Aquest nombre és conegut com a nombre auri, nombre d’or o proporció divina.

Curiosament, el nombre d'or el podem trobar també en la natura, de vegades en llocs insospitats:

• En cada rusc d'abelles, la relació entre el nombre de mascles i de femelles.

• En la disposició dels pètals de les flors (anomenada llei de Ludwig en botànica).

• En la relació entre els nervis del tall d'una fulla.

• En la disposició de les fulles de moltes plantes, formant una espiral ascendent (les fulles se separen per un angle de 137º 30′ i 28″, angle relacionat amb el nombre d'or), cosa que els permet captar la llum solar sense tapar-se les unes a les altres (es creu que això és a causa del fet que el nombre d'or és el nombre irracional que triga més a convergir i, per tant, l'efecte que crea aquest angle és precisament el d'evitar que mai les fulles se superposin completament).

• En la relació entre els diàmetres contigus de les pipes de gira-sol.

• En l'espiral dels cargols "nautilus", que són espirals d'or, logarítmiques.

• En les espirals d'una pinya.

• En alguns quasicristalls com el de l'aliatge de zinc, magnesi i holmi, que formen un dodecaedre regular. No és el cas dels cristalls de pirita dodecaèdrics (piritoedres), en què les cares són pentàgons amb quatre costats iguals i un de diferent, i la figura resultant té la simetria del tetraedre, anomenada Th (3*2), i no pas pentagonal.

Algunes d'aquestes aparicions poden arribar-se a explicar mitjançant les successions recurrents o les propietats geomètriques de la cristal·lització. D'altres, però, són aparicions més misterioses.

• edu3.cat - El nombre auri

• El logo d'Apple i la successió de Fibonacci