent no controla de manera satisfactòria i autònoma la inferència, es veu obligat a interrompre constantment la lectura i crea nombroses disrupcions, fet que constitueix una de les causes més freqüents del desinterès.

Genover i altres 1998

Les inferències enriqueixen el text amb els coneixements previs del lector. Quan les inferències es treballen des de molt aviat els lectors a la llarga sabran fer-les de manera autònoma. S’ha de tenir en compte que hi pot haver més d’una resposta correcta i que el lector ha de ser capaç de defensar les inferències que ha fet. El text i/o el context ens condueix a aplicar inferències de diferents tipus.

Cassany 2006

EXPLICACIÓ

Molts models per a l'ensenyament de la inferència estan pensats per utilitzar-los amb text, però poden funcionar igual de bé per guiar els estudiants a través de la realització de deduccions sobre imatges, ja siguin imatges individuals o llibres il·lustrats sense paraules, com un pas per fer inferències sobre el text. Amb una instrucció explícita, els estudiants poden aprendre a reconèixer les inferències que fan sobre la seva lectura, comprovar el seu pensament per assegurar-se que té sentit i ajustar les seves inferències a mesura que obtenen informació nova.

Un model simplificat per a l'ensenyament de la inferència es basa en els supòsits següents:

Hem de trobar pistes per obtenir algunes respostes.
Hem d'afegir aquestes pistes al que ja sabem o hem llegit.
Hi pot haver més d'una resposta correcta.
Hem de ser capaços de donar suport a les inferències amb proves.

En aquest model, els professors plantegen quatre preguntes als estudiants per facilitar una discussió sobre les inferències (Marzano, 2010). L'objectiu és que els estudiants interioritzin aquestes preguntes perquè puguin ser conscients i avaluar el seu propi pensament.

Quina és la meva inferència? Aquesta pregunta ajuda els estudiants a prendre consciència que poden haver fet una inferència omplint informació que no s'ha presentat directament.
Quina informació he utilitzat per fer aquesta inferència? Això ajuda els estudiants a comprendre els diferents tipus d'informació que utilitzen per fer inferències. Això pot incloure informació presentada al text, o pot ser coneixements de fons que un estudiant aporta a l'entorn d'aprenentatge.
Què tan bo era el meu pensament? Un cop els estudiants han identificat les premisses en què han basat les seves inferències, poden participar en la part més potent del procés: examinar la validesa del seu pensament.
He de canviar el meu pensament? El pas final és que els estudiants considerin possibles canvis en el seu pensament. El punt aquí no és invalidar les inferències originals dels estudiants, sinó ajudar-los a desenvolupar l'hàbit d'actualitzar contínuament el seu pensament a mesura que reuneixen informació nova.

EXTRET de Reading Rockets

Aquesta estratègia es pot treballar:

Durant (Trobem en el text les pistes per fer les inferències i afegir-hi els coneixements previs)
Després (Responem preguntes de diferents nivells d’exigència cognitiva)

Inferència de tipus lògica

Aquest tipus d'inferència normalment, són de causa-efecte per exemple, si en el text està escrit "estàs cuinant i t'esquitxa oli bullint" implica que fas un crit i et fa molt de mal o "en aquest país plou molt poc" per tant suposo que en aquest país hi ha sequera.

Assegura la continuïtat temàtica del text, l’ordre i la connexió entre les idees. Permet lligar elements de referència dins d’un mateix text mitjançant el coneixement de les anàfores o de tot allò que fa coherent tot el contingut.

Inferències de tipus informacional

Hi ha diverses maneres d'ajudar a treure conclusions del que un autor exposa. El significat d'una paraula pot implicar el sentint general del text. Per exemple: La Judith va ser hospitalitzada durant molt de temps. Implícitament jo responc a la pregunta: Quan les persones estan molt malaltes a on van? - A l'hospital-, a partir d'aquí es pot deduir que la Judith estava molt malalta i per això estava hospitalitzada.

També s'infereix a nivell pronominal, és a dir, la relació entre el pronom i l'antecedent.

Alhora com són els personatges i les inferències que es produeixen.

És necessària per entendre un text, situar-lo en el seu context, reconèixer-ne els personatges, etc. Depèn del grau de coneixements previs.

Inferència de tipus valorativa

De vegades l'escriptor implicarà per què un personatge se sent de certa manera o actua de certa manera, però no acaba de dir-ho. Aquesta és la idea d'inferir sobre un personatge. Sovint, els lectors han de inferir un motiu del caràcter.

Constitueix un pas previ però indispensable per aconseguir una bona lectura entre línies i rere les línies. Està molt relacionada amb la maduresa de l’aprenent i els seus coneixements del món.

La diferència entre predir i inferir o deduir és subtil. Predir és un tipus d'inferència cap endavant mentre que inferir passa mentre es mira cap enrere o en el moment actual de llegir. Els lectors competents fan prediccions sense problemes i a continuació confirmen o no basant-se en la lectura continuada. Entre predir i inferir, la inferència és més difícil, ja que ha de ser més precisa. Predir es pot comprovar la seva exactitud en la lectura addicional però en la inferència no es tan fàcil obtenir una retroalimentació.

PROPÒSIT

Quan es fa una lectura inferencial s'aprèn a:

Entendre l'entonació de les paraules i les relacions dels personatges entre sí.
Proporcionar diferents explicacions i interpretacions per les idees que es presenten en el text.
Oferir tots els detalls dels esdeveniments o les seves pròpies explicacions dels fets
Reconèixer l'opinió de l'autor del món, incloent els prejudicis de l'autor així com localitzar les idees o les dades que volen transmetre.
Oferir conclusions dels fets presentats en el text.
Esbrinar les claus o pistes significatives del context.
Utilitzar autònomament aqusta estratègia en qualsevol tipologia textual.

També es pot utilitzar la lectura inferencial per ajudar-los amb el vocabulari nou o difícil per esbrinar:

antecedents dels pronoms
significat de paraules desconegudes de claus del context
funció gramatical d'una paraula desconeguda.

PER A QUÈ SERVEIX?

- Suplir buits d’informació i aclarir dubtes.
- Establir connexions amb el que ja sabem.
- No haver d’interrompre la lectura.
- Intuir què ens vol transmetre l’autor.
- Posar-nos en la situació que planteja el text.
- Arribar a un nivell de comprensió crítica.

QUAN TREBALLAR-LA?

Durant (Trobem en el text les pistes per fer les inferències i afegir-hi els coneixements previs)
Després (Responem preguntes de diferents nivells d’exigència cognitiva)

COM HO FEM?

Preguntes per guiar l’estratègia:

On m’he aturat?
Quina inferència he fet?
A partir de quina informació ho he inferit?
Aquesta inferència és molt encertada?
L’he de canviar?

- Miro el títol, les imatges, llegeixo un tros...

- Començo a llegir i m’aturo quan el que he llegit em recorda alguna cosa

- Jo ja sé alguna cosa que té a veure amb el títol, o amb el que he llegit d’aquest tros...

- Amb la informació que tinc i el que llegeixo puc pensar que...

- Després puc mirar si la inferència l’he encertada o l’he hagut de canviar.

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

Fer explícits als alumnes els objectius d'aprenentatge i les seves evidències:

Aprendre a fer inferències de suport amb evidència del text
Inferir trets de caràcter

Explicar l'estratègia. Dir com es pot inferir i mostrar el cartell
Explicar les estructures lingüístiques que es fan quan es llegeix:

En aquesta frase o fragment l'autor...
Aquest pronom o paraula vol dir que...
El personatge... es comporta així perquè...

Demostrar l'estratègia. Incloure comentaris que ajudin a fer inferències:

Busca el pronom i fes una connexió amb...
Quines explicacions pots donar per aquests fets...
Quins detalls es poden afegir en aquest fragment...
El que tu ja saps, com creus que pots encaixar-ho en aquest text...
Per què va actuar així el personatge...
Com podries dir-ho amb unes altres paraules...
Com creus que se sentia l'autor...
Utilitzar un organitzador gràfic, explicar que han d'escriure a partir del text. Feu que els alumnes hi participin.

Preguntes per guiar l'estratègia

On m’he aturat?

- Quina inferència he fet?
- A partir de quina informació ho he inferit?
- Aquesta inferència és molt encertada?
- L’he de canviar?

Guiar i practicar en l'estratègia. Un cop s'ha modelat el procés, els alumnes comencen a practicar per parelles, cada poques pàgines o fragments els alumnes han de registrar individualment les seves inferències i després compartiran les seves reaccions amb la parella. Es va aturant periòdicament a mesura que es va llegint el text.
Reflexionar. Es posa en comú amb tot el grup les inferències que s'han fet. És important veure quines d'aquestes inferències són significatives i quines no. Es pot comentar a partir de què es fa la inferència (què opina l'autor, relacions de personatges, paraules clau...)