>>>Dark Conspiracy

En un tractat sobre demonologia del segle XVII, "La Clau Menor de Salomó" se l'anomenava Dantalion. Se'l representava com una figura amb molts rostres d'ambdós sexes, perquè se li atribuïa el poder d'adoptar qualsevol aparença a voluntat. Els erudits creien que era capaç de conèixer els pensaments de les persones i d'alterar-los segons li convingués. Podia inspirar autèntic amor i devoció, i ensenyar les arts i les ciències. Alguns deien que era capaç de desplaçar-se instantàniament a grans distàncies. Sobre tot això, els còdexs no mentien. Dantalion se'n riu dels altres detalls amb què la imaginació humana s'ha esforçat a explicar allò que estava més enllà del seu abast.

Pertany a la raça de la foscor dels dimonis, éssers amb un altíssim domini de les habilitats empàtiques, sobretot aquelles relacionades amb la lectura i manipulació del pensament i de les emocions humanes. És aquest domini el que li permet adoptar aparences i actituds diverses, segons l'interlocutor. Com la resta de les races de la foscor, es nodreix del patiment i l'angoixa i serveix a un Senyor de la Foscor d'algun altre plànol. Dantalion coneix íntimament el pensament humà i frueix dels plans el·laborats que impliquen l'aprofitament de les debilitats de les persones. Intel·ligent i refinat, utilitzar els mecanismes de les societats humanes per acomplir la seva fita és per ell, el gran joc.

L'obertura dels portals dimensionals l'ha alliberat definitivament en el nostre pla d'existència, sense necessitat de les antigues i complexes invocacions que, en el passat, alguns iniciats havien utilitzat per forçar la convergència entre la seva dimensió i la nostra. D'entre tots els membres de la raça dels dimonis, Dantalion és el que ens ha visitat més freqüentment, abans de l'obertura dels portals. Les descripcions que els antics còdexs en feien d'ell, el convertien en una font de coneixement inesgotable, tant a l'ampli àmbit de l'alquímia com pel que fa a les relacions humanes. Això el convertia en l'elecció òbvia dels iniciats més temeraris, que gosaven invocar-lo a la recerca de poder.

Com altres éssers foscos és el causant de la seva pròpia part de l'anorreament de les societats humanes des de l'obertura dels portals. La naturalesa humana és, per ell, captivadora fins l'extrem, la seva joguina.

El Director de Joc pot situar Dantalion com l'ésser fosc més poderós on es desenvolupi una aventura o una campanya. Pot exercir un control subtil sobre membres rellevants de governs o corporacions, crear societats secretes, i inspirar plans elaborats en personalitats claus, que assumiran aquests plans com a propis. En la gran majoria de casos prefereix actuar donant un primer impuls a alguna idea que ha concebut i veient com els humans fan la resta, seguint fil per randa les seves previsions. Per ell resulta massa barroer estar actuant contínuament per corregir un pla mal traçat; una mica com fer trampes. De la mateixa manera rarament utilitzarà el recurs de la violència, per considerar-ho del tot innecessari. Altres ho faran per ell. Així pot causar que un govern consideri necessària una guerra o que una megacorporació aboqui un país sencer a un desastre ecològic.

Frueix de les converses i de l'engany, dels plans dins dels plans. Tot i que pot sentir una veritable simpatia pels humans que el sorprenen, es cruel i despietat, com els altres membres de la seva raça. La seva relació amb el gènere humà pot tenir alguna similitud amb el d'un científic que experimenta amb ratolins de laboratori. Concep un projecte, influeix sobre les persones que han de participar en el seu experiment i observa les desastroses conseqüències d'allò que ha provocat. Investigar les causes d'un desastre orquestrat per Dantalion, desconeixent que aquest dimoni s'hi troba implicat, és entrar en una trama complexa, on tot apunta a la responsabilitat dels humans. En alguns casos molt especials, Dantalion s'ha meravellat davant de la gosadia d'alguns humans determinats. Individus excèntrics, lliures de molts dels condicionaments que lliguen als seus companys d'espècie i que tenen la personalitat dels antics erudits que s'atrevien a formular els complexos conjurs que podien situar un ésser com Dantalion, temporalment, en el nostre pla d'existència, molt abans de l'obertura dels portals. En aquests casos especials Dantalion pot arribar a revelar la seva autèntica naturalesa al subjecte, oferint-li consell, coneixements i ajuda, sempre que accedeixi a col·laborar amb els seus plans. És un dels rars moments en què el dimoni deixa escollir lliurement, sense utilitzar les seves habilitats empàtiques.

Com ja hem dit, Dantalion rarament fa servir altres membres de les Races de la Foscor pels seus elaborats plans. Però sí que té a càrrec seu un equip de tècnics alienígenes, supervivents d'aquelles malaurades naus que van visitar el nostre sistema solar i van obrir els primers portals. Es troben totalment sota el seu control i el serveixen per cobrir l'aspecte més tecnològic dels seus projectes, quan és necessari.

Els personatges jugadors rarament s'hauran d'enfrontar a algú de l'entitat de Dantalion. Però sí que es poden veure embolicats en alguns dels seus plans. Poden intentar, fins i tot, desarticular-los. I tenir èxit en aquest intent. Un fracàs en els seus plans serà una veritable sorpresa pel dimoni. El recordatori encisador que els humans sempre poden resultar imprevisibles. En aquest cas, més que enuig, el que pot arribar a sentir és una insuportable curiositat pels responsables del fracàs d'un dels seus projectes.

La descripció que es fa de moltes Races Fosques sobre la seva incapacitat per entendre els humans no és aplicable a Dantalion. La seva atracció pel gènere humà i la seva àmplia experiència en relacionar-s'hi fa que les habilitats relacionades amb l'Empatia i el Carisma no infonguin en els humans aquella sensació ominosa descrita en el manual de Dark Conspiracy. Però el Director de Joc ha de tenir en compte que, malgrat les aparences, Dantalion segueix perseguint, com a fita, el dolor i el patiment.

El Director de Joc hauria de fer servir Dantalion d'acord amb el que fins aquí s'ha explicat. No és totpoderós. Però les seves habilitats empàtiques el converteixen en un mestre a l'hora de controlar emocions i pensaments. Hem dissenyat la seva plantilla de PNJ d'acord amb tot el que s'ha dit fins al moment. Trobareu que l'hem adaptada expressament per fe cabuda a totes les habilitats de Dantalion, inclosa una ampliació dels punts de vida, d'acord amb la seva pertinença a la raça dels dimonis.