Embedded Files
>>>Rerefons
>>>Rerefons
A la tardor de 2001, Europa es troba plenament immersa en una nova Edat Fosca. I això enlloc és més cert que al tram de la costa bàltica comprès entre Dinamarca i Lituània. Bona part de la regió es troba devastada a conseqüència dels intensos i sostinguts combats utilitzant armament convencional als que s'ha sumat després l'efecte dels atacs nuclears. Els acantonaments militars i els exèrcits en moviment "vivint de territori" (un eufemisme sota el qual s'amaguen tota mena de depredacions) han delmat els recursos agrícoles i ramaders, deixant ben poca cosa per una població local que es troba al límit de la subsistència.
Juntament amb la fam i les epidèmies, el fred és una de les primeres causes de mortalitat entre els civils supervivents. Una dona d'edat avançada talla llenya entre les vies de ferrocarril properes a l'estació d'Elblag, a la tardor del 2000, on un nombre important de civils malvivia en els vagons abandonats.
Algunes persones amb prou ànims per mirar endavant han arribat a la conclusió que la clau per l'estabilitat a llar termini de la regió és el comerç. Parteixen de la premissa segons la qual no és possible iniciar una reconstrucció sense que els factors que l'han de fer possible (la terra, la feina i els recursos econòmics) siguin reunits, preservats i distribuïts. A partir de l'any 2000 es va fer evident que qualsevol mena de comerç a llarga distància a través de l'Europa Central s'ha d'enfrontar a obstacles molt difícils de superar, entre els quals s'inclouen la virtual manca d'organització i cooperació, els extensos danys causats per la guerra a la xarxa de transport i a les infraestructures de producció, i la generalització del pillatge i l'anarquia. Assaltants de camins i bandits, els darrers vestigis dels exèrcits nacionals legítims, ataquen amb audàcia creixent els mercaders i les petites comunitats. Al llarg de la costa bàltica el perill prové d'una naixent pirateria que fa ús d'embarcacions de tota mena per realitzar incursions en les poblacions costaneres, actuant amb virtual impunitat. Els nous senyors de la guerra extorsionen els enclavaments vulnerables, oferint-los "protecció" a canvi de tota mena de productes, privant-los d'un excedent que hagués pogut ser objecte de comerç i retornant grans franges de territori a un estatus econòmic neofeudal. L'autèntica reconstrucció passa pel retorn del comerç i de la seguretat.
Moltes de les autodenominades ciutats lliures (o pobles lliures) no disposen ni dels recursos ni del personal militar adequat per oferir aquesta seguretat més enllà dels seus immediats límits geogràfics, deixant les extenses zones circumdants vulnerables a les contínues depredacions dels saquejadors. Si es pretén garantir la seguretat de les rutes de comerç i protegir-les del pillatge, es fa necessari enfortir la coordinació i la cooperació entre les comunitats.
Els pillatges, els saqueigs i tota mena d'abusos, perpetrats per grups armats d'origen divers, impedeixen que la població civil pugui albirar qualsevol esperança de recuperació.
>>>Història: l'antiga Hansa
>>>Història: l'antiga Hansa
La Lliga Hanseàtica original era alhora una xarxa de mercadeig de llarga distància i una aliança de mútua defensa integrada per un conjunt de nuclis comercials repartits per l'Europa central i la riba del Mar Bàltic. La Lliga tenia el seu quarter general a la ciutat alemanya de Lübeck i va començar a exercir la seva influència a finals del segle XII. Durant els segles posteriors, la major part del comerç de la regió va ser dut a terme per mercaders afiliats a la Lliga i era la mateixa Lliga la responsable de pagar, reunir i armar els elements militars necessaris (navals i terrestres) per garantir la seva protecció. Amb el temps, la Lliga es va afermar com un dels principals poders polítics i econòmics de la zona, controlant enclavaments tan remots com Edimburg, Bergen o Novgorod. Amb l'inici de l'època moderna, a mesura que les grans monarquies europees es consolidaven i emergien els nous estats nació, el poder i la influència de la Lliga Hanseàtica va començar a declinar. A finals del segle XVI, assetjada per la competència i les rivalitats (de dins i de fora), la Lliga es va esfondrar.
>>>Història: La nova Hansa (Nowa Hanza)
>>>Història: La nova Hansa (Nowa Hanza)
A finals de l'any 2000, l'estat modern de Polònia, tal com es coneixia al segle XX, ha deixat d'existir. S'ha fragmentat en diverses entitats semiautònomes entre les quals es troben els acantonaments ocupats per unitats militars
estrangeres, els dominis d'emergents senyors de la guerra (com el Marcgraviat de Silèsia), les ciutats lliures (com Cracòvia), zones sota disputa i àrees encara controlades per vestigis del govern polonès de preguerra (com Lublín). Sense un govern efectiu centralitzat, el nord de Polònia és víctima del desordre i la paràlisi, mentre els diversos grups s'afanyen per emplenar els nombrosos buits de poder.
Però la història de l'èxit de la Lliga Hanseàtica no va caure totalment en l'oblit. A finals de la tardor de 2000, la ciutat polonesa de Malbork (Pomerània), que havia estat quarter general soviètic del Front Bàltic, va sortir de l'òrbita del Nou Pacte de Varsòvia i va declarar el seu estatus com a ciutat lliure. Des de llavors, ha llegit el passat com un mapa per trobar el seu un futur. Piotr Gajos, un funcionari municipal que havia estat professor d'història medieval a la Universitat Nicolau Copèrnic de Torun abans de la guerra, va voler compartir amb l'Ajuntament de Malbork la seva visió sobre una nova organització de caràcter cooperatiu en l'àmbit del comerç i la defensa, basada en l'antiga Lliga Hanseàtica. La idea va ser ben rebuda i al seu voltant va començar a concretar-se un nou pla. L'hivern del 2000 al 2001 l'ajuntament de Malbork va enviar representants a les poblacions veïnes per pactar una conferència al Castell de Marienburg (Malbork), on serien debatuts assumptes referents al comerç regional i a la seguretat. El principal objectiu del govern de Malbork era la formació d'una confederació mercantil i defensiva que prenia com a base, de manera molt flexible, la històrica Lliga Hanseàtica. Les dues setmanes de negociacions van servir per constituir la Nova Lliga Hanseàtica, més coneguda com a Nowa Hanza (NH). Es va redactar una constitució que va ser ratificada per la majoria de representants de les poblacions constituents i es va escollir un consell de govern (Rada). Unes poques poblacions convidades van optar per mantenir-se'n al marge, mentre que d'altres s'hi van afegir més tard i algunes més seran annexionades posteriorment.
El castell de Marienburg (Malbork) un any abans del començament de la guerra. Construït pels Cavallers Teutònics al segle XIII, va ser utilitzat com a quarter general del Front del Bàltic Soviètic per esdevenir més tard la seu del consell director (Rada) de la Nowa Hanza, el primer dia de l'any 2001. Sorprenentment, el castell no va patir danys seriosos durant el conflicte
Bandera adoptada per la Nowa Hanza poc després de la seva fundació, a principis de 2001. La franja blava simbolitza el riu Vístula i el Mar Bàltic, i la groga els camps de cereal. La barra diagonal blanca representa els camins en pau mentre que la torre vermella encarna la fortalesa en la defensa, a part de ser una al·lusió directa al castell de Malbork, lloc de naixement i seu administrativa de la Nowa Hanza. La Rada (el consell de la Lliga), va evitar fer servir els colors originals dels antics símbols heràldics de la Lliga Hanseàtica (el vermell i el blanc), a causa del seu ús en la moderna bandera de Polònia, encara ostentada pel govern del Partit Comunista Polonès a Lublín.
Page updated
Google Sites
Report abuse