7 ESTRATÈGIES BÀSIQUES

Part de la informació s'ha extret de:

L’optimització de l’ús explícit i sistemàtic de les estratègies d’aprenentatge en la competència lingüística a l’Educació Primària.

Una "estratègia" és un pla que el lector desenvolupa per ajudar-se  en la comprensió dels textos ja que, les paraules o frases quan es llegeixen no proporcionen significat al text. El fet d'ensenyar com funcionen aquestes eines ajuda als lectors a enfrontar-se amb textos més complexos i alhora s'aconsegueix una autonomia més elevada en la lectura. 

David Pearson i els seus col·laboradors van estudiar els processos que feien lectors competents per després ensenyar-los a lectors que presentaven més dificultats. S'ha parlat molt sobre l'ensenyament d'estratègies i la importància que tenen. 

L'ensenyament del que s’anomenen col·leccions o conjunts d'estratègies de comprensió poden ajudar a omplir bonys de comprensió en molts tipus de text. Un gran nombre d'autors com Pearson et al (2000); Zimmerman, Susan and Ellin Keene. (2007); Duffy, G. (2003); Harvey, S. & Goudvis, (2000); McEwan, E. (2004); Miller, D. (2002); McGregor, Tanny (2007) I d’altres estan d'acord en aquest bloc de set estratègies bàsiques que semblen tenir una base científica sòlida per a la millora de la comprensió de textos::

1. FER PREDICCIONS

És una estratègia que ens permet generar la curiositat del lector quan llegim per plaer. També ens permet construir nou coneixement quan llegim per aprendre perquè connecta la nova informació amb el que ja sabíem del tema.

Predir per als lectors significa utilitzar els seus coneixements previs i el text que llegeixen, per establir expectatives del que passarà o de la informació que el text pot contenir. (...). Els lectors controlen les seves prediccions mentre interactuen amb el text, alhora que les van ajustant i confirmant per aconseguir una comprensió millor del que llegeixen (Kelley &Clausen-Grace, 2013).

2.FER VISUALITZACIONS. Els lectors constantment s'estan creant imatges mentals a mesura que llegeixen amb personatges, escenaris... Aquesta estratègia és una gran pont  que ajuda als alumnes a veure com les paraules i les imatges es connecten en el significat del text.

Els lectors amb domini, de forma espontània i deliberadament creen imatges mentals després de llegir. Les imatges sorgeixen dels cinc sentits, així com les emocions i estan ancorats en el coneixement previ del lector (Keene i Zimmerman, 2013).

3.FER CONNEXIONS . És molt útil per activar els coneixements previs per fer connexions entre la informació coneguda i la nova. Segons Keene i Zimmerman (2007), es poden establir 3 categories:

            - Text amb sí mateix (T-S)

            - Text amb text (T-T)

            - Text amb el món (T-M)

4.FER-SE PREGUNTES. Els lectors que són competents sempre s'estan fent preguntes quan llegeixen.  Les notes adhesives (post-its) s'han tornat omnipresents a les aules, en part pel fet que són una eina útil per ensenyar als estudiants a aturar-se, el text marca, i tingui en compte les preguntes a mesura que llegeixen.

Les preguntes poden ser:

            - Preguntes literals (just aquí)

            - Preguntes interpretatives ( pensa i cerca)

            - Preguntes crítiques (pel meu compte)

            - Preguntes des del punt de vista de l'autor (autor i tu)

5.FER INFERÈNCIES. Els lectors competents utilitzen els seu coneixement previ sobre un tema i la informació que han recollit en el text. Aquestes inferències segons Warren i altres (1979) parlaven de tres tipus:    

            - Inferències de tipus lògica

            - Inferències de tipus informacional

            - Inferències de tipus valorativa

La diferència entre predir i inferir és subtil. Predir és un tipus d'inferència cap endavant mentre que inferir passa mentre es mira cap enrere o en el moment actual de llegir. Els lectors competents fan prediccions sense problemes i a continuació confirmen o no basant-se en la lectura continuada.

Entre predir i inferir, la inferència és més difícil, ja que ha de ser més precisa. Predir es pot comprovar la seva exactitud en la lectura addicional però en la inferència no es tan fàcil obtenir unaretroalimentació.

6.SUPERVISAR I REPARAR LA COMPRENSIÓ. Els lectors competents s'aturen quan davant del text quan no té sentit el que llegeixen. Utilitzen estratègies de "Fix-up" per restaurar la comprensió. Una de les més important és la relectura on hi ha varietat de formes de rellegir el text per tal de reparar el seu significat.

7.DETERMINAR LA IMPORTÀNCIA/SINTETITZAR LA INFORMACIÓ En un text contínuament s'ha de classificar la informació i prioritzar-la. Hi ha molts senyals en el text com els verbs forts en els textos de ficció o els títols i subtítols en el de no ficció que ens ajuden a tamisar millor la informació dels textos. 

És la més complerta ja que combina elements de connexió, de preguntar-se i de fer inferències. Aquesta estratègia no només té sentit el text sinó l'alumne integra els nous coneixements als seus esquemes mentals.