>>>Traveller: The New Era

>>> Elisabeth MacPherson

Subministres Universals Bojo. El cartell sempre t'arrenca un somriure. Et desemboliques el mocador que et cobreix la meitat inferior del rostre i l'espolses a l'aire càlid del migdia. Un nom amb moltes presumpcions pel magatzem del vell Ezach Bojo. Llences una escopinada al terra abrusat pel sol i mires l'extensa esplanada de terra premsada on vas aterrar tot just fa quinze dies. La superfície buida irradia escalfor, creant un efecte ondulant sobre la línia d'edificis de l'horitzó de l'antic espaiport. El nou és només això, aquesta esplanada i aquest magatzem. La presència de tres noves empremtes al vell mig del pla et fa arrugar el front. Petges separades formant un triangle ampli. En tren d'aterratge d'una astronau. Et treus les ulleres de protecció i les deixes penjar de la banda elàstica. Fas lliscar la caputxa enrere i et pentines els cabells bruts amb els dits mentre els teus ulls busquen algun altre indici que t'indiqui la presència de nouvinguts. Podrien ser comerciants lliures, o una nau de la Coalició... N'has conegut uns quants en les teves expedicions...però podrien no ser cap de les dues coses. Descartes l'impuls de fer un cop d'ull amb els macrobinoculars que duus penjats al coll. Si hi ha algú que t'espera és millor no revelar-li les teves sospites. T'acostes a la bomba d'aigua propera a l'entrada del magatzem i acciones la palanca amb energia, ficant el cap directament sota el doll. L'aigua és càlida i té gust a ferro.

El magatzem és una estructura quadrada de material corrugat que fa temps que ha adoptat el mateix color terrós de l'esplanada. Una rosegada mànega per indicar la velocitat del vent penja inert de l'estructura de l'antena de ràdio i de la radiobalisa d'aproximació, en un dels vèrtex de l'edifici. Puges els quatre graons de fusta, travesses el porxo i empenys la porta. Et rep el dringar irregular d'un penjoll de peces de vidre. Deixes caure la motxilla al costat de l'entrada i l'esclat de partícules de pols dibuixa la traça dels raigs de llum que s'escolen a través de les persianes de xapa. La resta de l'interior és agradablement ombrívol. Vincles enrere l'esquena, estirant els braços, fruint per un moment de l'agradable sensació d'haver-te alliberat del pes de l'equip.

Recorres un dels corredors entre prestatgeries. Quincalla diversa, recanvis, ferralla, queviures en conserva, munició, racions seques, sacs de llegums, llaunes de combustible... Mentre camines entre les mercaderies amb actitud premeditadament distreta, fas lliscar la teva mà dreta fins a la funda de cuir que et penja del maluc dret, en descordes la cinta de seguretat i treus el fiador de la pistola làser amb el dit polze. Una mai és prou prudent als Erms. Els únics sons són el trepig de les teves botes damunt dels taulons de fusta i el brunzir d'un frigorífic massa forçat. Arribes fins la barra. És buida. A l'altre costat, en un moble baix i envoltada d'ampolles, hi ha la ràdio que fa servir l'Ezach per les poques astronaus que arriben al sistema. No està sintonitzada a la freqüència de l'espaiport. El vell sempre té el canal de l'espaiport seleccionat pel tràfic entrant. Tot i les escasses naus que arriben, ell sempre en treu alguna cosa. Però ha estat parlant amb algú altre. Alguna cosa et diu que tornes a estar en problemes. Seriosos. Tens una facilitat innata per ficar-t'hi, cap capacitat per preveure'ls i en surts com pots. Almenys fins ara. Però ara estàs sola de veritat. La Shian i l'Otzy ja no hi són. Formàveu un gran equip. I la Minstrel era una nau collonuda i ells eren bons tripulants: et portaven on volies, et treien sencera encara que hi hagués sarau i mai havíeu tingut problemes a l'hora de repartir-vos els crèdits d'una troballa. Ara la Minstrel, la Shian i l'Ozzy estan barrejats, per sempre més, al fons d'un llac, a Montezuma.

Palpes la funda del camal esquerra on hi duus el navegador inercial. Posicions, rutes, coordenades... Tot el que necessites per aixecar una patent de troballa i esperar que un client escaient esquitxi els diners si troba el que la mercaderia és interessant. I aquest cop, n'estàs segura, és interessant. Tres dies més i la nau de càrrega Charybdis et recollirà. Si no te l'han jugat. Arrisques massa confiant en desconeguts. Però necessites els crèdits. Tot el que ara tens hi cap en aquella motxilla.

- Ezach! - Crides en direcció a la cuina. Deixes passar uns quants segons - Ezach!

Veus passar el vell xaruc a través del finestral que dona a la cuina, fent escruixir les fustes amb passes feixugues. Creua la porta que comunica amb el seu costat del mostrador, fregant-se les mans en el davantal que duu damunt de la granota de mecànic. La seva cara, eternament malhumorada, és avui l'estampa de la cordialitat. Un altre punt a favor dels problemes.

- Beth! No t'esperava tan aviat! Ha anat bé la cerca? Has trobat alguna cosa que valgui la pena? Tens un aspecte horrible!

La seva veu té un punt de tremolor, nervis a flor de pell amb prou feina controlats. T'encongeixes d'espatlles i fas un gest d'indiferència. Però notes com una fúria freda i familiar et comença a envair. Te l'han tornat a jugar. Maleeixes la teva mala sort.

- Hi tens alguna cosa fresca allà dins? - Preguntes assenyalant el frigorífic.

Un intent d'imitació de somriure es dibuixa a la seva cara. El seus ulls llancen llambregades nervioses en direcció a la porta per on has entrat. Es gira d'esquena i obre el gran frigorífic. S'hi capbussa.

- Alguna novetat, Ezach?- La teva veu comença a sonar amenaçadora.

El vell no contesta mentre furga entre la mercaderia en fresc, aixecant remor de llaunes, ampolles i bosses de plàstic. Sents el dringar del penjoll damunt la porta. Entren els problemes. El reflex al mirall de damunt el mostrador insinua tres siluetes retallades contra l'aclaparadora brillantor blanca de l'exterior. La porta de la nevera es tanca amb un cop sord i captes de cua d'ull com el vell Ezach desapareix, amb velocitat de la que no el creies capaç, en direcció a la cuina.

-Beth MacPherson! Ves per on! T'hem estat esperant... ja gairebé no comptàvem amb que tornaries. Una noia sola, al bell mig de la selva... Saps, a l'Urni li agradaria que col·laboressis. No li agradaria que et peléssim, li caus bé. Seria molt més senzill... Passes una mala ratxa, oi? Ens han explicat lo de la Minstrel. Mala sort... Sempre arrisques massa, no trobes?

L'Urni és un mal parit. No aconseguiran les dades. Avui no estàs per hòsties. Mai ho estàs. La veu de la teva mare ressona dins del teu cap. Elisabetta, has d'aprendre a controlar-te. Tanques els ulls mirant de trobar aquest control. Però els tornes a obrir ràpidament. Mai ho has aconseguit. Arribada a un punt no saps tornar enrere. Contínuament traces línies de no retorn. No et pots dominar a tu mateixa, no diguem deixar-se dominar per un altre. Tres contra u. Intentes que les probabilitats en contra en convencin. A la merda.

Et gires desenfundant la pistola i prems el disparador.