>>>La crida de Cthulu

Actualment podria semblar que moltes d’aquestes nocions són molt bàsiques i estan massa vistes entre els diferents jocs de rol del mercat; el Seny (Cordura en la seva versió castellana) pot prendre diferents formes, variants i aspectes, i ha estat millorada en jocs que n’han fet d’ella una part important del seu reglament, però poques vegades la salut mental està tan justificada i és tan efectiva com ho és a Cthulhu.

Són molts els que opinen que La Crida de Cthulhu s’ha guanyat de propi dret un lloc entre els cinc millors de l’encara recent història dels jocs de rol. Els ingredients que li valdrien aquesta preeminent classificació són variats, però en podem destacar tres: l’ambientació, el mercat i el sistema.

>>>Una ambientació potent

Els Mites de Cthulhu, iniciats per H.P. Lovecraft, continuats per molts altres escriptors –Robert E. Howard, Frank Belknap Long, Hazel Heald, Zealia Bishop, Arthur Machen, Clark Ashton Smith, Robert Bloch, J. Ramsey Campbell, i més–, i aglutinats sota aquest terme per August Derleth, s’han convertit en una de les nissagues més importants dins del món de la literatura de terror, creant un nou gènere per sí mateix: el de l’horror còsmic. A més, la mitologia cthulhiana inclou elements parcials de ciència-ficció i fantasia onírica –aquesta última inspirada en els relats de Lord Dunsany– que enriqueixen i acoloreixen molt més el seu univers.

A l'actualitat, l’horror còsmic està sobradament assentat en el món de la literatura del terror, i la continuïtat donada per molts autors –tant clàssics com contemporanis– li atorga un caràcter evolutiu. Però la proposta del joc va una mica més enllà, i dóna la possibilitat de plantejar incursions dins d’altres gèneres de terror com poden ser el gòtic més clàssic, l’horror macabre, els d’assassins i sectes sense escrúpols, els monstres de la mitologia folklòrica, etc. D’aquesta manera, l’estil de joc pot variar entre el que seria un tipus més tradicional i Lovecraftià, fins a un de més aventurer o pulp –a l’estil d’Indiana Jones.

>>>Un mercat extens

No només hi ha un bon grapat de contes i novel·les sobre Els Mites de Cthulhu, sinó que hi ha disponible un recolzament de material a tots els nivells: una àmplia col·lecció de mòduls i suplements de rol, tota una selecció de jocs de taula i de cartes de molta qualitat, videojocs, joguines i peluixos, miniatures de plom, còmics, llibres d’il·lustracions, pel·lícules, música, i tota una gama de marxandatge en forma de daus, clauers, samarretes, cartells, xapes, etc. Mentre hi hagi mercat, hi haurà joc!

>>>Un sistema idoni

La Crida de Cthulhu, en el seu moment, va plantejar un sistema de joc innovador, basat en el RuneQuest –també de Chaosium–, i que es diu Basic Role-Playing (BRP). L'elecció del BRP va ser un gran encert doncs, s’ajusta a la perfecció al que ha de ser un joc on el més important és centrar-se en la història i l’ambientació.

L’èxit del sistema BRP rau en la seva rapidesa i facilitat de comprensió, donant molta flexibilitat al Guardià dels Arcans –que és com es nomena el director de joc a La Crida de Cthulhu–, permetent-li centrar-se en el fil dels esdeveniments sense haver de patir en excés per les regles i les normes de joc, i donant-li els recursos per resoldre fàcilment un munt de situacions. També els jugadors ho agraeixen, doncs visualment atorga una representació molt intuïtiva del potencial dels seus Investigadors –així és com s’anomena als personatges dels jugadors–, les tirades són ràpides de resoldre, i els combats són trepidants i estressants. Si a això li sumem el reglament sobre el Seny, tenim el còctel idoni per a l’ambientació dels Mites.

Però no tot són flors i violes... Qualsevol jugador de La Crida de Cthulhu acaba assumint que l'esperança de vida del seu personatges pot ser ben curta i que, ben lluny d'estar predestinat a convertir-se en un heroi invencible, el seu destí sol ser una espiral descendent marcada la per la decadència mental, cap una esfereïdora comprensió de la insignificança de l’ésser humà i de la vaporositat de la vida. El millor que els Investigadors poden esperar després d'albirar els horrors del cosmos és una mort ràpida, encara que sigui dolorosa i poc ortodoxa, ja que l’alternativa més plausible pot ser l’ingrés en una institució mental, abocat a una vida buida d’esperança, plena de terror, neguit i follia.