Stargate Pathfinder

"... Per la present, s'encomana a la Força Aèria dels Estats Units la creació i el manteniment del Comandament Porta Estel·lar. L'esmentat comandament queda autoritzat a investigar i explotar la tecnologia associada a la Porta Estel·lar amb els objectius de protegir la seguretat nacional, explorar altres mons, investigar les restes de cultures humanes pre-industrials i defensar la humanitat. Es decreta que el seu quarter general s'establirà a l'antiga base del NORAD a Cheyenne Mountain, Colorado, i s'assigna al General Major George Hammond de la Força Aèria dels Estats Units les tasques d'oficial en cap. La present ordre executiva i tots els documents que s'hi relacionen, queden classificats com a Alt Secret..."

Stargate, Pathfinder

Toni Tilc Masana

Als Estats Units, la Força Aèria (USAF) enceta el programa secret SG, impulsat pels resultats de la primera missió i el coneixement de l'existència d'una raça alienígena enemiga. En virtut del programa SG es creen equips armats d'exploració amb la missió de viatjar als diferents móns a que dóna accés la Porta Estel·lar, a través de la combinació de 7 símbols del total de 39 existents en l'artefacte. El resultat: moltes destinacions possibles, molts planetes per explorar, aliats potencials, enemics mortals i tecnologia i recursos per portar a la Terra, pel profit dels Estats Units i del planeta, malgrat que els seus habitants no en saben res.

Anys d’investigació i la col·laboració final del Doctor en Egiptologia Daniel Jackson, que aporta la seva teoria sobre l’origen extraterrestre de les piràmides, fan possible activar la porta estel·lar i "connectar-la" amb un altre món. La primera expedició d’exploració (Stargate, 1994) topa ràpidament amb una raça tecnològicanent molt avançada que té esclavitzada a la població humana: els Goa’Uld. És a la sèrie (Stargate SG-1, 1997) on aquesta raça pren la forma d’un ésser parasitari que ocupa un hoste humà i adopta el rol d’un Déu per dominar a la població (sovint) humana. També a la sèrie és on es planteja que La Terra és precisament el punt des d’on aquests falsos déus han obtingut els seus esclaus per poblar molts móns de la Galàxia, degut a la capacitat d'adaptació que atribueixen als humans.

A La Terra el descobriment de la Porta Estel·lar es produeix l'any 1928 en unes excavacions de l’antic Egipte i, com ha passat sovint tan en la realitat com en la ficció, el gran anell de metall amb estranys símbols al perímetre ha anat a parar als Estats Units, sota la custodia de les Forces Armades, que l'estudia amb la màxima confidencialitat.

L’ambientació de Stargate parteix de la idea de l’existència d’una xarxa de Portes Estel·lars amb la capacitat d'enllaçar amb multituds de planetes de la nostra galàxia. Les portes han estat creades per una raça antiga ja extingida, que també ha deixat el seu darrera altres vestigis de tecnologia avançada escampats per tota la Via Làctia.

El rerefons

STARGATE - Inici al cinema i continuació a la televisió

L’any 1994 s'estrena als Estats Units, Stargate, d'en Roland Emmerich. La pel·lícula, malgrat una crítica dividida, és un gran èxit de recaptació i l'acceptació del gran públic la projecta a la llista de referència de la filmografia de ciència ficció. L'èxit no passa desapercebut als productors, que ràpidament s'afanyen a especular sobre possibles seqüeles. El resultat de tot plegat va ser la sèrie Stargate SG-1 (1997), que aprofitava la idea original del film mentre introduïa nous elements, en el que esdevindria una llarga i fructífera trajectòria de 10 temporades de 20 capítols cadascuna. Després encara arribarien les cinc temporades d’Stargate Atlantis i per últim, i amb més discreció, les dues temporades d'Stargate Universe (SG·U).

EL JOC – Sistema d20 Pathfinder adaptat

Quan un seguidor de la pel·lícula i sobretot de la sèrie, també és jugador de rol, tard o d’hora sorgeix la pregunta: Hi ha joc de rol d'Stargate? La resposta és sí, però es troba descatalogat i aquí va tenir poca o nul·la presència. Al 2003, quan ja s’havien emès algunes temporades d' Stargate SG-1, Alderac Entertainment Group (AEG) en va publicar el joc de rol. Com en altres publicacions, els drets oficials van anar circulant d’un gestor a un altre i finalment la divulgació del joc se'n va ressentir. En aquesta publicació oficial el sistema de joc és D20 Modern i la referència és la 3ª Edició de D&D.

Per adaptar-ho a les noves edicions de D&D i donat que el joc estava descatalogat i no hi havia cap logística al darrera vaig decidir basar-me en la darrera de les versions: Pathfinder. La que per alguns equival a la edició 3.75 del joc de rol més famós de tots els temps (malgrat sigui una altra editorial i sota un altre nom) ja era un sistema prou conegut en el nostre grup de joc i, el més important, força flexible i adaptable al rerefons que ens proposàvem. Simplement calia definir l’equipament necessari, interpretar aquells conjurs o màgia per la via de la tecnologia o el coneixement i afegir aquelles regles especials per a donar el toc final. D’aquesta manera, per exemple, és com es defineixen les accions de ràfega per a armes de foc, apuntar, dany de les armes deflagrants, etc. I s'hi han afegit altres elements com el Dau de la sort, un concepte ja plantejat i anomenat Action Dice en el joc original d'AEG.

En el sistema de joc usat, els personatges es creen a nivell 2 i no pujaran de nivell. Les millores del personatge es reflectiran, missió a missió, en les habilitats, dots o trets especials que vagin aprenent. El sistema usat premia els èxits crítics amb la millora de l’habilitat, però també l’acumulació de pífies per a progressar. La majoria de classes de personatge definides a Pathfinder són aplicables, sempre tenint en compte de revisar qualsevol referència a màgia. Enlloc del tradicional cofre del tresor o l'espasa màgica, les recompenses per les missions d’exploració es donen com a punts d’influència (P.I.) entenent-los com a favors que el personatge va guanyant i pot invertir en accedir a millor equipament quan passa per l’armeria, assistir a entrenaments de la mà d’especialistes en alguna habilitat, sol·licitar usar tecnologia extraterrestre que s’ha anat obtenint en diverses missions, etc.

EL PUNT DE PARTIDA – L’abaratiment dels equips SG i l’afebliment del secretisme

El punt de partida per als personatges és l’obertura del programa SG als governs de diferents estats que han descobert de la seva existència mitjançant llurs agències d’intel·ligència i també un control exhaustiu de la despesa sobre el programa. A partir d'ara hi ha personatges de diferents nacionalitats que solen ser experts en el seu camp i que disposen de recursos controlats. El resultat del càlcul fred és que resulta més rentable i aporta més informació crear nombrosos grups SG i enviar-los a explorar diferents destinacions de la porta estel·lar que enviar sondes, naus no tripulades, robots teledirigits, etc. Per tant, amb una mínima formació militar dels civils i una combinació de diferents coneixements i habilitats en un grup SG es disposa del necessari per a la supervivència del grup mentre aquest explora nous móns, tot guanyant aliats, combatent als enemics declarats (els falsos déus Goa’uld i les seves tropes Jaffa), i acumulant coneixement i tecnologia.