>>>Traveller: The New Era
>>> PNJ a punt per jugar: Argentyne
Embedded Files
L'Argentyne és un dels personatges creats per l'escriptora nord-americana de ciència ficció Joan D. Vinge en la seva novel·la Catspaw (1988), traduïda al castellà amb el títol La zarpa del gato. El que aquí us presentem és la nostre adaptació d'Argentyne com a Personatge No jugador en el context de Traveller: The New Era. Desconcertant, atractiva, provocadora, sensible i molt més humana del que fa pensar la seva pell platejada, l'Argentyne i el seu local nocturn, el Purgatori, poden ser un parell d'elements de joc interessants per presentar als vostres jugadors i donar una pinzellada a la vida nocturna de la ciutat d'Aubaine.
>>>Antecedents
Qui era l'Argentyne abans de ser l'Argentyne? Qui era abans de la particular modificació estètica permanent que la va convertir en nova? Què la va impulsar a canviar la seva aparença de manera totalment irreversible i impossible d'amagar? El cert és que la vida passada de l'Argentyne abans de ser propietària i principal estrella del Purgatori és desconeguda per gairebé tothom. I la mateixa Argentyne sembla haver posat un punt i a part en algun moment de la seva biografia, com si la seva pell sempre hagués estat platejada i sempre hagués estat creant els seus particulars espectacles al Purgatori. Els músics del seu local, que ella considera, de tot cor, la seva pròpia família, intueixen en ella un passat dur, traumàtic i solitari. Saben que el seu planeta d'origen és Oriflamme i coincideixen en que algunes de les coses que sap fer l'Argentyne només poden ser apreses de la pitjor manera i en els pitjors barris de les pitjors ciutats. Com va arribar a Aubaine, si té o no una família biològica i d'on va treure l'equip simb amb el que va arribar al planeta són una incògnita. Però estan d'acord que un cop va ser a Aubaine mai més va tornar a mirar enrere.
Quan la van conèixer ja era una ballarina excepcional i una cantant consumada, tot i que aleshores encara no s'havia transformat en nova i era una bellesa de pell pàl·lida coberta amb multitud de tatuatges oriflamians i cabell ros-palla. Deia que havia deixat enrere el que ella es limitava a qualificar de "mala ratxa". Tenia un pla, això està clar. Volia el seu propi local, una espai que pogués anomenar seu i on podria fer i desfer com li convingués. I volia convertir-se en nova, un antic concepte artístic imperial que semblava estar profundament imprès en el seu cervell. Els músics de la "família" coincideixen en opinar que potser era una imatge d'infantesa, quan una impressionable Argentyne-nena va veure, en algun antic holo, una d'aquelles glamuroses estrelles musicals imperials, de pell i cabell platejats, en una de les seves espectaculars actuacions simb. En tot cas, el concepte de tenir alguna cosa pròpia i convertir-se en nova semblaven el seus dos motors vitals. I no va estalviar esforços, de cap mena, per aconseguir-los.
No va trigar gaire en fer-se un lloc en la vida nocturna d'Aubaine. Talentosa, atractiva, intel·ligent, sovint desconcertant, totalment lliberal i amb uns objectius clars... I, el més important, tenia un equip simb i el sabia fer funcionar. Va ser ella qui va introduir alguns dels músics que va conèixer en la particular tècnica del simb, la creació d'espectacles integrant música, interpretació i imatges hologràfiques mitjançant una connexió neuronal compartida.
Ara té el Purgatori i la seva "família" de músics. I és una nova. El seu local és un dels punts de referència al Downport d'Aubaine, on s'hi representen coreografies simb provocadores, polèmiques i espectaculars.
>>> L'Argentyne i El Purgatori
Per alguna raó, l'Argentyne considera el seu local, el Purgatori, com la base de la seva autèntica llibertat. Li aporta uns ingressos adequats, una seguretat que sempre ha cercat i un lloc per acollir la seva família de músics. Viu just damunt de l'escenari, en un apartament ampli, normalment desordenat i farcit de l'atrezzo i del vestuari de les seves pròpies actuacions.
Al Purgatori hi treballen vuit persones, entre cambrers, cuiners i membres de seguretat. I, naturalment, els músics amb qui prepara els espectacles simb. L'horari de les actuacions sempre és nocturn i el local tanca a trenc d'alba, quan hi entra el personal de neteja. Els assajos es solen realitzar durant la tarda, amb la presència única de l'Argentyne i els músics, fins que al vespre arriba la resta de personal.
El Purgatori es troba al Downport, la barriada de la ciutat propera al port marítim que es troba parcialment submergida sota les aigües de l'oceà, de les que queda protegida per una cúpula transparent. El Downport és considerat una de les poques zones insegures d'Aubaine, on els negocis no sempre son legals. Argentyne hi té bons contactes que garanteixen certa protecció pel local i els clients i impedeixen que s'hi desenvolupin, al seu interior, activitats flagrantment il·legals. A canvi prefereix ignorar la clara evidència que, entre la seva clientela, s'hi tanquen tota mena de tractes.
Al Purgatori hi conflueix una àmplia varietat d'assistents. La qualitat artística dels espectacles i aurèola de provocació i un cert llibertinatge (curosament cultivats per l'Argentyne) atreuen nombrosos clients de l'alta societat aubanita, molts d'ells fills de famílies adinerades que busquen obtenir fama d'enfants terribles. El local s'omple gairebé cada nit amb curiosos, amants del simb, admiradors de l'Argentyne i gent rellevant del Downport. Molts d'ells deixen propines elevades, buscant conèixer en persona l'Argentyne, que sol correspondre'ls habitualment.
Els espectacles simb que no responen a actuacions improvisades es van renovant periòdicament. Són originals i trencadors, d'una qualitat indiscutible, i ocasionen un fort impacte sensorial en aquells que els presencien per primer cop. L'Argentyne sol estar en el centre de cada espectacle, el seu cos platejat mutant al ritme de la música teixida pels integrants del circuit simb, transformant-se, ella mateixa i l'escenari, sota l'efecte d'elaborats trucs hologràfics. No hi ha barreres morals. Les escenes premeditadament repulsives poden alternar-se amb efectes d'una bellesa corprenedora. Pot haver-hi violència o calma, l'exaltació de principis elevats o la representació de les tendències més degradants, sensualitat o reflexió... Sovint l'espectador s'acaba preguntant, desconcertat, si és correcte que hagi fruït tant del que acaba de veure i escoltar. Els temes relacionats amb la política i la societat de la Coalició també hi estan presents, en al·legories artístiques que capgiren el punt de vista habitual i que no solen deixar ningú indiferent.
Argentyne
TNE_PNJ_Argentyne.pdfTNE_Argentyne_Bio.pdf>>>Jugant amb l'Argentyne
És fàcil que un grup de personatges acabi visitant el Purgatori si passen un cert temps a Aubaine i fan preguntes sobre la vida nocturna a la ciutat. L'Argentyne sol fer tractes amb un bon grapat de xofers d'aerotaxis de la ciutat, que no dubten en recomanar el Purgatori quan el turista de torn fa la pregunta obligada per conèixer que li pot oferir d'interessant la nit aubanita. Un cop al Purgatori, conèixer en persona l'Argentyne tampoc és complicat, donada la seva costum de parlar amb els clients habituals, adreçar-se als nouvinguts que han deixat una bona propina o interessar-se per l'opinió que ha suscitat el seu espectacle. La primera impressió pot ser fascinadora i ella busca crear aquest efecte, conscient de la seva bellesa i de l'impacte pertorbador de la seva pell platejada. Sap fer servir la seva veu i les seves expressions per comunicar exactament allò que vol, sense que necessàriament ho senti o ho pensi.
Conèixer realment a l'Argentyne és més difícil. Els personatges amb aptituds musicals (Música, Cant o Dansa) per damunt de 12 poden cridar la seva atenció. Fins i tot desconeixent la tècnica del circuit simb és possible aconseguir un contracte per actuacions puntuals al Purgatori. I si li agrada el nou músic, l'Argentyne pot oferir-se per iniciar-lo al simb i practicar-li una connexió. Evitar algun tipus d'altercat dins del local o ajudar algun dels músics de la família pot servir per conèixer Argentyne més enllà de les seves aparicions a l'escenari.
Argentyne es pot mostrar frívola i distant amb els desconeguts, fins i tot picarescament juganera, però tot això desapareix en el seu reduït cercle d'amistats. Malgrat la seva actitud cerebral a l'hora de gestionar el negoci i planificar les seves actuacions, és una amiga fidel, generosa i gens inaccessible. S'arriscarà per un dels seus si es necessari. El Purgatori ha servit de refugi a més d'un amic en cas de necessitat. En els assumptes sentimentals és dolorosament conscient que sovint pot perdre el cap i més d'un cop s'ha enamorat de la persona més inconvenient. El seu aire de llibertinatge es limita només a les relacions que no considera importants.
És una amant de tot allò que percep com a diferent. No té prejudicis, més enllà de la desconfiança cap el poder establert i una total repugnància cap a qualsevol abús de l'autoritat. Pot facilitar contactes importants en els baixos fons d'Aubaine o entre els membres d'estatus social alt que visitin el seu local, si qui li ho demana s'ha guanyat la seva confiança. Defuig de la violència, però té prou nocions com per defensar-se sense armes, una herència de la seva vida passada.
>>>Què és un circuit simb?
Els circuits simb ja havien estat utilitzats per la creació artística durant el Tercer Imperi, però eren pràcticament desconeguts a Aubaine després del Col·lapse. Els artistes que "completen", com s'anomena en l'argot, un circuit simb, entrellacen els seus processos mentals de creació artística de manera gairebé instantània a través d'una xarxa assistida per ordinador. El simb els permet interaccionen els uns amb els altres i amb els seus instruments i altres accessoris (com projectors hologràfics) amb total fluïdesa. Es requereix una connexió neuronal en cada integrant del circuit, que es troba normalment al clatell, just sota la base del crani i que no necessita cirurgia.
Malgrat no tenir res a veure amb habilitats psiòniques, l'espectacularitat dels resultats d'una actuació simb, i la ment d'un artista connectada a un ordinador poden despertar certa repulsió i temor en el gran públic de la Nova Era. Un factor polèmic afegit, que Argentyne acull de bona gana.
Page updated
Google Sites
Report abuse