Sintetitzar

DEFINICIÓ

És una estratègia que ajuda el lector a identificar i organitzar la informació bàsica del text i a exposar-ne els aspectes essencials, oralment o per escrit, de manera breu.

Calero, A. 2011

EXPLICACIÓ

Aquesta estratègia ens permet:

• En funció de l’objectiu de lectura seleccionem, triem la informació que és important de la que no ho és.

• A partir dels coneixements previs reflexionem sobre la informació que obtenim del text, identificant-la, retenint-la i organitzant-la.

• Concentrar-nos en la idea principal i eliminar la informació secundària.

• Amb el control de la comprensió aconseguim reelaborar la informació i transmetre-la (ja sigui oralment o per escrit).

SEQÜÈNCIA

Per identificar el Tema

Tema.- Es pot enunciar amb una sola paraula o una frase breu. (De què tracta el text?).

1.    Requereix una visió global del text

2.    La localització del tema varia en funció del text

3.    Al llarg del text hi ha evidències explícites i pistes que ens permeten identificar el tema

Accedir a la idea principal

Idees principals.- Explícites o implícites. Es poden expressar amb una frase simple i dues o més frases coordinades. (Què diu el text sobre el tema?).

• Explicar en què consisteix a partir d’un exemple

• Recordar els objectius d’aquesta lectura concreta

• Assenyalar el tema i valorar amb els alumnes: si es relaciona amb els objectius de lectura, si els sobrepassa o si es queda curt

• Remarcar els indicadors o marques textuals

• Anar comentant què retenim com a important i per què

• Organitzar informació en conceptes supraordinats

• Identificar la idea principal quan sigui explícita en el text

• Discutir el procés i elaborar la idea principal quan no sigui explícita

Resum

Resum.- És un nou text fet a partir de les idees principals i expressat de forma diferent. (Como ho puc explicar amb les meves paraules?).

• Implica prendre decisions per seleccionar.

• Implica copsar l’organització interna del text per recapitular i sintetitzar la informació

• Exigeix processar i reestructurar la informació per construir nou coneixement

Com elaborar-los?

• Omissió i selecció (Eliminar informació trivial o redundant. Seleccionar informació rellevant

• Generalització (integrar les idees importants del text en una de més global.

• Elaboració (Construcció d’un nou text a partir de la generalització

A partir de Van Dijk

QUAN TREBALLAR-LA?

• Durant ( Seleccionar la informació, recapitular i sintetitzar)

• Després ( Elaboració d’un text breu i nou).

  • El resum pot ser fidel al text

  • El resum integra nous coneixements

COM HO FEM? 

Preguntes que conviden els estudiants parafrasegen informació:

• Quins són els detalls més importants?

• Quins són els menys importants?

• Quina és la idea principal?

• Ho relaciono amb el que ja sabia

• Com podria dir-ho amb menys paraules?

  • Com es pot posar aquests fets en les seves pròpies paraules?

  • Quines paraules capten les idees principals d'aquesta selecció? Com es pot utilitzar la llista de paraules clau per fer les seves pròpies declaracions informatives?

  • Si s'han escrit les idees clau com una llista de compres, com es pot compactar el text? Quins elements són essencials a la llista? Quins articles es poden ometre?

  • Quin era el propòsit per a la lectura? Quins detalls coincideixen amb aquests objectius? Quins detalls eren irrellevants per als seus propòsits per llegir l'article?

  • Quines preguntes es volen respondre en el text? Quines respostes es van donar a conèixer?

Preguntes que ajuden els estudiants sintetitzen la informació:

• Com pot la informació d'aquesta selecció presentar-se visualment?

• Quin organitzador gràfic faria servir per presentar la informació d'aquesta selecció?

• Quines parts d'aquest text es pot utilitzar per crear noves idees o productes?

• Com seria il · lustrar els detalls d'aquesta selecció?

• Com es pot utilitzar la informació que s'ha après ?

• Com utilitzaria els fets en aquesta selecció ?

Per què utilitzar la reducció de paràgrafs?

Ajuda els alumnes a desenvolupar les seves habilitats de comprensió lectora.

Permet a cada alumne llegir, fer una pausa i resumir els punts principals de cada paràgraf per torns.

Com utilitzar la reducció de paràgrafs

1. Triar la lectura assignada i presentaR el text als alumnes.

2. Crear parelles a l'aula identificant quins nens necessiten ajuda en habilitats específiques i quins són els nens més adequats per ajudar els altres nens a aprendre aquestes habilitats.

3. Modelar el procediment per assegurar que els alumnes entenen com utilitzar l'estratègia.

4. Fer que cada membre de la parella assignada pel professor es torni "entrenador" i "jugador".

5. Demanar a cada alumne que llegeixi en veu alta durant 5 minuts sense rellegir cap text. Després de cada paràgraf, els alumnes s'han de parar a resumir els punts principals de la lectura. Demanar als alumnes que resumeixin la informació següent:

• Qui o què del paràgraf

• El més important de qui o què

• La idea principal

Nota: si un "Jugador" mai dóna una resposta incorrecta, l'"entrenador" demana al "Jugador" que torni a lligar el paràgraf i que respongui la pregunta una segona vegada.

6. Demanar als estudiants que exposin la idea principal en 10 paraules o menys, la qual cosa els animarà a controlar la comprensió mentre llegeixen per torns.

7. Atorgar punts a cada parell quan s'assoleixen els objectius anteriors de l'estratègia.

EXTRET de Reading Rockets

SEQÜÈNCIACIÓ D'HISTÒRIA (STORY SEQUENCE)

La seqüenciació fa referència a la identificació dels components d'una història (l'inici, el mig i el final) i també a la capacitat de tornar a explicar els esdeveniments dins d'un text determinat en l'ordre en què van passar. La capacitat de seqüenciar esdeveniments en un text és una estratègia de comprensió clau, especialment per als textos narratius també, és un component important de la resolució de problemes entre les assignatures. La seqüenciació també és un precursor de maneres més sofisticades d'entendre l'estructura del text narratiu, com ara determinar la causa i l'efecte, que els alumnes hauran d'accedir a un text més complex.

Per què ensenyar la seqüència de la història?

• La capacitat de seqüenciar esdeveniments en un text és una estratègia de comprensió clau, especialment per als textos narratius.

• Permet repetir, que al seu torn permet resumir.

• Afavoreix l'autocontrol i la relectura.

• La capacitat de col·locar esdeveniments o passos en ordre lògic és inestimable en tot el currículum, tant si es tracta d'identificar els passos per resoldre un problema de matemàtiques com de la sèrie d'esdeveniments que van portar a un punt d'inflexió en la història.

Com ensenyar la seqüència de d'una història

• La seqüenciació d'una història sovint s'introdueix i es practica en el context d'una lectura en veu alta de tota la classe. Es pot optar per ensenyar una lliçó de seqüenciació autònoma o incloure la seqüenciació com a part d'una lliçó més llarga que condueixi a la narració oral o escrita de la història.

• Els textos de lectura en veu alta que funcionen bé per introduir la seqüenciació d'històries tenen arcs narratius senzills i seqüències d'esdeveniments clares. La seqüenciació també pot ajudar els estudiants a donar sentit a les estructures narratives més complexes, com ara històries que s'escriuen sense ordre cronològic o que inclouen relats paral·lels dels mateixos esdeveniments des de més d'un punt de vista.

• Hi ha moltes maneres d'estructurar una lliçó de seqüenciació, des de la creació d'un gràfic d'ancoratge amb l'aportació de l'estudiant fins a fer-los participar activament "agafar el bolígraf" o venir al davant de la classe per reordenar imatges mòbils o tires de frases.

EXTRET DE READING ROCKET

MAPES NARRATIUS (STORY MAP)

Els mapes de narració utilitzen organitzadors gràfics per ajudar els estudiants a aprendre els elements d'un llibre o història. Hi ha molts tipus diferents de mapes narratius. Els mapes de la història més bàsics se centren en el principi, el mig i el final de la història. Els organitzadors més avançats se centren més en la trama o els trets de caràcter.

Aprendre a identificar els personatges, la trama, l'escenari, el problema i la solució d'una història fa que els estudiants llegeixin amb atenció per aprendre els detalls importants. 

Per què utilitzar els mapes narratius?

• Milloren la comprensió dels alumnes del text narratiu.

• Proporcionen als estudiants un marc per identificar els elements d'una història.

• Ajuden els estudiants de diferents habilitats a capturar i organitzar la informació i les idees de manera eficient.

• Ajuden els estudiants a desenvolupar una comprensió més profunda de com funcionen les històries que es poden aplicar a altres textos i àrees de contingut.

Com utilitzar els mapes narratius

• Definir i discutir els components d'una història (per exemple, personatges, escenari, argument i tema o inici, mig, final) utilitzant una història familiar com a exemple.

• Després de llegir una història a tota la classe en veu alta, completar un mapa de la història en un paper gràfic amb totes les aportacions dels alumnes.

• Un cop els alumnes entenguin com construir mapes de la història, poden completar els mapes de la història mentre llegeixen o, després de llegir, poden omplir les parts que falten.

Extret de Reading Rockets

ORIENTACIONS PER ESCRIURE BONS PARÀGRAFS

• PEEL PARAGRAPH WRITTING

• THE ULTIMATE PEEL PARAGRAPH CHECK-LIST