Llengua

Grafies B/V

El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de síl·laba dins el mot, es pot representar amb b (bé, roba) o amb v (vaca, cavar). La b (be alta) i la v (ve baixa) es confonen en molts parlars catalans i per això ens convé recordar algunes normes d’ortografia.

Grafies S/SS/C/Ç/Z

Regla general de l’ortografia de les esses:

1. el so sonor s’escriu:

- z a principi de mot i entre consonant i vocal (zero, onze)

- s entre vocals (casa)

2. el so sord s’escriu:

- s a principi de mot, entre consonant i vocal, a fi de mot (senyor, dansar, pas)

- ss entre vocals (possible)

- ç davant a, o, u, i a fi de mot (raça, cançó, forçut, feliç)

- c davant e i i (felices, felicitat)

Grafies G/J, TX/IG, TG/TJ X/IX

Per tal d’escriure bé aquests sons, cal tenir en compte les normes que trobaràs a continuació:

La grafia de la x amb el so de xarop

S’escriu x

A principi de mot:

xarop, xifra, xuclar, xarampió, Xina...

Darrere de consonant:

punxar, torxa, bolxevic, Elx...

Darrere de i o de u semivocal:

guix, clixé, bixest, Flix, disbauxa...

S’escriu ix

Darrere de les vocals a, e, o i u : baixar, calaix, eixam, reixa, peix, boix, gruix, Cuixà...

La grafia de la x amb el so de taxi

Representem el so [ks] amb la grafia x en qualsevol posició:

entre vocals: asfixiar, luxe, màxim, oxigen, sexual...

entre vocal i consonant: excel·lent, excepció, excés, excedència...

a fi de mot: annex, apèndix, fix, índex, prefix...

La grafia de la x amb el so de examen

Trobem aquest so sonor [gz] en la partícula ex- davant de vocal o de h:

exagerar, exòtic, existir, exhumar, exhalar, exhibir, exhaurir...

La g i la j

Escrivim g davant de e, i i j davant de a, o, u.

gegant, rajar, jove, ajut, girafa, ginesta

Hi ha unes quantes paraules en què s’escriu j davant de e:

• els termes que porten els grups -jecc- i -ject-: injecció, projectar, subjecte...

• el verb jeure: jec, jeus, jeu...

• els mots: jerarquia, jeràrquic, jeroglífic, Jeroni, jersei, majestat, majestuós...

• noms hebreus: Jesús (i jesuïta...), Jeremies, Jerusalem, Jericó...

Les grafies tx/ig

S’escriu tx

a principi de paraula:

txec, txapela...

enmig de paraula:

batxillerat, butxaca, cotxe, fletxa...

a final de paraula quan hi ha la mateixa grafia tx en els derivats: capritx (encapritxar)

cartutx (cartutxera)

despatx (despatxar)

S’escriu ig

a final de paraula quan alterna en els derivats amb les grafies j/g o tj/tg:

passeig (passejar)

bateig (batejos)

boig (bogeria)

lleig (lletja)

Grafies P/B, T/D, C/G. A fi de mot

A fi de mot les consonants p/b, t/d i c/g perden la distinció i tenen el mateix so [p, t, k]. Per això de vegades podem dubtar de com s’escriuen.

Pots ajudar-te de les següents normes ortogràfiques:

- Després de vocal o diftong tònics s'escriu p, t, c, encara que els derivats tinguin els corresponents sonors b, d o g.

P: sap (saber), concep (concebre), cap, llop (lloba)...

T: pot, pots (poder), prat, paret, nebot (neboda), salut (saludar), buit (buidar)...

C: bec, dic, afalac, plec (plegar), abric (abrigar)...

Compte! Hi ha una sèrie de noms que acaben en b, d o g després de vocal o diftong tònics, bàsicament cultismes i estrangerismes. Compte amb les excepcions següents:

• B: adob, club, tub, Carib, Jacob, cub...

• D: fred, fluid, sud; i els noms femenins acabats en -etud, -itud (quietud, solitud).

• G: mag, zig-zag; estrateg, tuàreg, buldog, demagog, pedagog; Hug...

- Després de vocal àtona o de consonant s'escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats.

B o P: àrab (Aràbia), llamp (llampec), verb (verbal), esquerp (esquerpa)...

T o D: ràpid (ràpida), esvelt (esveltesa), sord (sordesa), sort (sortejar)...

C o G: fang (fangeig), llarg (llargada), clàssic (clàssica), arc (arcada)...

Fixa’t que tots els gerundis acaben en -nt: cantant, venint, tenint...

Compte! La primera persona del present d'indicatiu és amb -c: aprenc, estenc, tinc, fonc....

Els mots ànec, càrrec (i descàrrec, recàrrec...), càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, rònec, ròssec, aràbic i fàstic van amb -c malgrat que els derivats van amb g: aneguet, carregar, fastiguejar, presseguer...

Grafia H

Recorda que la majoria de paraules que s’escriuen amb h en català coincideixen amb altres llengües romàniques:

home, hora, hort, haver, herba, habitació, hotel, hemisferi, hemorràgia, higiene, hipòtesi, homicida...

En alguns casos, però, hi ha divergències. Els hem de tenir en compte per no equivocar-nos. Observa’ls: S’escriuen amb h inicial les paraules següents:

ham, harmonia, harmònica, hissar, hivern, hivernacle, harpia...

S’escriuen amb h intercalada:

adherir, adhesió, ahir, anhel, cohesió, cohibir, enhorabona, exhalar, exhaurir, exhort, inhabilitar, inherent, inhibir, menhir, subhasta, tothom, vehement...

S’escriuen sense h:

avui, benaurat, cacauet, coet, exuberant, malaurat, orfe, orxata, os, ostatge, ou, truà...

Grafies L, L·L, LL

Usualment porten ela geminada (l·l):

Els mots que comencen per:

al·l- al·leluia, al·lèrgia, al·lucinació...

col·l- col·laborar, col·lecció, col·legi, col·lisió...

il·l- il·legal, il·lògic, il·lusió...

Els mots que acaben en:

-el·la

cel·la, novel·la, passarel·la

-il·la

goril·la, tranquil·la, til·la

També escrivim ela geminada (l·l) en alguns mots cultes emparentats amb altres mots populars que duen ll.

Exemples: corall / coral·lí

També porten ela geminada paraules com:

apel·lar, bèl·lic, Brussel·les, cal·ligrafia, cancel·lar, capil·lar, cel·la (estança), cèl·lula, circumval·lació, constel·lació, excel·lent, fal·laç, fal·lera, fàl·lic, gal·lès, gal·licisme, hel·lènic, idil·li, instal·lar, intel·ligent, libèl·lula, lul·lià, mal·leable, maxil·lar, medul·la, mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·límetre, mol·lusc, nul·la, pàl·lid, paral·lel, pel·lícula, penicil·lina, pol·len, pol·luir, putxinel·li, rebel·lió, satèl·lit, síl·laba, sol·licitar, violoncel·lista, xarel·lo...

Finalment, hi ha algunes parelles de mots que tenen significat diferent segons duguin l·l o no.

Exemples: vil·la (torre) / vila (ciutat petita)

Les grafies m, n i mp

A fi de síl·laba, s’utilitzen les grafies m, n o mp segons les normes següents:

1. S’escriu m:

a) Davant de b, p i m:

ambiciós, bomba, embastar, símbol; camperol, comprar, irrompre, omplir; commoure, emmidonar, immediat, immigrar. EXCEPCIONS: S’escriuen amb n els compostos benmereixent, benparlat, benpensant, enmig, entornpeu, granment, hornblenda, lumpenproletariat i tanmateix.

b) Davant de f: amfiteatre, àmfora, circumferència, nimfa, triomf. EXCEPCIONS: La n es manté en els casos següents:

• Darrere del prefix con-: confecció, confederació, confiar, conformar.

• Darrere del prefix en-: enfaenat, enfocar, enfront, enfundar.

• Darrere del prefix in-: infant, infeliç, infidel, inflació.

• En els mots anfós, benfactor, benfer, fanfara, fanfàrria, fanfarró, gonfanó, semprenflor i unflar.

2. S’escriu n:

Davant de v: convent, envestir, minvar, recanvi. EXCEPCIONS: Els compostos com centumvir, circumval·lació, circumveí, circumvolució, duumvir, septemvir, tramvia i triumvir.

L’aplec mp es conserva per raons etimològiques en una sèrie de mots com ara:

assumpció, assumpte, atemptar, compte, exempció, irredempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, temps, temptar, transsumpte.

Cal no confondre els mots amb el grup mp amb els que no tenen aquest grup: s’escriuen amb n els mots conte (‘narració’), contar (‘narrar’), empenta o espenta (d’empényer o espentar), pensar...; i s’escriuen amb m comte (‘noble’), impremta, femta, empremta (‘senyal, petjada’), premsa, Samsó, somriure... Tenen el nexe mn els mots alumne, amnistia, columna, damnar, gimnàstica, omnipotent, solemne, somni...

Literatura valenciana

El segle d'or valencià

Ara ens toca treballar la literatura i, concretament, ens centrarem en el segle XV que és considerat el segle d'or de la literatura valenciana, ja que durant aquest període es produeix una eclosió literària extraordinària. En aquest context, hi trobem noms tan significatius com els d'Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella, entre d'altres.