COMPRENSIÓ LECTORA

Part de la informació s'ha extret de: L’optimització de l’ús explícit i sistemàtic de les estratègies d’aprenentatge en la competència lingüística a l’Educació Primària.

La comprensió és l'objectiu de l'ensenyament de la lectura. Aquesta comprensió és la interacció de les idees que ha escrit l'autor i que conjuntament amb els fons de coneixement que té el lector fan que aquella lectura tingui un significat. Per tant, la lectura no és només el que explica el text sinó la creació del significat.

Avui en dia es parla molt de la metacognició, podem dir que és "pensar sobre el que penso", és a dir quan un lector pot aclarir el seu propòsit per a la lectura, pot ajustar els problemes de comprensió o pot comprovar-la quan llegeix.

Hi ha tres factors que influeixen en la comprensió:

el lector ... els coneixements bàsics que el lector porta a les influències del procés de lectura de com ell o ella entén el text, així com les estratègies que ell o ella sap utilitzar en llegir

el text ... les idees de l'autor, les paraules que l'autor utilitza per expressar aquestes idees, i com s'organitzen les idees i presentat influències comprensió

el propòsit ... el lector ha de variar la forma en què ell o ella llegeix segons el propòsit (una recepta contra una carta amistosa,vs una novel·la)

Si ens preguntem el per què hem de fixar-nos en l'aprenentatge de la comprensió lectora... 

De vegades es tendeix a pensar que llegir és igual a descodificar correctament. Quan es diu " aquest alumne llegeix bé.." és imprescindible tenir en compte "comprendre el que estan llegint" perquè llegir té molts components que incideixen apart de la precisió en la decodificació, com la prosòdia (ritme, entonació, expressió correcta...). La comprensió és l'altra peça. Per tenir una bona fluïdesa lectora els lectors també han de ser capaços d' entendre, pensar i manipular el text que estan llegint.

• Amb la comprensió els lectors interactuen més amb el text. Els lectors han de ser lectors actius per tant, parlen amb ells mateixos amb frases com: " Per què passa...", "Això vol dir que.." o "Això m'ha passat abans..." És necessari animar-los que escoltin la veu dins del cap mentre s'està llegint.

Segurament, hi ha alguna cosa que no entendrem. Fins i tot els lectors experts es troben amb paraules, frases, fragments del text que no entenen. Si no s'ajuda als lectors amb estratègies que puguin utilitzar quan el text és difícil segurament no sabran com abordar el problema.Els alumnes que tenen una bona comprensió lectora, saben quan entenen el que llegeixen i quan no ho fan. Utilitzen diferents estratègies per solucionar aquests problemes a mesura que van llegint i sovint ho fan de manera inconscient. Quan s’ensenya a l’alumne a que controli la seva comprensió,fa un gran avanç en la lectura perquè:

Pren consciència del que entén i del que no entén

Sap identificar el que no entén ( si és una paraula, un paràgraf..., quina és la dificultat)

Pot utilitzar estratègies adequades per resoldre cadascun dels problemes.

La gran majoria d'estudis (Nell K. o Duke i P. David Pearson 2002), prenen com a base el comportament que tenen els bons lectors:

• són lectors actius

• des del principi tenen objectius clars en ment per a la seva lectura

• constantment avaluen si el text i la seva lectura està complint amb els seus objectius

• solen mirar per sobre el text abans de llegir i assenyalen coses com l’estructura de les seccions de text que pugui ser més rellevant per als seus objectius de la lectura 

• a mesura que llegeixen, fan prediccions sobre el que ha de venir

• llegeixen selectivament, fent contínuament decisions sobre la seva lectura: què llegir acuradament, què llegir ràpidament què no llegir, què per tornar a llegir...

• construeixen, revisen i qüestionen els significats que fan a mesura que llegeixen

• tracten de determinar el significat de paraules desconegudes i conceptes en el text i

• s'ocupen de inconsistències o buits com sigui necessari

• s'inspiren, comparen i integren els seus coneixements previs amb material en el text

• pensen en els autors del text, el seu estil, creences, mig històric, i així successivament

• supervisen la seva comprensió del text, fent ajustos en la seva lectura segons sigui necessari

• avaluen la qualitat i el valor del text, i reaccionen amb el text tant intel·lectual com emocionalment

• llegeixen diferents tipus de text diferent

Per avançar realment en la lectura s'ha de donar una bona instrucció en l'ús d’estratègies lectores però amb això no n'hi ha prou ja que cal:

•  Dedicar una gran quantitat de temps a la lectura

•  Llegir textos reals, és a dir que siguin funcionals

•  Llegir tota la gamma de gèneres de text

•  Parlar del que s'està llegint, aportar l'experiència de cadascú amb el text.

•  Ampliar el coneixement amb el nou vocabulari

•  Escriure textos amb la finalitat que siguin llegits

Paris, Wasik i Turner (1991), donen sis raons per les quals adquirir una competència estratègica en comprensió lectora es rellevant per a l’educació:

1. Les estratègies permeten als lectors elaborar, organitzar i avaluar la informació textual.

2. L’optimització de l’ús explícit i sistemàtic de les estratègies d’aprenentatge en la competència lingüística a l’Educació Primària.

3. L’adquisició d’estratègies de lectura coincideix i se solapa amb el desenvolupament de múltiples estratègies cognitives per a la millora de l’atenció, memòria, comunicació i aprenentatge durant la infància.

4. Les estratègies són controlades pels lectors; aquestes són eines cognitives que es poden usar de manera selectiva i flexible.

5. Les estratègies de comprensió reflecteixen la metacognició i la motivació perquè els lectors han de tenir tant coneixements estratègics com la disposició a utilitzar aquestes estratègies.

6. Les estratègies que fomenten la lectura i el pensament poden ser ensenyades pelsprofessors. La lectura estratègica pot millorar l’aprenentatge de totes les àrees curriculars.

Per Palincsar i Brown (1997), un bon lector és una persona que té un repertori d’estratègies cognitives i que és capaç d’utilitzar de manera flexible durant la lectura. Segons ells el coneixement metacognitiu permet al lector seleccionar, utilitzar, controlar i avaluar l’ús d’estratègies lectores. Al parlar de quines estratègies lectores són necessàries, cal reflexionar sobre les aportacions que fan:

•  Comprendre els propòsits explícits i implícits.

•  Activar i aportar a la lectura els coneixements previs pertinents pel contingut que es tracti.

•  Enfocar l’atenció al que resulta més fonamental del text.

•  Avaluar la consistència interna del contingut que expressa el text i la compatibilitat amb el

• Emergir els coneixements previs.

• Comprovar si la comprensió té lloc mitjançant la revisió, la recapitulació i l’autointerrogació.

• Elaborar i provar inferències de diferent tipus: interpretacions, hipòtesis, prediccions i conclusions.

Una forma d’organitzar les estratègies de comprensió lectora és segons la dimensió temporal del procés on cadascun dels quals requerirà d’estratègies diferents: abans, durant i després de la lectura.

Tenint en compte aquest criteri, hi ha diferents autors que han fet les seves aportacions com Schmitt& Bauman, Block & Pressley o Solé. Serra i Oller (2001) fan un llistat de les estratègies més comunes que es produeixen abans, durant i després de la lectura:

•  Descodificar amb fluïdesa per no perdre el significat global de la lectura

•  Rellegir, avançar o utilitzar elements d’ajuda externa per a la comprensió lèxica.

• Avaluar la consistència interna del contingut que expressa el text i la seva correspondència amb els coneixements previs.

•  Distingir entre el que és fonamental i el que és irrellevant

•  Construir el significat global

•  Elaborar i provar inferències, interpretar...

•  Distingir l’estructura formal d’un text

•  Concentrar l’atenció

•  Conèixer els objectius de la lectura

•  Activar els coneixements previs

•  Avaluar i autoregular si hi ha comprensió lectora.

Duffy (2002), a Calero (2013), identifica els coneixements essencials que ha de construir el lector, en tot procediment efectiu d’ensenyament directa i explícita d’aquestes estratègies:

•  Comprendre el sentit de l’estratègia d’una manera significativa.

•  Advertir el per què s’estan aprenent les estratègies i com els ajuda a llegir.

•  Aprendre a utilitzar les estratègies pas a pas.

•  Saber on i quan poden ser utilitzades aquestes estratègies.

•  Autoavaluar l’ús que fan de les estratègies, de tal manera que puguin controlar i millorar la seva comprensió.