>>>Twilight:2000

>>> Teresa "Tes" Ávila

Suposo que pocs grups reduïts com el nostre poden dir que compten amb un autèntic doctor enlloc d'un infermer per apedaçar-los. En això també som una excepció, gentilesa de les influències del nostre coronel. La Teresa Àvila és, com sol dir ella, una autèntica texana, no pas un cowboy de les pel·lícules. Nascuda i criada a Sant Antonio, afirma amb orgull que un avantpassat seu ja va lluitar per la independència de Texas a la Batalla de Sant Jacinto sota les ordres de Sam Houston. Deu ser veritat perquè, encara a hores d'ara, no li coneixem cap mentida. Suposo que la honestedat és un dels trets diferencials del seu caràcter.

Per ser fidels als galons, l'hauria d'anomenar comandant Àvila, tot i que ningú del grup fa referència a la seva graduació i tots solem anomenar-la Tes. Atenent-nos al rang, hauria de ser la segona a l'escalafó de la nostra petita unitat després del coronel Karl, però, donada la seva condició d'oficial mèdic, aquest és un fet que tant ella com nosaltres ignorem de manera natural. El respecte que tots nosaltres sentim per la Tes no emana del seus galons.

La doctora Ávila és la més gran de tres germans i la seva família, d'origen modest, va fer mans i mànigues per poder garantir-li una bona educació i enviar-la a la universitat. Va escollir medicina, es va convertir en doctora i es trobava interna al departament de cirurgia de l'Hospital Universitari de Sant Antonio quan els primers míssils van caure als Estats Units. Així que, per la Tes, l'àutèntica guerra va començar a casa, amb les explosions nuclears a Texas City, Houston i El Paso. No en parla gaire, però tots l'hem sentit mormolar a les nits, immersa en el deliri de malsons recurrents on prova de guarir terribles cremades i classificar els afectats per la radiació per decidir qui mereix la pena intentar salvar i qui ja és mort sense saber-ho. Només us puc dir que m'agradaria ajudar-la tant com ella ajuda ens ha ajudat a nosaltres i que em resulta molt frustrant no saber com fer-ho.

Sigui com sigui, el treball desenvolupat per la doctora Àvila durant aquells dies, juntament amb altres metges, civils i militars, devia cridar l'atenció d'algun responsable dins del Cos Mèdic de l'Exèrcit. I, malgrat les seves protestes fervoroses (que inclouen un intent de deserció en el campament d'instrucció) va ser reclutada forçosament i embarcada cap a Europa. D'això en fa menys de dos anys. Fins i tot ara segueix creient que el seu lloc està a Texas, atenent la població civil. Però, un cop a Europa, la Tes va assumir el seu nou paper i el seu compromís i la seva voluntat de servei van quedar enfocades en mantenir els pobres aixafa-terrossos com nosaltres d'una peça per poder seguir lluitant un dia més. Els doctors sempre queden incorporats al Cos Mèdic com a capitans. Després, la feina a Polònia li van valer un nou ascens. Així que era comandant quan la vam trobar entre els supervivents d'un comboi logístic que havia quedat aïllat en terra de ningú amb un munt de ferits que amb prou feines podien moure's. Durant dues setmanes havia assumit el comandament del grup, havia establert un petit campament mèdic aprofitant material recuperat dels vehicles i s'ho havia manegat per mantenir els ferits vius. Tot plegat va impressionar el nostre coronel, que va desplegar la seva "màgia" per que la Tes fos destinada al nostre escamot, quan el més normal seria que estigués a càrrec d'un hospital de campanya a la rereguarda.

La Tes és, probablement, la persona més intel·ligent que he conegut mai. La Charlie diu que rumia massa i que això no es bo a llarg termini. Aprèn ràpidament, és inquisitiva i de mentalitat oberta. També llegeix qualsevol cosa que caigui en les seves mans. No és extravertida, però té un do per posar-se en el lloc de l'altre i suposo que, més d'un cop, ens fa de psicòleg. Diu, amb trista ironia, que s'ha d'assegurar que estiguem en condicions òptimes de cos i d'esperit per quan l'Oncle Sam ens faci matar. A mi m'ha sorgit un cop i som uns quants els que li devem la vida. Malgrat que sol ser reflexiva i prudent el coronel l'ha esbroncat més d'un cop per la seva temeritat a l'hora d'atendre un ferit quan hi ha un combat en marxa. Ens vigila que l'aigua sigui potable, que els nivells de radiació de les zones que visitem siguin baixos, que la caça que aconseguim estigui en bon estat... Primer els altres i després ella. Així és la Tes. També l'he vist operar en condicions precàries i no li tremola el pols.

És catòlica practicant i això, unit a la seva condició de metge i al seu bon tarannà, facilita els tracte amb els civils polonesos. Proporcionar un mínim d'atenció mèdica als civils s'ha convertit en una manera d'aconseguir informació o queviures. Però hem après a vigilar-la en aquestes trobades perquè sol implicar-se massa i sembla resistir-se a creure que hi ha coses que, simplement, no pot solucionar.

Del diari personal del caporal Roy Strada, 5a Divisió d'Infanteria (Mecanitzada) dels Estats Units