>>>Traveller: The New Era

Agent de camp. El passatger extra de la setmana. El que baixa a la següent parada. El que sempre s'embruta les sabates. Aquesta és la meva feina. La majoria de la gent del Servei diuen que no canviarien la seva pell per la meva. Jo tampoc em canviaria per ells. Ells salten d'un sistema a un altre, rutines entrenades, riscos calculats, traçats geomètrics entre les òrbites dels planetes, disciplina, improvisació dins d'uns límits, tecnologia aplicada de la manera més eficient, lligams tan sòlids entre tripulants com només un germà o germana de cor podria comprendre... Tampoc sóc com els que porten l'uniforme. De cada planeta en trien un punt d'interès, de cada punt d'interès n'avaluen els pros i el contres... Defenses, tàctiques, màxima força en el punt més feble, escruixir sense pal·liatius, prendre el que calgui i fotre el camp. O quedar-se, per que algú altre imagini un nou futur pel lloc que han pres. Curts esclats de violència, paladejar la glòria o la por durant un breu lapse per després tornar-se a convertir en càrrega dins la bodega d'una astronau, cap el següent sistema. No, jo tampoc sóc així.

Jo viatjo.

Així que observo i escolto. És lent i porta el seu temps. Cal paciència per convertir-se en un habitant irrellevant en un planeta que no coneixes. Perquè ser irrellevant significa que no ets perillós. I si no ets una amenaça, la gent no t'evita. És després quan ja pots deixar de ser irrellevant per que la gent et parli. I les primeres passes sempre estan plenes de dubtes. Com vesteixen, què mengen, com parlen després dels 70 anys d'aïllament..

Als Erms, a la Terra de Ningú, hi ha tanta multiplicitat de societats com n'hi havia sota l'aparent faldilla d'homogeneïtat del vell Imperi. O potser més. En la meva feina la gent segueix sent la font més important d'informació. Destrueixo murs. Primer la desconfiança vers un desconegut, després la reserva, després acabo trobat, per tempteig, aquelles preguntes que simplement encara no els puc fer. Però després són ells els que passen a la curiositat, que alhora els porta a formular les seves pròpies preguntes. Si tot va bé en neix la confiança. I és així com es coneixen les persones i com flueix la informació. N'he conegudes moltes de persones. Jo viatjo.