>>>Twilight: 2000
>>> PNJ a punt per jugar: Jerome Burke, coronel del USMC
Queda algú amb prou autoritat i capacitat per signar la pau? Algú que tingui prou vista per a veure que tot això ja s'ha acabat i que és hora de tornar a casa? Queden governs per organitzar la gent i començar la reconstrucció? Si no s'afanyen faran tard. Davant de la manca de grans projectes, els que se senten prou forts comencen a traçar els seus plans. Aquests nous cabdills, com el coronel Burke, són supervivents ferotges que escriuen les noves regles segons la seva conveniència. Tenen voluntats fèrries, noves ambicions i exerceixen una autoritat plena de personalismes. Aquests nous senyors comencen a repartir-se tot allò que no ha quedat reduït a cendres. I nosaltres els seguim, per poder caminar en alguna direcció.
Del diari personal del caporal Roy Strada, 5a Divisió d'Infanteria (Mecanitzada) dels Estats Units
>>>Antecedents
El coronel Burke és un marine de la vella escola amb un llarg historial militar molt abans de l'esclat de la Tercera Guerra Mundial, que passa per països com el Líban, Libèria o Kuwait.
Oficial d'acadèmia, enquadrat durant tota la seva vida militar en el 2n Regiment de la 2a Divisió de Marines, la seva unitat, estacionada a Camp Leujene (Carolina del Nord), arriba a Noruega pocs mesos després de l'inici de les hostilitats a Europa. Un cop rebutjada la temptativa soviètica d'apoderar-se de la península escandinava, el regiment de Burke participarà en nombroses operacions amfíbies a la costa bàltica, encaminades a donar suport a les operacions de l'OTAN a l'interior de Polònia. Ascendit a coronel a finals del 99, participa en la darrera ofensiva fallida de l'OTAN de la primavera del 2000, desembarcant a l'estuari del Vístula amb la resta de la seva divisió.
El fracàs d'aquesta operació obliga la 2a Divisió de Marines inicia una penosa retirada cap a l'oest. En el procés, algunes unitats queden aïllades del gruix de la divisió i són incapaces de replegar-se. En un d'aquests grups aïllats es troba el coronel Burke. Com a oficial de màxima graduació pren el comandament dels marines presents i prova de conduir-los cap a les línies aliades. En el procés estableix contacte amb altres marines aïllats i els suma el seu contingent, però troba el camí cap a Alemanya fermament barrat.
Afortunadament, partisans prooccidentals del Congrés Lliure de Polònia s'ofereixen per guiar els marines de Burke fins a una zona segura. A mitjans de juliol del 2000, Burke i les seus marines arriben una minúscula població polonesa amb un fort sentiment antisoviètic. Mentrestant, la situació a Polònia no triga a tornar a estancar-se. Les notícies d'enclavaments independents, basats en unitats aïllades que es neguen a obeir les ordres dels seus respectius exèrcits arriben fins a oïdes de Burke. En aquest moment, el coronel compta amb la lleialtat incondicional i la gratitud dels seus marines. Aprofitant la situació arriba a un acord amb les autoritats civils de la població: El contingent nord-americà podrà establir-s'hi de manera temporal, protegint els conreus i el bestiar del bandidatge, a canvi que la població polonesa els proporcioni refugi i aliments. El coronel es compromet a no cridar l'atenció de cap unitat soviètica o polonesa, evitant les accions ofensives i limitant-se a protegir el nou acantonament.
Però, tot i la promesa, feta tant a polonesos com als seus propis marines, de mirar de tornar a les seves línies quan la situació ho permeti, el coronel Burke comença a concebre els seus propis plans.
>>>La feina del coronel Burke
Burke és un militar eficient i pragmàtic, autoritari i paternal amb els seus soldats i un dèspota amb els civils. La petita població polonesa que va donar acollida als marines ha canviat en poques setmanes. Els abusos per part dels marines han donat lloc a les protestes dels civils polonesos. Protestes que han estat rebudes per Burke amb una total incomprensió i una creixent exasperació.
Burke s'ha decidit a destituir els líders civils i a imposar la llei marcial. Ha pres ostatges i domina la població mitjançant la por. Confia que la situació sigui temporal, fins que els civils comprenguin l'autèntica seguretat que els marines aporten i s'avinguin a col·laborar. Un cop la situació estigui estabilitzada i els civils es comprometin fermament amb les seves obligacions, Burke podrà afluixar-los la corda i, fins i tot, recompensar-los. O això creu ell. El cert és que és un inepte a l'hora de comprendre els problemes dels civils. I que difícilment coneix cap mena de solució que no sigui estrictament militar.
Les tasques del coronel Burke són les pròpies d'un cabdill militar governant per la força una població ocupada. Organitza els seus homes i les defenses de l'acantonament, envia patrulles als camps de pastura i als camps de conreu on treballen els civils polonesos. S'assegura de mantenir qualsevol mena de bandidatge fora del seu domini i fa el necessari perquè el petit acantonament sobrevisqui. Mentrestant fa plans secrets per expandir el seu nou domini i ha descartat la idea de tornar a intentar enllaçar amb les forces de l'OTAN.
Amb la implantació de la llei marcial el seu domini sobre l'acantonament és total. És un reietó autoproclamat amb poders absoluts, que jutja crims, imposa sentències i decideix les contribucions dels civils.
>>>Jugant amb el coronel Burke
El director de joc pot aprofitar el personatge del coronel Burke com el cabdill ambiciós d'un acantonament lliure. La quantitat de personal militar i de vehicles de què disposi Burke queda a discreció del DJ. El coronel els organitzarà de manera eficient i estarà preparat per fer front a una amenaça externa. El seu punt feble, però, és la ceguesa a l'hora de tractar els civils. El risc d'una revolta a l'interior de l'acantonament que dirigeix és, en realitat, el principal perill.
Per jugar amb el coronel Burke cal entendre els seus propòsits. Jerome Burke és un soldat professional que es considera abandonat pel seu país i pel seu exèrcit. Interiorment, ha renunciat a qualsevol lleialtat vers els Estats Units i es considera obligat només vers els homes i les dones sota el seu comandament. L'exemple de moltes unitats russes i poloneses, que han decidit establir-se de manera independent i ignorar qualsevol ordre de qualsevol estament superior ha sembrat en ell una llavor que no ha parat de créixer des que la seva unitat s'ha acantonat. A partir d'ara miraran només per ells mateixos. Ell sap com fer-ho. Ell els liderarà cap a un nou futur on forjaran el seu propi destí. La nova Europa sorgida de les cendres de la guerra serà dels soldats, com ell mateix, que restabliran l'ordre al marge de les antigues nacions que han covat aquesta guerra inútil. Aquest acantonament, aquesta petita població, és només el principi. Les comunitats veïnes en sentiran a parlar, enviaran emissaris buscant ordre, organització i pau. Se li afegiran homes d'armes buscant el seu lideratge i la seva influència creixerà.
Però ara està en un estadi molt primerenc. Cal ser discret, fins i tot amb els seus. Els seus marines encara no ho entenen, però pensar a tornar als Estats Units no té cap mena de sentit. Burke sap com guiar-los amb mà esquerra fins que comprenguin plenament que el seu destí està aquí, amb ell. De moment només ha revelat els seus plans a aquells que considera més fidels, però, amb el temps, tots ells ho entendran. Sap com tractar amb els seus soldats, sap què els motiva i què els preocupa. És només qüestió de temps. És una actitud paternalista que la tropa aprecia. Li deuen la vida i ha estat el seu far en aquests mesos difícils.
Els civils de l'acantonament són, però, figues d'un altre paner. Per Burke és enutjós tractar amb els civils. Necessiten mà ferma, que es deixin de preocupar per minúcies i de queixar-se constantment pel que qualifiquen d'abusos d'autoritat. Ell els protegeix. És que no ho poden entendre? Amb el temps li ho agrairan, però han d'aprendre que la seva protecció té un preu. Si volen viure segurs cal que es comprometin, que se centrin en el seu paper, del tot necessari, per alimentar la nova comunitat. D'aquí d'un temps ja es permetrà el luxe d'oferir-los concessions, però aquest és un món dur i la supervivència és el primer.
Si el grup de personatges visita l'acantonament del coronel Burke, aquest els voldrà conèixer en persona. La primera reacció dependrà de si són civils o militars. Si són soldats experimentats, independentment de la seva nacionalitat, Burke es mostrarà com un home generós, carismàtic i coneixedor de l'ofici. Actuarà amb destresa i carisma, captivant-los, preguntant-los sobre les seves experiències, mirant de saber si són persones vàlides per augmentar el seu contingent i sondejant-los sobre les seves lleialtats. Si són civils el tracte serà fred, autoritari, només suavitzat si tenen alguna habilitat (sobretot tècnica), que suposi una millora pel seu acantonament. Si és així els deixarà que s'hi estableixin. Si no els expulsarà sense miraments.
Burke desconfirà de qualsevol personatge amb graduació igual o superior a la seva. L'acantonament és seu i pot arribar a tramar un assassinat discret perpetrat pels seus marines més lleials si un nouvingut qüestiona aquesta autoritat.
Nota de L'Argonauta: El full es presenta en versió .pdf i en versió Excel. La versió en format Excel ja té l'àrea d'impressió definida per imprimir-la directament. L'hem protegida (però sense password) per evitar l'alteració accidentals de les cel·les que no estan destinades a ser emplenades. Si voleu editar també aquestes cel·les, n'hi ha prou en seleccionar l'opció de "desprotegir full".