(RESOLUCIÓN de 12 de julio de 2022, instrucciones inicio de curso 2022-2023 pg. 47-48 PDF)

7. Las indicaciones siguientes son aplicables para las programaciones de aula de todos los cursos de la ESO y el Bachillerato:

b) En la programación del ámbito participarán los departamentos de las materias agrupadas en este, que será concretada por quienes lo tenga que impartir en cada grupo, sea un profesor o una profesora individual, sea en régimen de codocencia.

5.3. Departamentos didácticos

1. Los departamentos didácticos estarán compuestos por todo el profesorado que imparta la enseñanza propia de las materias, ámbitos o módulos asignados al departamento. Estará adscrito funcionalmente a un departamento el profesorado que, incluso si pertenece a otro, imparta alguna materia, ámbito o módulo del primero.

Pg. 54.

5.4. Departamento de Orientación Educativa y Profesional. Composición y funciones

8. El profesorado que imparta los ámbitos de los diferentes programas desarrollados en los centros educativos (programa de diversificación curricular del 3º de ESO, programas de refuerzo PR4, PAC, atención domiciliaria u otros programas de atención a la diversidad), se integrará funcionalmente en este departamento

Propuesta pedagógica de departamento 

1. Cada departamento, coordinado y dirigido por el jefe de departamento, y en el caso de los centros privados el órgano con competencias análogas, tiene que elaborar la propuesta pedagógica de departamento, y tiene que reflexionar de manera compartida sobre el sentido de sus actuaciones, la coherencia de las propuestas que ofrecen al alumnado y la adecuación de la organización y selección de los materiales.

2. La propuesta pedagógica para cada departamento tiene que concretar los elementos del currículo necesarios para planificar la acción educativa, así como los instrumentos de recogida y registro de información, y la respuesta educativa para la inclusión. La propuesta incluirá, al menos, los siguientes elementos: la concreción de las competencias específicas en el ciclo o curso en cuestión, la selección de los saberes básicos necesarios para adquirir y desarrollar las competencias específicas, y la concreción de los criterios de evaluación de las competencias específicas.

Programación de Aula

La programación de Aula incluirá:

a) Las situaciones de aprendizaje adaptadas a las características del grupo.

b) Los criterios de evaluación asociados a las situaciones de aprendizaje planteadas.

c) La organización de los espacios de aprendizaje.

d) La distribución del tiempo.

e) La selección y organización de los recursos y materiales.

f) Las medidas de atención para la respuesta educativa para la inclusión.

g) Los instrumentos de evaluación.

TEMPORALIZACIÓN: 

Se irán elaborando a lo largo del curso 2022-2023, sin perjuicio que a finales del mes de octubre se entregue a la dirección del centro un esquema básico que recoja los aspectos fundamentales indicados en el apartado anterior.

Programas de diversificación curricular

En el curso 2022-2023 se implantan los programas de diversificación curricular de tercer curso de la ESO. Según el Artículo 27 de la LOE-LOMLOE los programas de diversificación curricular o PDC:

1. El Gobierno y las Administraciones educativas definirán, en el ámbito de sus respectivas competencias, las condiciones para establecer la modificación y la adaptación del currículo desde el tercer curso de educación secundaria obligatoria, para el alumnado que lo requiera tras la oportuna valoración. En este supuesto, los objetivos de la etapa y las competencias correspondientes se alcanzarán con una metodología específica a través de una organización del currículo en ámbitos de conocimiento, actividades prácticas y, en su caso, materias, diferente a la establecida con carácter general.

2. Los programas de diversificación curricular estarán orientados a la consecución del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria, por parte de quienes presenten dificultades relevantes de aprendizaje tras haber recibido, en su caso, medidas de apoyo en el primero o segundo curso, o a quienes esta medida de atención a la diversidad les sea favorable para la obtención del título.

3. Al finalizar el segundo curso, quienes no estén en condiciones de promocionar a tercero podrán incorporarse, una vez oído el propio alumno o alumna y sus padres, madres o tutores legales, a un programa de diversificación curricular, tras la oportuna evaluación.

4. Las Administraciones educativas garantizarán al alumnado con necesidades educativas especiales que participe en estos programas los recursos de apoyo que, con carácter general, se prevean para este alumnado en el Sistema Educativo Español.

Organització de les matèries per àmbits

La organización por ámbitos permite integrar los saberes básicos de las diferentes materias de manera que se aumente el pensamiento crítico y reflexivo del alumnado. Ha de contribuir, des de la mateixa estructura del currículum i des de la metodologia de treball, a la consecució dels objectius següents:

a) Consolidar i reforçar els aprenentatges essencials per a un adequat desenvolupament de les competències específiques de l’educació secundària obligatòria i l’assoliment del perfil d’eixida de l’alumnat.

b) Motivar l’alumnat cap als aprenentatges actius a través de metodologies innovadores, tant en el cas de l’alumnat amb majors dificultats d’aprenentatge com de l’alumnat amb major capacitat i motivació per a aprendre.

c) Promoure estratègies que faciliten la coordinació i el treball conjunt dels equips educatius que imparteixen classe a un mateix grup d’alumnes.

L'Àmbit Lingüístic i Social: ha d’incloure els aprenentatges essencials corresponents a les matèries Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura i Geografia i Història.

Objectius de l'educació secundària obligatòria

Els objectius són els assoliments que s’espera que l’alumnat haja aconseguit en finalitzar l’etapa i la consecució dels quals està vinculada a l’adquisició de les competències clau.

D’acord amb el que estableix l’article 7 del Reial decret 217/2022, l’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permeten:

1. Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

2. Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

3. Valorar i respectar les diferències de gèneres i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones.

4. Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

5. Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Desenvolupar les competències tecnològiques bàsiques i avançar en una reflexió ètica sobre el seu funcionament i utilització.

6. Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

7. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

8. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les llengües oficials, el valencià, com a llengua pròpia, i el castellà, com a llengua cooficial, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

9. Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

10. Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, incloses les llengües familiars, així com el patrimoni artístic i cultural, com a mostra del multilingüisme i de la multiculturalitat del món, que també s’ha de valorar i respectar.

11. Conéixer i acceptar el funcionament del seu cos i el dels altres, respectar les diferències, consolidar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat.

12. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura, l’empatia i el respecte cap als éssers vius, especialment els animals, i el medi ambient, i contribuir a la conservació i millora.

13. Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

14. Prendre consciència de les problemàtiques que té plantejades la humanitat i que es concreten en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Compètencies clau

Les Competències clau són els assoliments que es consideren imprescindibles perquè l’alumnat puga progressar amb garanties d’èxit en el seu itinerari formatiu i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals. Les competències clau apareixen recollides en el perfil d’eixida de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic.

a) Competencia en comunicación lingüística.

b) Competencia plurilingüe.

c) Competencia matemática y competencia en ciencia, tecnología e ingeniería.

d) Competencia digital.

e) Competencia personal, social y de aprender a aprender.

f) Competencia ciudadana.

g) Competencia emprendedora.

h) Competencia en conciencia y expresión culturales.

El Perfil de salida del alumnado al término de la enseñanza básica fija las competencias clave que el alumnado debe haber adquirido y desarrollado al finalizar la enseñanza básica. Constituye el referente último del desempeño competencial, tanto en la evaluación de las distintas etapas y modalidades de la formación básica, como para la titulación de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria. Fundamenta el resto de decisiones curriculares, así como las estrategias y orientaciones metodológicas en la práctica lectiva.

En el anexo I (Pág. 41594) del Real Decreto 217/2022 se definen cada una de las competencias clave y el Perfil de salida del alumnado al término de la enseñanza básica.

Las enseñanzas mínimas que establece este real decreto tienen por objeto garantizar el desarrollo de las competencias clave previsto en el Perfil de salida. Los currículos establecidos por las administraciones educativas y la concreción de los mismos que los centros realicen en sus proyectos educativos tendrán, asimismo, como referente dicho Perfil de salida.

Situacions d’aprenentatge

Situacions i activitats que impliquen el desplegament per part de l’alumnat d’actuacions associades a les competències específiques i a les competències clau i que contribueixen a la seua adquisició i desenvolupament. La capacitat d’actuació de l’alumnat en enfrontar-se a una situació d’aprenentatge requereix mobilitzar tota mena de coneixements implicats en les competències especifiquens, com ara els conceptes, els procediments, les actituds i els valors.

Evaluació

Los alumnos y alumnas que cursen los programas de diversificación curricular a los que se refiere el artículo 27 serán evaluados de conformidad con los objetivos de la etapa y los criterios de evaluación fijados en cada uno de los respectivos programas.

Qualificació dels àmbits

La qualificació dels àmbits s’ha de fer de forma integrada, entenent que, en este cas la qualificació obtinguda serà comuna a les matèries que en formen part. Per tant, la qualificació (el resultat acadèmic que apareix en l’expedient) de cadascuna de les matèries que integren els àmbits és la mateixa i s’ha de consignar per separat.

Promoció

1. Las decisiones sobre la promoción del alumnado de un curso a otro serán adoptadas, de forma colegiada, por el equipo docente, atendiendo al grado de consecución de los objetivos y de adquisición de las competencias establecidas y a la valoración de las medidas que favorezcan el progreso del alumno o la alumna. Los proyectos educativos de los centros regularán las actuaciones del equipo docente responsable de la evaluación, de acuerdo con lo establecido por las administraciones educativas.

2. Los alumnos y alumnas promocionarán de curso cuando el equipo docente considere que las materias o ámbitos que, en su caso, pudieran no haber superado, no les impiden seguir con éxito el curso siguiente y se estime que tienen expectativas favorables de recuperación y que dicha promoción beneficiará su evolución académica.

Promocionarán quienes hayan superado las materias o ámbitos cursados o tengan evaluación negativa en una o dos materias.

3. Quienes promocionen sin haber superado todas las materias o ámbitos seguirán los planes de refuerzo que establezca el equipo docente, que revisará periódicamente la aplicación personalizada de estos en diferentes momentos del curso académico y, en todo caso, al finalizar el mismo.

Competències específiques 

Hi ha una relació especialment significativa i rellevant entre les 9 competències específiques d’aquesta àrea i la majoria de les competències clau incloses en el perfil d’eixida de l’alumnat en finalitzar l’educació bàsica.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA/ LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

Competències específiques

2.1. Competència específica 1. Multilingüisme i interculturalitat

 Descriure i apreciar la diversitat lingüística i cultural de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món, per mitjà del reconeixement de les llengües de l’alumnat i de la realitat multilingüe i intercultural de l’entorn, analitzant les característiques, l’origen i el desenvolupament sociohistòric de les dues llengües oficials i de les principals varietats lingüístiques, i combatent els prejudicis lingüístics. 

2.2. Competència específica 2. Comprensió oral i multimodal

 Comprendre, interpretar i valorar, de manera autònoma, textos orals i multimodals propis dels àmbits personal, social, educatiu i professional, per mitjà de l’escolta activa, aplicant estratègies de comprensió oral, reflexionant sobre el contingut i la forma, i avaluant-ne la qualitat i fiabilitat. 

2.3. Competència específica 3. Comprensió escrita i multimodal

 Comprendre, interpretar i valorar, de manera autònoma, textos escrits i multimodals propis dels àmbits personal, social, educatiu i professional, per mitjà de la lectura de textos, aplicant estratègies de comprensió escrita, reflexionant sobre el contingut i la forma, i avaluantne la qualitat i fiabilitat.

2.4. Competència específica 4. Expressió oral 

Produir missatges orals amb coherència, cohesió i adequació, fluïdesa i correcció, per mitjà de diferents suports i situacions de comunicació de l’àmbit familiar, social, educatiu o professional. 

2.5. Competència específica 5. Expressió escrita i multimodal 

Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes emprant estratègies de planificació, textualització, revisió i edició. 

2.6. Competència específica 6. Interacció oral, escrita i multimodal 

Interactuar de manera oral, escrita i multimodal, de forma progressivament autònoma, per mitjà de textos de complexitat creixent dels àmbits personal, social, educatiu i professional, utilitzant un llenguatge no discriminatori i estratègies bàsiques de comprensió, expressió i resolució dialogada de conflictes, de manera síncrona i asíncrona. 

2.7. Competència 7. Mediació oral, escrita i multimodal 

Mediar entre interlocutors aplicant estratègies d’adaptació, simplificació i reformulació del llenguatge per a processar i transmetre informació més elaborada en situacions comunicatives d’àmbit personal, social i professional. 

2.8. Competència 8. Lectura autònoma 

Llegir obres i textos de caràcter divers i de complexitat progressiva, seleccionats amb autonomia, i reflexionar sobre el perfil lector que es va configurant.

2.9. Competència 9. Competència literària 

Llegir i produir textos literaris, contextualitzats en la cultura i la societat, com a font de plaer i de coneixement. 

Sabers bàsics

Bloc 1: Llengua i ús

El primer bloc, Llengua i ús, recull tots els sabers que tenen a veure amb la llengua en relació amb el seu ús social, des de la biografia lingüística i el mapa lingüístic de l’aula, fins a la diversitat lingüística i els prejudicis lingüístics presents en la societat. Aquest bloc abraça, per tant, d’una manera progressiva al llarg de l’etapa, els continguts bàsics sobre elements extralingüístics que resulten fonamentals per a la comunicació en societats plurilingües i multiculturals: la diversitat lingüística en l’entorn immediat i global, la situació social de les diferents llengües en contacte, la relació entre les llengües i els poders, o els elements culturals que configuren i determinen els usos lingüístics. 

Bloc 2: Estratègies comunicatives

El segon bloc, Estratègies comunicatives, recull les diferents estratègies i destreses vinculades als processos de producció, recepció, interacció i mediació. En aquest bloc trobem sis subblocs de sabers bàsics. Els subblocs 2.1, 2.2 i 2.3 són transversals, ja que es treballen en totes les competències comunicatives, i en els subblocs 2.4, 2.5 i 2.6 es troben els sabers sobre cada destresa bàsica. A més a més, en aquest apartat s’inclouen els aspectes actitudinals, axiològics i emocionals que estan presents transversalment en tots els intercanvis comunicatius i que poden determinar-ne l’èxit o el fracàs.

També es tenen en compte en aquest bloc tots els sabers necessaris per a una reflexió lingüística adequada sobre les estructures lingüístiques i el seu ús. Es comença pels sons, les grafies i els gestos, i s’acaba en els nivells textual i pragmàtic. L’anàlisi i la reflexió progressiva sobre les convencions ortogràfiques, la ortofonia i l’ortoèpia, les estructures gramaticals, les tipologies i els gèneres textuals, sempre ha d’anar associada a la millora de la recepció i de la producció discursives.

La gradació dels sabers bàsics d’aquest bloc dependrà, en primera instància, del tipus de situació comunicativa en què es trobe involucrat l’alumnat. En segon lloc, també dependrà de l’experiència prèvia de l’alumnat, del seu grau de maduració personal i del repertori de recursos lingüístics i d’estructures comunicatives que és capaç de mobilitzar en cada moment de l’etapa i en cada situació comunicativa concreta. El grau de cohesió discursiva, per exemple, dependrà dels mecanismes lingüístics i textuals que l’alumnat siga capaç de manejar i del nivell de complexitat textual dels discursos. L’acompanyament docent, les bastides i els models facilitats a l’alumnat en els primers nivells disminueixen al llarg de l’etapa a mesura que l’alumnat avança en l’adquisició d’autonomia.

El treball relacionat amb els diferents tipus de textos i gèneres discursius, tant pel que fa a l’estructura com a les característiques lingüístiques, es planifica al llarg de l’etapa, i cada nivell desenvolupa les tipologies textuals i gèneres discursius que millor encaixen en les situacions d’aprenentatge proposades.

Quant a la reflexió lingüística, en aquesta etapa va sempre unida als processos d’ús i de recepció, i encara no és una finalitat en si mateixa. Mitjançant la reflexió es consolida de manera progressiva la consciència lingüística de l’alumnat per tal de millorar les destreses comunicatives associades a les diferents competències específiques de l’àrea. En aquesta etapa s’amplia progressivament l’ús del metallenguatge en els moments de reflexió lingüística, i s’hi aprofundeix en tercer i en quart. En qualsevol cas, el domini més complet del metallenguatge es continua en l’etapa de Batxillerat. 

Bloc 3: Lectura i literatura

El tercer bloc, Lectura i literatura, reuneix els sabers bàsics necessaris per al desenvolupament de la competència literària. Continguts relatius a les convencions poètiques i genèriques; sobre elements retòrics, narratològics o teatrals; coneixements sobre la tradició literària, més o menys complexos segons l’etapa o el cicle, i també relacions entre la literatura i altres manifestacions artístiques. Aquest apartat està dividit en dos subblocs. El primer se centra en la lectura autònoma i en la construcció de la identitat lectora, i el segon, en la literatura.

La identitat lectora en aquesta etapa evoluciona progressivament cap a l’autonomia lectora completa, en quart. L’alumnat és capaç de reconéixer els seus gustos, interessos i necessitats personals de lectura i tria les lectures de manera autònoma o buscant consells experts. L’alumnat també és capaç de compartir les seues experiències lectores amb recursos expressius cada vegada més complexos i matisats al llarg de l’etapa. En primer i en segon relaciona les lectures amb les experiències biogràfiques i les pròpies emocions, i en tercer i en quart també és capaç de relacionar-hi experiències de tipus cultural. El suport en què pot compartir les seues experiències lectores s’amplia també a l’àmbit digital al llarg de l’etapa.

En el subbloc 3.2 es recullen les estratègies de comprensió, interpretació i producció de textos i obres literàries; la relació entre els textos literaris i altres textos i manifestacions artístiques i culturals, i el coneixement de les estructures i dels aspectes formals dels gèneres, aplicat amb autonomia progressiva.

S’empren estratègies compartides en la interpretació de les obres i s’incorpora informació sociohistòrica procedent de fonts diverses. Aquests sabers es vinculen amb altres matèries de l’etapa que aporten els coneixements necessaris per a relacionar el context o bé que poden ajudar a contextualitzar fets històrics o moviments artístics vinculats a les obres. En qualsevol cas, l’establiment de relacions entre les obres literàries i el context sociohistòric es reserva per a tercer i per a quart, però d’una manera bàsica; aquest tipus d’anàlisi s’amplia i s’aprofundeix en l’etapa de Batxillerat.

D’altra banda, en els cursos de primer i de segon es continua amb la compartició d’experiències emocionals i d’opinions vinculades a la lectura de textos literaris. Es reserva per a tercer i per a quart la iniciació a la comprensió i la interpretació més profunda dels textos literaris. En tota l’etapa s’estimula la reflexió sobre els referents culturals, ètics i no discriminatoris a partir de la lectura de textos literaris; es reserva per a tercer i per a quart l’aprofundiment en una perspectiva de lectura crítica més estructurada.

Quant a l’ús del metallenguatge dels estudis literaris per part de l’alumnat, hi ha una progressivitat al llarg de l’etapa. Es domina i s’empra un repertori de formes més reduït en primer i en segon curs, que s’amplia en tercer i en quart en contextos de lectura i d’interpretació més complexos.

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Competències específiques

Competència específica 1 CE 1. Descriure i contextualitzar en el temps i l’espai els esdeveniments i els processos més rellevants de la història pròpia i universal, identificant referents de l’evolució cap a la societat actual i valorant-ne la diversitat.

Competència específica 2 CE 2. Buscar, identificar i seleccionar la informació referent a fets històrics, geogràfics i artístics a partir de diferents fonts documentals, i fer un tractament correcte quant a investigació, classificació, recollida, organització, crítica i respecte.

Competència específica 3 CE 3. Explicar les nocions bàsiques de canvi i continuïtat en la història emprant una perspectiva causal i contextualitzada, reconéixer en el passat l’origen i l’evolució de les qüestions més rellevants del món actual i expressar judicis i opinions sobre el present i el futur. 

Competència específica 4 CE 4. Contrastar les identitats individuals amb les col·lectives, identificar les aportacions decisives en la seua construcció, reconeixent i valorant les actuacions de tolerància i respecte.

Competència específica 5. CE 5. Explicar les interrelacions econòmiques fonamentals entre els elements de l’espai físic i les activitats de les societats humanes, així com la seua repercussió en la sostenibilitat. 

Competència específica 6 CE 6. Contrastar els principals models d’ocupació territorial i d’organització política i econòmica que expliquen la desigualtat entre els éssers humans, tant a escala local com global. 

Competència específica 7 CE 7. Donar arguments des d’una perspectiva crítica, fonamentada en coneixements històrics i la geografia sobre problemes socials rellevants, assumir valors democràtics i pronunciar-se en la defensa d’aquests

Competència específica 8 CE 8. Promoure projectes cooperatius de convivència i participar-hi, prenent com a base la construcció històrica de la Unió Europea, que afavorisquen un entorn més just i solidari mitjançant l’aplicació de valors i procediments democràtics.

Competència específica 9 CE 9. Identificar l’origen i reconéixer el valor del patrimoni cultural i natural, especialment dels elements geogràfics, històrics i artístics, tant a escala local com global, i participar en l’elaboració i la difusió de propostes que n’afavorisquen la preservació i la valoració. 

Sabers bàsics

Bloc 1: Geografia

Metodologies de treball i vocabulari específic de la geografia. 

• Identificació i contrast de fonts de la geografia. Tècniques d’anàlisi i interpretació. 

• La representació geogràfica de l’espai terrestre. Orientació i escales. Interpretació i elaboració de mapes, imatges i representacions gràfiques. 

• Tècniques bàsiques de cerca i tractament de la informació geogràfica mitjançant les TIC.

• Distribució de la població mundial. Àrees de concentració i despoblació.

• Creixement poblacional i moviments migratoris. Estructuraper edats de la població. Règims demogràfics.

• La població espanyola. Evolució i distribució. Contrastos regionals. La població de la Comunitat Valenciana. 

Geografia política de les societats.

•L’estat-nació com a entitat politicoterritorial. Estructura política de l’Estat espanyol. 

• Integració econòmica, monetària i ciutadana. L’estat del benestar a Europa i les institucions europees. 

• Les formes d’organització política. Democràcia davant d’autoritarisme.

Geografia económica

•Els paisatges del sector primari en el món rural. 

• El sector secundari i l’espai industrial. Recursos energètics i aprofitament de l’energia.

• El sector terciari i l’avanç de la terciarització. Xarxes de transport i comunicació i espais turístics. 

• Sostenibilitat i repercussions mediambientals de les activitats econòmiques.

• Els sistemes econòmics. Economies de mercat i economies centralitzades.

• El repartiment desigual de la riquesa mundial. Globalització i dependència. L’índex de desenvolupament humà (IDH) i els ODS.

Bloc 2: Història

Metodologies de treball i vocabulari específic historiogràfic. 

• Identificació i contrast de fonts de la Història. Tècniques d’anàlisi i interpretació historiogràfica.

• Ubicació espacial i temporal dels fets històrics. El còmput actual del temps històric en la historiografia. Cronologia i

periodització.

• Tècniques bàsiques de cerca i tractament de la informació històrica mitjançant les TIC.

SUB-BLOC D’HISTÒRIA MODERNA

• Renaixement. Humanisme i crisi religiosa. 

•Reforma i Contrareforma. L’enfortiment del poder monàrquic a Europa. 

• L’expansió mundial europea. La colonització d’Amèrica. 

• La revolució científica. El segle de les llums: absolutisme monàrquic i Il·lustració. 

• Crisi de l’Antic Règim. La Revolució Francesa, altres revolucions liberals i les seues repercussions. 

El segle XIX

• Revolució Industrial i industrialització: canvis socioeconòmics a Europa a l’inici del segle XIX.

• Liberalisme i nacionalisme. Revolucions i nous estats nacionals a l’Europa del segle XIX.

• La segona Revolució Industrial. L’imperialisme colonial. 

• La construcció i la consolidació de l’estat liberal a Espanya.

Societat i economia de l’Espanya del segle XIX.

El segle XX 

• La crisi de la Restauració a Espanya, la dictadura i la Segona República. 

• Causes i conseqüències de la Primera Guerra Mundial. La Revolució Russa. 

• L’Europa d’entreguerres i la crisi del 29. Causes i conseqüències de la Segona Guerra Mundial. L’Holocaust. 

• El món després de la Segona Guerra Mundial: la guerra freda i la descolonització d’Àsia i Àfrica. 

• El procés històric de construcció de la Unió Europea. 

• La Guerra Civil i la dictadura franquista. 

• La Transició. L’Espanya de la democràcia. La memòria democràtica.

• El moviment feminista: les quatre onades de la lluita per la igualtat de gènere. Dones de la història moderna i contemporània. 

• El món després de la caiguda del mur de Berlín. El segle XXI.

Bloc 3: Història de l’Art

MÈTODES I TÈNCIQUES DE LA HISTÒRIA DE L’ART

Metodologies de treball i vocabulari de la història de l’art. 

Identificació i contrast de fonts de la història de l’art.

L’ART DE L’EDAT MODERNA I CONTEMPORÀNIA 

• L’art renaixentista italià. Característiques principals i obres

•L’art barroc a Europa. Característiques principals i obres mésrepresentatives.

• Art dels segles XVIII i XIX. Academicisme enfront de Romanticisme.

• La ruptura de la tradició artística: l’impressionisme i les avantguardes històriques.

• Moviments artístics posteriors a la Segona Guerra Mundial. 

Bloc 4: Compromís Social i Cívic

• Hàbits democràtics. Exercici dels drets i els deures de la ciutadania. Instruments per a la resolució pacífica de

conflictes. Defensa i pràctica activa. 

• Detecció i rebuig de les situacions socials iniqües i injustes en el món actual i en la història moderna i contemporània.

• Hàbits personals de vida i consum per al compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

• Les bases de la solidaritat internacional. La cooperació i l’ajuda al desenvolupament. 

• La resiliència i la pràctica de la tolerància activa. Els valors de l’europeisme i la ciutadania europea. 

• La valoració i el gaudi del patrimoni com a bé social i identitari. 

Relacions o connexions de les competències específiques de Geografia i Història amb les competències clau