>>>Twilight:2000

Als països del Pacte de Varsòvia, els canvis que s’havien iniciat a la Unió Soviètica durant l'any passat comencen a tenir importants repercussions. En un discurs del dia 1 de gener, Anatoly Lukyanov anuncia el final de la Glasnost i una profunda revisió de la Perestroika. Setmanes després d’aquestes declaracions, el KGB du a terme nombrosos arrestos de suposats opositors i es clausuren alguns mitjans de comunicació. Tropes del KGB prenen posicions a diverses ciutats i s'extremen els controls sobre la població. Pel que fa a la Perestroika, Lukyanov fa un discurs al mes de març en el qual declara que transformarà la Perestroika en allò que hagués hagut de ser des de bon principi: una reforma econòmica en profunditat. La Llei sobre Cooperadors és ratificada i entra plenament en vigor. Es permet la propietat privada en el sector agrari, s’emfatitza la importància de la indústria lleugera i es permet l’entrada d’inversions estrangeres. Es manté el control dels preus, però només fins a un cert nivell, amb el doble objectiu de donar més llibertat d’acció als emprenedors soviètics i d'evitar un nivell perillós d’inflació. També es fa necessari revisar el nivell de despesa militar i el conjunt de polítiques vigents fins al moment. L’almirall de la flota, Vladimir N. Chervanin declara que la Unió Soviètica no pot pretendre competir més amb la marina nord-americana, tasca que està més enllà de les seves capacitats. L’almirall es reafirma en la necessitat de disposar d’una marina poderosa, però afegeix que alguns projectes navals excessivament ambiciosos seran cancel·lats per donar prioritat a una nova política de modernització. Aquestes iniciatives començaran amb la remodelació completa dels quatre portaavions classe Kiev dels que disposa la Unió Soviètica, juntament amb el desenvolupament de dissenys més moderns. Alguns dels navilis més antics seran desguassats, mentre que altres s’incorporaran a les noves flotes de reserva. També es fa pública, mentre es mantingui l'actual situació de pau, una progressiva reducció de la potència militar terrestre. L’equipament d’algunes unitats serà mantingut en dipòsit i el seu personal passarà a la reserva, només per ser cridat a files si es produís alguna amenaça. Es dona un nou impuls per la modernització de la força aèria, donada la seva importància cabdal en el control de l’extens espai aeri soviètic. Es preveu la introducció de nous models d’avions de combat i l'extensiva modernització dels aparells més antics dels tipus MiG-21, MiG-23 i SU-17. Finalment, es pren la decisió de procedir a la reducció de les forces estratègiques mentre es manté la posició de continuar participant de manera activa en els tractats de limitació d’armament.

Dins de la mateixa Unió Soviètica, mentre la nova tendència política impulsa aquest seguit de canvis, hi va creixent un cert malestar social. Les tensions ètniques que sempre han caracteritzat algunes de les seves repúbliques desemboquen en manifestacions de protesta i, en alguns casos, en revoltes. S’ordena que l’Exèrcit Roig restauri l’ordre a Nagorno-Karabakh, que es troba en conflicte des de l’any passat, una iniciativa que serà rebuda amb gran satisfacció per la població armènia. A Geòrgia, tropes de l’MVD (facció de l’exèrcit depenent directament del Ministeri de l’Interior), irrompen en una manifestació pacífica davant dels edificis governamentals a Tbilisi. Sis georgians resulten morts i hi ha dotzenes de ferits. Tot i això, s’aconsegueix evitar el pitjor i s'estableix un nou procés de negociacions entre el Partit Comunista i els membres de l’oposició georgiana, contraris a un govern centralitzat. A les repúbliques de l’altre costat del Mar Caspi, alguns homes forts del Partit Comunista es troben de nou en posicions de ple poder i fan front a qualsevol demostració de protesta. Set mil manifestants seran detinguts fins que la situació s’estabilitzi. El panorama és molt més confús a les repúbliques bàltiques, on prenen força els moviments cap a la independència, com el que va iniciar per Estònia durant l’any passat. Per sorpresa de molts el Soviet Suprem es manté encara tolerant, fins i tot quan un moviment de caràcter similar comença a consolidar-se a Lituània i, a partir del 23 d'agost, a Letònia. Fent un crit per cridar reclamar l’atenció internacional, letons, lituans i estonians ajunten mans per fer una cadena humana ininterrompuda, unint Tallin, Riga i Vilnius. La cadena s’anomenarà el Camí del Bàltic. De nou, ben al contrari que al Caucas i a l’Àsia Central, l’Exèrcit Roig es manté impassible.

Fora de l'URSS, continua la reducció de l’ajuda i de la implicació soviètica a altres nacions, amb les excepcions de Mongòlia, Cuba i l'Afganistan. A mitjans de febrer, les tropes soviètiques han abandonat completament Afganistan en una nova fita històrica. Tot i el que règim de Najibullah es queda sol davant dels Mujaidins, Moscou segueix garantint el seu suport financer i el règim comunista no solament es manté en el poder, sinó que pren la iniciativa.

Mentrestant, les manifestacions a favor de la democràcia proliferen en molts dels països del Pacte de Varsòvia. En la majoria dels casos es tracta de demostracions populars pacífiques que posen de manifest que domini comunista sobre l’Europa Oriental es debilita. Els soviètics es concentren en els seus propis problemes domèstics i permeten que els membres del Pacte iniciïn el seu camí cap a la llibertat. Hongria suavitza lentament les seves restriccions frontereres i a l’octubre es proclama oficialment la República Hongaresa. Polònia legalitza Solidarnosç i, el 19 d’agost, el president Wojciech Jaruzelski nomena l’activista de Solidarnosç Tadeusz Mazowiecki com a primer ministre. La “Revolució de vellut” txecoslovaca causa la caiguda del govern comunista el 29 de desembre. Bulgària s’aparta paulatinament de la “línia dura”. Romania es veu sotragada per una revolució en tota regla que comença a Timisoara i acaba amb la mort de Nicolae Ceausescu i la seva esposa, Elena, el 25 de desembre. Però el cop d’efecte vindrà de l’Alemanya Oriental. El 16 d’octubre 120.000 persones es concentren a Leipzig i les unitats militars posades en alerta refusen oposar-se als manifestants, que criden proclames contra el règim. Lukyanov impedeix que les tropes soviètiques s'hi vegin implicades i el sistema polític unipartidista de l'Alemanya Oriental es col·lapsa. El Mur de Berlín passarà a la història el 9 de novembre. Mentrestant, a tota l’Europa Oriental, organitzacions ètniques amb arrels alemanyes es polaritzen en resposta de la política d’Alemanya Occidental d’acceptar com a ciutadà alemany a qualsevol que pugui provar que es descendent d’alemanys. S’escampen els rumors que pertànyer a alguna d’aquestes organitzacions pot facilitar el procés i es dispara el nombre d'afiliacions. Fora del Pacte de Varsòvia, els govern comunista encara sobreviu, tot i que debilitat, com en els casos de Iugoslàvia i Albània.

Iran trenca relacions amb el Regne Unit a arrel de l’afer Salman Rushdie i els seus “Versicles Satànics”. El general cristià Michel Aoun declara una “Guerra d’Alliberament” per expulsar les forces sirianes i els seus aliats del Líban. Fracassa un cop d’estat a Filipines, contra el president Aquino, que compta amb l’ajuda d’un contingent aeri nord-americà. A Veneçuela, l’aixecament popular de febrer, conegut com popularment com El Caracazo, es reprimit violentament per les forces de seguretat, que acaben amb la vida de 3.000 revoltats. Els Estats Units envaeixen la República de Panamà per expulsar del govern a Manuel Noriega.

Els canvis més importants tenen lloc a la Xina, el 4 de juny, quan el moviment reformista és brutalment esclafat per les tropes governamentals a Tien An Men. Mentre els fets de Tien An Men esdevenen un símbol, Deng Xiaoping es retira de la vida pública i el poder passa lentament a mans d’una tercera generació de líders encapçalada per Jiang Zemin. La Xina es troba aïllada pel bloqueig comercial a que l’han sotmès els països occidentals i els partidaris de la “línia dura” s’emparen de bona part del govern i actuen sense restriccions, mentre intenten reviure la propaganda i la campanya ideològica maoista. L’opinió pública ho contempla tot amb una certa apatia. A la pràctica, els canvis dels darrers anys fan impossible un autèntic retorn a les maneres de l’època de Mao. Tot i reclòs en la seva closca, el govern xinès es continua refermant en la seva tendència de donar la benvinguda a negocis i inversió estrangera. Però l’economia xinesa es desaccelera i Pequín es troba sense socis amb qui negociar. Aquesta situació afavoreix la nova política aperturista de l’URSS, que es beneficia de l’increment de socis de negoci estrangers durant els darrers sis mesos de l’any.

*Clicar qualsevol imatge per engrandir