>>>Twilight:2000

Philip Karl

Abans de formar part d'aquest escamot sempre imaginava que els coronels havien de comandar una brigada o, en el cas dels marines, un regiment. Però resulta que en el petit món dels grups d'operacions especials, i més en una guerra com aquesta, això no sempre té que ser així. De manera que el cap del nostre petit escamot és tot un coronel, en Philip Karl.

El coronel Karl és un tipus enorme, en el sentit estricte de la paraula. Alt i voluminós com un armari de dues portes i fort com un roure, és un homenot d'actitud tranquil·la i gens propens als estirabots, de somriure afable i de tracte fàcil. Suposo que aquesta descripció us pot fer pensar, a primer cop d'ull, en un individu condescendent, tou, dels que prefereixen ignorar un problema enlloc d'enfrontar-lo. En realitat, res més lluny de la realitat. És un llop vell amb pell d'ovella. No li cal mostrar-se autoritari perquè els demés li reconeixen la seva autoritat. El seu és un aplom sòlid com una roca que no necessita ser demostrat davant dels altres amb escarafalls, fonamentat en un coneixement íntim del funcionament d'aquest exèrcit i de la gent que el forma. És intel·ligent i carismàtic, ha mamat milícia des de que va sortir de l'escola i sap com esprémer la tropa o com aconseguir el que necessita d'un general. L'he vist parlant amb altres oficials superiors, fer-los canviar d'opinió sobre un pla, si calia, exposant amb mansa tranquil·litat les seves raons, contundents com un mur de ciment. També és el "papa" de la nostra unitat, el motiu de la seva existència, el seu creador. Però sota aquesta serenitat s'hi amaga un planificador audaç, convençut que la feina ben feta realitzada per una tropa escollida estalvia recursos i vides. I quan arriba el moment d'executar allò que s'ha planificat, no perd ni el nervi ni l'impuls. Ni ens el deixa perdre. El pla es converteix en un patró que, amb la gent adequada, pot canviar per adaptar-se a les circumstàncies. I quan ens sembla que la situació sembla desesperada, fem un cop d'ull a la cara del coronel. Si sembla realment preocupat, és l'hora d'agafar els trastos i sortir pitant.

Iran, el Líban, Granada, Panamà, Kuwait... La llista és llarga fins arribar a Polònia. Pel que sabem és de Virgínia Occidental, tercera generació d'immigrants alemanys (parla aquest idioma amb fluïdesa) i va ingressar a West Point tant bon punt va tenir edat per fer-ho. Gairebé sempre ha estat en unitats de xoc, començant pels rangers i fent un canvi (totalment inusual) cap a les unitats de reconeixement dels marines. Aquest viratge sembla que va ser causa d'una antiga enemistat amb un oficial superior. També diuen que algú important va moure els fils per fer-lo possible. A l'escamot hi ha qui assenyala la coincidència de dates entre el seu trasllat i el seu divorci. I els més aficionats a les tafaneries hi afegeixen el fet de és abstemi, però que no sempre ha estat així. Barreja tots tres elements, sacseja'ls una mica i tens una estupenda font de conjectures i elucubracions, la mena de xafarderies que desperten l'interès de la tropa i alimenten l'entretinguda ciència de la rumorologia militar. Sigui com sigui, quan va començar la gresca forta, el coronel estava amb els marines de reconeixement. I va arribar a Europa amb ells, a temps per veure començar l'obra des de primera fila i des del moment en que es va aixecar el teló.

Amb el guirigall que es va muntar durant la retirada de Varsòvia i els primers atacs nuclears, el coronel va fer-se càrrec dels soldats que va poder arreplegar i, de manera espontània, va entorpir l'avanç del soviètics en una de les principals rutes per on ens replegaven. Les operacions a petita escala, que incloïen sabotatges, franctiradors, emboscades i tota mena de joc brut, van tenir el seu efecte. Quan, al final, el front es va tornar a re-situar, les unitats es trobaven barrejades, els subministres sota mínim i era més fàcil imposar un nou ordre que tornar a restablir l'antic. Algú va reconèixer la valuosa tasca realitzada pel coronel Karl i va donar-li carta blanca per tornar a preparar unitats similars. Així va néixer l'embrió del nostre escamot i de molts altres amb tasques similars. Però nosaltres comptem amb el Vell Phil, l'original. Suposo que és per això que sempre ens toquen els ossos més durs de rosegar. Aquest deu ser el punt negatiu de tenir el coronel amb nosaltres.

Del diari personal del caporal Roy Strada, 5a Divisió d'Infanteria (Mecanitzada) dels Estats Units