Embedded Files
PATENT DE CORS
Coneguda sota diferents noms i expressada sota diferents justificacions legals, la Patent de Cors ha estat una eina recurrent emprada per governs i autoritats de tot tipus al llarg de la perllongada història de la humanitat fins arribar a la Nova Era. Els precedents més immediats els trobem en la guerra que va fragmentar el Tercer Imperi durant l'anomenada Era de la Rebel·lió, abans del definitiu col·lapse desencadenat per Virus. Però durant els cinc-cents anys d'existència del Tercer Imperi, la utilització de naus corsàries no va ser, ni molt menys, un fet excepcional. I els antecedents més antics poden remuntar-se, en el cas del sistema Sol, a les èpoques de la navegació a vela.
Una patent de cors és, essencialment, una llicència emesa per un govern que permet a un particular, normalment el propietari d'un vaixell (o en el cas que ens ocupa d'una nau espacial) atacar i capturar naus (i en alguns casos places) enemigues del govern que emet la patent. Les patents solen tenir un límit de temps més enllà del qual deixen de ser vàlides. I poden detallar un enemic en particular o deixar aquest punt més indefinit.
L'any 1202 després de la Fundació del Tercer Imperi, la Coalició de la Reforma aprova la seva nova Llei sobre l'Activitat d'Astronaus Auxiliars Privades Autònomes. Però als mitjans de comunicació no se'ls va escapar que sota el seu eufemístic títol s'hi amagava un concepte molt més antic: La Patent de Cors.
Amb el naixement de la Coalició de la Reforma va sorgir la necessitat d'exercir un cert control sobre aquest tipus d'activitats. En un plat de la balança hi havia l'objectiu de projectar una imatge de la Coalició com a focus de civilització i seguretat, fet que hauria de facilitar la futura incorporació de nous mons dels Erms dins de la Coalició. També calia evitar els possibles conflictes que podien sorgir quan dos naus coincidien operant en la mateixa zona. En l'altre plat de la balança, la contribució d'aquestes missions (privades o impulsades per mons de la Coalició pel seu compte) al propi desenvolupament de la Coalició s'havia convertit en el principal puntal de la seva economia. Amb el temps, la Coalició va aconseguit exercir aquest control a través del sistema de subhastes (veure Path of Tears, pàgines 39 a 42). Accedir a les subhastes periòdiques dels móns de la Coalició era la millor manera que un propietari de nau tenia de poder vendre el botí obtingut als Erms. A canvi, en el procés de valoració previ a la subhasta, la Coalició destriava (amb compensacions econòmiques per la nau) el material crític per l'esforç militar conjunt o per les necessitats bàsiques dels mons integrants i exigia un informe de gran valor pel departament d'intel·ligència del RCES (Servei d'Exploració de la Coalició de la Reforma).
Fins i tot abans de la creació formal de la Lliga de l'Alba, la llavor de la futura Coalició de la Reforma, unes poques iniciatives impulsades per particulars o governs d'alguns planetes ja implicaven la utilització d'astronaus armades no militars dins dels territoris dels Erms. Aquestes missions s'embolcallaven en un vel d'opacitat, però era evident que la seva principal ocupació era (i segueix sent), la recuperació de material que pogués ser venut a bon preu en els seus planetes d'origen, preferentment elements de tecnologia superior a la que el món receptor era capaç de produir . Era el que es coneixia normalment com a "relíquies". Si les relíquies eren obtingudes de manera pacífica en qualsevol instal·lació llargament abandonada o fruit del saqueig i el pillatge en qualsevol comunitat dels Erms ha estat objecte d'especulació. No és estrany, tenint en compte que la localització dels dipòsits tecnològics més lucratius és protegit, encara ara, sota el més estricte secret pels directament beneficiats.
Antecedents
Però les limitades capacitats militars de la Coalició com a organització conjunta plantejaven també noves preguntes a resoldre. L'ombra creixent d'amenaces certes com la Confraria o les naus vampir planava darrera d'aquests interrogants. També hi havia la possibilitat de que, a mesura que els vols d'exploració arribessin a sistemes més allunyats, sorgís alguna nova amenaça. ¿Podien contribuir aquestes iniciatives privades a l'expansió territorial de la Coalició? ¿Podien arribar a actuar en el seu nom en circumstàncies com la protecció de comunitats aliades o del tràfic comercial? ¿Podien emprendre accions d'oportunitat contra naus de la Confraria, destruir naus vampir o atacar naus de qualsevol nova facció enemiga?
Els motius de la Coalició
El Secretari General de la Coalició i el Servei d'Administració eren dolorosament conscients de la limitació dels recursos humans i materials de que disposaven el Servei d'Exploració, la Marina i el Cos de Marines per desenvolupar les seves tasques. Molts recursos estaven en mans dels governs planetaris, empreses i particulars, i molts d'ells es mostraven reticents a fer més concessions a l'esforç conjunt. La Coalició de principis dels 1200 és una aliança entre mons desiguals que els més benintencionats qualificarien de "flexible" i els de llengua més esmolada de "feble". Moltes de les operacions de recuperació dins dels territoris dels Erms eren organitzades pels propis governs planetaris i acabaven implicant indistintament a forces armades de la Coalició i a emprenedors privats independents (freelancers). I en moltes ocasions, només a aquests últims. La repercussió d'aquestes operacions en l'economia dels móns de la Coalició a través de les subhastes era decisiva. I, de retruc, també l'impacte sobre les tasques de reconstrucció.
La possibilitat de fer servir aquesta potent iniciativa privada en un aspecte més militar es va plantejar a principis del 1201. Fins al moment era un debat que corria soterrat entre els passadissos de l'Assamblea de Mons, especialment cada cop que s'havia de cercar finançament per la construcció d'una nova astronau. Alguns dels sistemes més importants, com Oriflamme, amb una tradició consolidada d'organitzar missions per compte propi als Erms, contemplaven aquesta ini-
ciativa amb desconfiança, com un nou pas per estrènyer encara més el control sobre els seus recursos navals. Per un altre costat, la RCN (sigles de l'Armada de la Coalició per la seva denominació en ànglic Reformation Coalition Navy) també mostrava una oberta oposició a qualsevol iniciativa que impliqués l'ampliació de la participació del personal no militar. El motiu del rebuig es centrava en la continua fricció entre personal no militar i militar dins d'algunes tripulacions mixtes en astronaus de la pròpia RCN que, per manca de finançament, es trobaven parcialment en mans de propietaris privats.
Però a mitjans de 1201, el Secretari General de l'Assamblea, Lon Maggart, va sorprendre a tots amb una nova proposició de Llei, que va aconseguir copsar l'atenció tant d'empreses i particulars en possessió d'astronaus pròpies com dels sistemes més reticents, a la vegada que calmava els ànims dins de la suspicaç RCN.
Page updated
Google Sites
Report abuse