>>>Twilight:2000
>>>Línia de temps alternativa: 1990
La signatura del Tractat sobre Forces Armades Convencionals a Europa, estableix les categories dels contingentis militars i els seus corresponents límits dins de territori Europeu. Tots els països de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia s'hi veuen compromesos.
Vehicles blindats soviètics en un comboi ferroviari durant la retirada d'Hongria. Es preveu que els 65.000 efectius soviètics en sòl hongarès abandonin totalment el país l'any vinent.
Nelson Mandela, alliberat l'11 de febrer de 1990, després de 27 anys d'empresonament. Condemnat pel règim de l'Apartheid a cadena perpètua, el seu alliberament té molt a veure amb les pressions internacionals sobre el govern de Frederik de Klerk
Al bloc oriental continuen els moviments de signe prodemocràtic, que cada cop es deixen notar més dins les fronteres de la mateixa Unió Soviètica. Durant el mes de maig, es crea el Nou Exèrcit Armeni i ràpidament es produeixen enfrontaments amb les Forces Internes de Seguretat Soviètiques (MVD) a la zona de Yeveran (República Socialista d’Armènia). El mateix mes de març, Lituània es converteix amb la primera república bàltica en proclamar la seva idependència davant d’un Kremlin que, un cop més sorprenent l’opinió pública internacional, sembla disposat a negociar. El mes de juny, el Soviet Suprem de l’URSS concedeix la sobirania nacional a les repúbliques bàltiques, mentre manté la invalidesa de la declaració d’independència lituana. Al mateix temps, Lukyanov intenta assegurar el manteniment del control sobre les altres repúbliques soviètiques, negociant un nou tractat d’unió encaminat a construir uns nous fonaments per l'URSS. Aquesta iniciativa és criticada per les repúbliques de l’oest, però a l’est desperta un especial interès, perquè aquesta Nova Perestroika de Lukyanov sembla generar els seus primers fruits quan la situació econòmica millora apreciablement durant el mes de febrer. L'abril de 1990, el primer ministre xinès Li Peng arriba a Moscú en visita oficial i és rebut en un clima de total cordialitat. Li Peng i Lukyanov acorden trobar-se l’any vinent per mirar de resoldre els nombrosos focus de tensions que han caracteritzat les relacions entre ambdós països durant les dues darreres dècades.
A l’Europa Oriental, els moviments prodemocràtics s’acceleren. A començaments d’any, ciutadans de l’Alemanya Oriental assalten el quarter general de l’Stasi, el Ministeri per la Seguretat de l’Estat i òrgan encarregat del servei d’intel·ligència del país. Poc després, la Unió Soviètica decideix retirar totes les seves tropes de Txecoslovàquia. Aquests moviments culminen amb la reunificació alemanya, que esdevé una realitat el mes d’octubre. Un mes després, Alemanya i Polònia arriben a un acord sobre el traçat de les seves fronteres. En el nou tractat entre ambdós països, la nova Alemanya unida renuncia a qualsevol aspiració territorial més enllà de les seves fronteres en finalitzar la 2a Guerra Mundial, mentre incideix en el seu interès en el benestar dels ciutadans d’origen alemany fora de les seves fronteres. El nombre de membres de les organitzacions alemanyes a Polònia occidental creix, particularment a Silèsia. A finals d’any, seguint el que ja havia passat a Txecoslovàquia, les tropes soviètiques inicien la seva retirada d’Alemanya, Polònia i Hongria. Això posa en marxa una ferma reorganització de l’Exèrcit Roig. Es confirma que moltes de les bases d’unitats en actiu seran desactivades i transformades en dipòsits per l’emmagatzemament d’armament.
Mentre el panorama a Europa oriental canvia a gran velocitat, s'engeguen converses sobre el control d’armament entre l’OTAN i el Pacte de Varsòvia que materialitzen en la signatura de dos tractats consecutius. L’un es compromet a la reducció de la producció d’armes químiques (Tractat sobre Armes Químiques de l’1 de juny) i l’altre s’estableix per limitar el nombre d’unitats militars a Europa (Tractat sobre Forces Armades Convencionals a Europa, signat el 22 de novembre). Això enforteix la posició política de Lukyanov i contribueix a relaxar les relacions amb occident, força tenses durant els darrers anys. Al mateix temps, al Regne Unit, el govern es veu forçat a fer front al descontentament i, fins i tot, a l'oposició violenta al nou impost de sufragi. Les pretensions d’establir aquest mitjà de recaptació són abandonades després de la caiguda de Margaret Thatcher, que presenta la seva dimissió durant el mes de novembre. Creix el nombre d’atemptats de l’IRA contra interessos britànics.
A l’Orient Mitjà, l’any comença amb la unificació de la República Àrab de Iemen i la República Democràtica Popular de Iemen, formant la República de Iemen. Posteriorment, Iraq deixa astorat el món occidental quan envaeix Kuwait el mes d’agost. Per major sorpresa, la Unió Soviètica fa costat als Estats Units mentre el món occidental es reuneix sota direcció nord-americana per presentar un front comú contra l’agressió iraquí. Tropes de tres dotzenes de països, incloses les de l’URSS i les d’altres membres del Pacte de Varsòvia, arriben a l’Aràbia Saudita. Mentre el món té la seva atenció concentrada a l’Iraq, Síria aconsegueix derrotar al general cristià Aoun i prendre el control del Líban.
A la resta del món hi ha alguns altres esdeveniments significatius. La retirada índia de Sri Lanka obre les portes a una represa de la guerra civil i a un increment de la violència. Una coalició de partits de l’oposició, encapçalada per Violeta Chamorro, és derrotada per Daniel Ortega a les eleccions de Nicaragua. Els Sandinistas surten enfortits pels resultats a les urnes i els Contras consideren que la seva única opció és retorn a les activitats insurgents. Finalment, a Sud-àfrica, F.W. de Klerk legalitza el Congrés Nacional Africà (CNA), partit que defensa els drets de la majoria negra, i allibera Nelson Mandela, iniciant a un procés encaminat a posar fi a l’Apartheid. Tenen lloc dues reunions entre el govern i el CNA i s’estableixen amb èxit les condicions prèvies per establir un procés negociador, malgrat les considerables tensions que encara es produeixen arreu del país.