>>>Traveller: The New Era

>>>Erien Royo

Les portes de l’ascensor s’obren amb un gemec metàl·lic. Dins hi ha una massa d’humanitat atapeïda i endormiscada. El torn diürn de treball als pous siderúrgics començarà en quinze minuts, el temps just per que els obrers que tenen el privilegi de viure en les plantes més properes a la superfície puguin desplaçar-se fins els seus llocs de treball als nivells inferiors. Et deixen un espai sense que els ho demanis i ho agraeixes amb un senzill gràcies que no obté cap resposta, mentre t’encares cap a les portes que comencen a tancar-se de nou. La teva vestimenta elegant suposa un fort contrast però no et sents incòmode. Vas créixer en una colònia industrial molt semblant a aquesta, entre les mateixes cares brutes i cansades. Després vas patrullar carrers i galeries com aquestes com a policia d’uniforme. I encara com a detectiu vas arribar fins els darrers de llocs com aquest, on la gent toca fons de veritat. A l’actualitat bona part dels encàrrecs que acceptes sempre et fan retornar a aquests ambients coneguts.

Malgrat la teva actitud tranqui-la sens un deix d’inquietud. Tindràs que moure’t ràpid. Aquest contracte està resultant sorprenentment fàcil. La presa ha deixat rastres massa clars com per ser obviats per altres companys de professió. I és probable que algun d’aquests col·legues es trobi a les rodalies en aquest mateix moment, delerós d’embutxacar-se un bon grapat de crèdits fàcils. Trobar-se amb un altre caçarecompenses prop de l’objectiu no és del tot inusual. Els autèntics professionals de l’ofici formeu un cercle reduït dins d’aquest subsector i en coneixes la majoria, tots ells veterans que han sobreviscut prou temps com per entendre que aquest és un joc amb regles. Però sempre hi ha sang nova, impacient per estrenar-se i gens propensa a seguir codis ni a arribar a acords. I poden donar lloc a situacions potencialment volàtils.

Interromps el fil dels teus pensaments quan notes una mà que s’introdueix furtivament dins de la butxaca dreta del teu abric antibalístic. La teva mà intercepta el seu canell amb fermesa en un moviment ràpid i fluid, gairebé casual, que passa inadvertit a la resta de companys de viatge. És un canell petit. Et gires amb lentitud premeditada i et topes amb un rostre infantil que et contempla amb uns ulls molt oberts. Vuit o nou anys. Nen o nena, es fa difícil de dir. Cara bruta, casquet de llana. T’aguanta l’esguard amb fermesa malgrat el teu rostre intimidant marcat per l’efecte dels contaminants industrials que un espès bigoti negre no aconsegueix dissimular. Alliberes el seu canell, que queda marcat pel lloc on l’has subjectat. Ha triat bé el moment. Intuïa que baixaries de l’ascensor a la següent parada i no s’equivocava. Podries ser tu mateix trenta anys enrere. Li poses un bitllet arrugat de cinc crèdits a la mà i surts de l’ascensor.

Camines amb pressa per la plataforma circular que discorre al voltant de l’abisme de tres-cents pisos del pou siderúrgic mentre fas un cop d’ull a les agulles del teu rellotge de butxaca. L’ il·luminació artificial comença a ajustar-se al cicle diürn. Les soles de les teves sabates de pell natural marquen un ritme urgent damunt de la plataforma metàl·lica. D’aquesta plataforma surten els túnels cap els d’accessos l’espaiport planetari i el teu contacte ha situat l’individu que busques a l’ “Iridi”, un dels locals on la gent sol aturar-se per fer temps fins el moment d’agafar el seu vol. Et creues amb uns quants treballadors apressats que surten dels bars amb el temps just. T’atures davant de la porta de l’”Iridi”, et poses la mà dins de la butxaca i treus el fiador de la semiautomàtica del 45. La situació no hauria de desembocar en un tiroteig, però convé anar preparat. Travesses les portes metàl·liques del local amb les mans a les butxaques de l’abric.

El propietari darrera de la barra; dues persones als tamborets; tres a les taules. Elimines de l’equació la parella amb granotes de vol de l’Interstellar d’una de les taules i identifiques la teva presa a l’altre taula quan aixeca la mirada d’un maletí que té damunt dels seus genolls. La mirada del propietari del bar, el teu informador, confirma el teu objectiu. Copses un moviment brusc en un dels tamborets quan un dels individus de la barra s’aixeca amb massa precipitació. ¿Un guardaespatlles? Descartes la possibilitat en un instant. Cara nerviosa i ulls blaus buscant una sortida, però cap gest que el relacioni amb l’home del maletí. No té la consciència tranquil·la i creu que algú el busca. No s’ha equivocat en jutjar-te, però avui no està a la teva llista. L’esguardes de fit a fit mentre t’apartes de lentament de l’entrada i li deixes lliure l’escapada. Passa pel teu costat amb una mirada furtiva i la por al rostre.

Sense cap preàmbul prens una cadira i l’acostes a la taula de l’home del maletí. Saps tot el que has de saber. Samuel Gikra, 54 anys, enginyer químic, especialista en lubricants per la indústria naval; dona i dos nens; espionatge industrial segons la denúncia de ForIndustries, la seva empresa actual; 150.000 crèdits, viu. Un jutge ha ratificat l’ordre de busca i captura. Sempre són preferibles els casos legals, sense ambigüitats i on no s’hagi de matar ningú.

-¿Em permet que segui, senyor Gikra?

Seus a la cadira davant de l’home del maletí. Esperes que el senyor Gikra sigui prou assenyat com per mostrar-se susceptible a l’ intimidació. Forward, el teu món nadiu, té una gravetat i mitja. La fortalesa física i la teva cara marcada tenen certs avantatges. A més, només cobraries la meitat del contracte sempre que poguessis justificar que l’has mort en defensa pròpia. Descartes la idea. El senyor Gikra no ha mort ningú. Sempre intentes posar-te a la pell de la persona que busques. Alguns col·legues opinen que tens massa tendència a la reflexió, però per tu és una manera de treballar. I alguna cosa més. En ocasions no pots evitar sentir una autèntica fascinació pels motius i els mecanismes pels que es regeixen les persones que t’han encarregat buscar. Aquest no és el cas. La idea que t’has format del senyor Girka és la del perfecte estúpid cobdiciós. I els estúpids cometen estupideses. No apartes la mirada els seus ulls.

-Senyor Gikra. M’haurà d’acompanyar. Estic segur que podem fer les coses fàcils si... –

Però en Gikra no t’ho vol posar fàcil. Ignores premeditadament el moviment dissimulat de la seva mà dreta mentre parles, que es desplaça cap enrere, resseguint el maletí per sota de la taula. Tot i que saps que va comprar un revòlver legalment fa un mes, li dones un segon més d’oportunitat i continues parlant amb tranquil·litat. En Gikra continua el seu moviment. Estúpidament sorprenent! Sembla que en Samuel està disposat no deixar un sol error sense cometre en la seva breu carrera il·legal... Li dones mig segon més mentre continues parlant, però tanta ineptitud et treu de polleguera. Li estampes un directe al rostre que li arriba amb massa velocitat per que pugui reaccionar. El cruixit del nas s’ha sentit en tot el local. L’agafes del coll de la camisa per evitar que caigui enrere i deixes que el seu cap reposi sobre la taula. Trigarà una estona en recuperar la consciència i decideixes demanar-te una copa. Mentre esperes fas una trucada per reservar un parell de bitllets en el proper vol que surti del sistema. La feina no s’acaba fins que no es fa entrega de la presa. Mires en Gikra i decideixes que la millor manera d’evitar que es faci matar és que viatgi “congelat”. Reserves dos llits d’animació suspesa adjacents en un vol de l’Interstellar i et relaxes mentre t’encens un cigarret.