>>>Dark Conspiracy

>>> Johnny Salerno

Giovanni Caffarelli Scabello és originari de Pittsburgh (Pennsilvània), on la seva família regenta un dels restaurants més tradicionals del barri italià, la Trattoria Salerno. El matrimoni Caffarelli, una parella esforçada i plenament dedicada a la marxa diària de l’establiment, va acabar-hi implicant quatre dels seus cinc fills. Però el petit Giovanni va demostrar aviat que no estava fet de la mateixa pasta.

L’esmolada intel·ligència de Giovanni, lloada per alguns dels seus mestres, passava totalment desapercebuda per la resta de la família, que només semblava apreciar la seva manca total d’interès per qualsevol cosa que demanés un mínim de constància i de dedicació. Amb l’adolescència van començar les seves primeres incursions en el món de la petita delinqüència, on es feia anomenar Johnny. El malnom de Salerno ve pel nom de la trattoria familiar. Al principi només eren petits furts. Potser no era una activitat molt lucrativa, però li resultava especialment estimulant. Així que va aprendre les tècniques bàsiques dels carteristes de carrer, una tasca a la qual es va llançar amb una dedicació fins aleshores desconeguda. . Li encantaven les carteres. I no només pels diners. Tenia una curiositat difícil de contenir i trobava una estranya satisfacció en analitzar els continguts d’una cartera d’algú altre.

Amb la majoria d’edat, la perspectiva de treballar el seguia horroritzant. En qualsevol cas, els ingressos d’un carterista eren francament limitats. L'opció de fer servir la violència o la intimidació per dedicar-se a activitats delictives més remunerades el repel·lien. Aleshores va aparèixer el tiet Alfredo, un autèntic tabú familiar: de mitjana edat, intel·ligent, educat i amb una innegable elegància. Tenia per costum fer ballar una antiga moneda de plata entre els seus dits. Va resultar que el tiet Alfredo i en Johnny compartien la mateixa repulsa pel treball honrat i la mateixa predilecció per les propietats alienes. Però el tiet Alfredo jugava en un altre lliga: infiltracions i robatoris en edificis i propietats, i les tasques complicades que implicaven. En alguns casos es robava informació que podia ser bescanviada per por a un escàndol o perquè era insubstituïble… En altres eren béns de valor fàcils de transportar o, directament, els diners d’una caixa forta. En tot cas, mai recorria a la violència, tot i que insistia en la conveniència d’anar ben equipat per si algú no comprenia que la seva era una feina pacífica. Però Alfredo començava a pensar que s’estava fent vell per continuar en aquesta mena d’ofici. I va proposar en Johnny que li donés un cop de mà. Ell planejaria els cops i li ensenyaria l’ofici. Van ser uns bons anys. L’Alfredo va resultar ser un tutor exigent, però ple de coneixements que en Johnny assimilava amb avidesa. Obrir panys, tallar vidres, desactivar alarmes, evitar les càmeres, falsejar un document, tancar un tracte...

No solien cometre errors, però van voler picar massa alt. Tothom coneixia que era millor no ficar-se en el terreny de les megacorporacions. Però la cartera de documents que en Johnny havia manllevat a aquell corporatiu contenia secrets ben desagradables. Obscens. L’Alfredo va intentar el xantatge. En Johnny el va trobar cosit a trets a casa seva. Va agafar l’antiga moneda de plata, ara ensangonada, i se la va guardar a la butxaca. Era hora de desaparèixer.