>>>Dark Conspiracy

>>> Louise R. Bailey

La Louise Bailey és originària de Cincinnati, Ohio, on va néixer l’any 1984. El seu pare tenia un humil desguàs de vehicles als afores de la ciutat que va experimentar una inesperada bonança amb la Gran Crisi de principis dels 90 i que va tenir una gran importància en la vida de la Lou. Amb la violenta caiguda de la indústria automobilística nord-americana, els desguassos com els de la família Bailey van convertir-se en llocs de referència per mantenir els antics vehicles en marxa. La Lou treballava al desguàs quan sortia de l’escola i la mecànica es va arribar a convertir en la seva gran passió. Als setze era en un veritable puntal del negoci. Desmuntava peces de vehicles del desguàs i les instal·lava en els vehicles dels clients que ho necessitaven. Va arribar a improvisar un petit taller mecànic on feia tota mena de modificacions i arranjaments per poder aprofitar recanvi, demostrant la seva destresa i un notable enginy per trobar solucions als desgavells mecànics en què, a poc a poc, s’anaven transformant els vehicles dels nord-americans.

L’increment en el nombre d’intents de robatori i assalts va obligar als Bailey a defensar el seu desguàs, el seu mitjà de subsistència, en més d’una ocasió. La seva situació a l’extraradi i fora de la demarcació policial va ser causa de nits angoixants, guàrdies nocturnes i un parell d’intercanvis de trets. Quan la situació es va tornar insostenible, la família va vendre el que va poder, va repartir bona part del material entre els veïns agraïts i, amb una quantitat de diners gens negligible, es va instal·lar al Mike-Town de Cincinnati. La Lou no els va acompanyar. Amb 25 anys, seguint les passes del seu avi matern, s’incorporava al Cos de Marines dels Estats Units. Era una decisió pragmàtica, típica d’ella. No buscava problemes, ni guerres, ni glòria. Però sabia que si mantenia els ulls oberts podria aprendre autèntica mecànica. Si hi havia un lloc on les coses s’havien d’improvisar sobre la marxa per mantenir els vehicles en funcionament, aquest era el Cos de Marines.

El cert és que la seva filosofia de “viu i deixa viure” no era pas la més adequada per fer carrera a l’exèrcit. A l’Iraq, on va passar-hi dos anys, es prenia les coses amb filosofia i es va guanyar fama de dona tranquil·la. No és que ho fos, però tenia la seva pròpia manera de treballar i estava convençuda que era la més eficient. Amb les mans dins un motor el món que l’envoltava desapareixia, inclosos els oficials cridaners i els trets de la insurgència. Tant li era. Ignorava qualsevol cosa que passés al seu voltant, mentre treballava sense aturar-se mastegant escuradents. Podia utilitzar ferralla, peces robades a una altra unitat o qualsevol cosa que li semblés adequada. Després de vuit anys va deixar l’exèrcit. S’enduia de record els galons de sergent, un parell de medalles, l’agraïment de les tripulacions de blindats i un vocabulari lamentablement ric en insults i malediccions de tota mena.

Quan va tornar a Cincinnati va dedicar-se a tota classe de negocis il·legals relacionats amb el robatori de cotxes de tota mena. No va anar malament i, tot i el risc implícit, va fer prou diners per viure amb una certa comoditat. Tot i viure al marge de la llei, sempre intentava estalviar-se problemes. Era simplement, una manera “alternativa” de fer de mecànic. Ara segueix amb la seva filosofia de “viu i deixa viure”, mastegant un etern escuradents i maleint amb fluïdesa. Aquells que la coneixen, asseguren que no l’han vist mai amb les mans netes d’oli i greix i que és capaç d’estar menjant i bevent durant hores, sempre que no convidi ella.