>>>Twilight: 2000

>>> Què hi trobareu en aquesta fitxa?

En aquesta fitxa hi trobareu dues esquadres idèntiques. En el moment de l'esclat de la 3a Guerra Mundial, l'esquadra de fusellers dels marines estava formada per un líder d'esquadra (un sergent) i tres equips de foc amb quatre integrants cadascú, amb una dotació total de 13 marines. Els tres equips de foc són idèntics, formats de la següent manera:

• • Líder / Granader: Normalment un caporal. Està a càrrec de l'equip i és responsable de la seva disposició i de la seva disciplina de complir les ordres donades pel líder d'esquadra. Típicament comandarà amb l'exemple. La seva arma és el fusell d'assalt M16-A2 equipat amb un llançagranades acoblat M203 de 40 mm i baioneta.

  • Fuseller automàtic: Encarregat d'operar el fusell automàtic M-249. En certa manera és l'element central de l'equip, a causa de la seva importància en termes de potència de foc. Com a arma blanca duu un ganivet de combat i supervivència K-bar.

  • Assistent del fuseller automàtic: Armat amb fusell d'assalt M16-A2 i baioneta. Ajuda al fuseller automàtic (per exemple cobrint-lo durant la recàrrega) i transporta munició addicional per l'M249.

  • Fuseller: Armat amb fusell d'assalt M16-A2 i baioneta. Sol assumir la tasca d'explorador quan l'equip es desplaça.

El líder d'esquadra duu l'equipament normal format pel conjunt de fusell d'assalt M16-A2 i baioneta. La seva responsabilitat és fer que la seva esquadra porti a bon terme les ordres que li ha tramès el líder d'escamot. En l'esquadra bàsica que exposem no hi ha equip de comunicacions, de manera que el sergent a càrrec de l'esquadra mirarà de tenir sempre tots tres equips de foc a la vista i a l'abast de la seva veu, evitant una excessiva dispersió. Els caporals que comanden els respectius equips de foc faran el mateix respecte els seus marines. Les distàncies exactes no són importants mentre permetin mantenir el control en tot moment.

>>> Informació addicional

Els manuals d'instrucció del Cos de Marines resen que "la funció de l'esquadra de fusellers és localitzar l'enemic, aproximar-s'hi i destruir-lo mitjançant la maniobra i la potència de foc o rebutjar un assalt enemic mitjançant la potència de foc i el combat proper." El més normal és que una esquadra actuï de forma coordinada amb les altres dues esquadres de l'escamot. Així, una esquadra pot proporcionar foc de supressió mentre les altres dues avancen cap a l'enemic. L'organització en equips de foc permet també que l'esquadra pugui prendre la iniciativa en solitari. En aquest cas, el líder d'esquadra decidirà quins equips avancen i quins proporcionen foc de supressió per evitar que l'enemic utilitzi les seves armes de manera eficient contra els marines que avancen. Els papers poden anar-se alternant segons les baixes i la manera com evoluciona l'atac. El líder pot determinar, per exemple, que un equip flanqueja mentre un equip manté l'enemic clavat i l'altre es prepara per a un atac frontal.

En condicions normals els equips de comunicacions es comencen a trobar a nivell escamot. Però si l'esquadra es troba realitzant funcions de patrulla o de descoberta és usual que rebin equips de comunicacions propis. En aquests casos un marine armat com a fuseller pot ser assignat com a operador de ràdio del líder d'esquadra. En aquesta situació els líders d'equip poden estar equipats amb ràdios de curt abast que duran ells mateixos. En el cas de l'operador de ràdio de l'esquadra, la ràdio pot ser del model AN/PRC 77 i pels líders dels equips de foc l' AN/PRC 68 (totes dues al manual de Twilight 2000 v2.2, pàgina 60).

Altres equipaments es troben disponibles per l'esquadra, depenent de la seva missió. És el cas de granades de mà (de fragmentació, de fum o de gas), les granades RAW per fusell, les mines claymore, els equips de demolicions, les bengales de senyalització o les escopetes i armes curtes. Els llançacoets antitanc, que són part integral en moltes de les esquadres d'infanteria de les unitats del Pacte de Varsòvia, no ho són en el cas dels marines. Els Estats Units semblen haver apostat més per la capacitat de foc automàtic de les seves esquadres de fusellers que per la disponibilitat de llançacoets. La companyia o l'escamot pot aportar una esquadra especialitzada en suport dels fusellers en cas que necessitin armament específic, com morters lleugers, armes antitanc o metralladores pesants. Aquestes esquadres les trobareu en un article a part en aquesta mateixa secció.

Sobre la munició que duu cada marine es pot agafar com a aproximació l'assignada abans de la 3a Guerra Mundial i reduir-la si es desitja. Naturalment, aquests nombres no són fixes i podien variar segons la tasca assignada. Els fusellers automàtics duen unes tres caixes de munició "en cadena", més dues caixes més els seus assistents. Pels M-16 es pot considerar uns sis carregadors per marine, que es poden suplementar amb cartutxos solts transportats en una bossa de roba que servien per municionar els carregadors usats. Per l'M203, la munició més usual era la del tipus HEDP, tal com consta en la fitxa. Entre 4 i 10 granades HEDP que poden ser complementades amb granades lluminoses o de fum (4 entre els dos tipus, per exemple). Per les granades de mà, les quantitats encara depenen més de la missió. Però per "normalitzar" la nostra esquadra es pot considerar entre dues i quatre granades de fragmentació i una o dues de fum.

Com a nota final, hem construït l'esquadra de la plantilla basant-nos en dos períodes de quatre anys (un en guerra) i assignant-los el nivell de veterans. Tenint en compte les baixes sofertes a tots els fronts, el director de joc pot optar per reduir els marines que integren l'esquadra (eliminant, per exemple, un equip de foc) o interpretar que cada escamot es troba constituït per dues esquadres en lloc de tres.