8.2 Diferències de gènere

La majoria de les societats humanes funcionaven com a societat patriarcal, de manera que els homes eren considerats superiors a les dones. Així, la meitat de la humanitat estava sotmesa als pares, germans o marits. Tanmateix la funció essencial de la dona al llarg del temps va ser sempre tenir fills i cuidar de la llar.

A les societats comunitàries les dones participaven de totes les tasques. Quan les societat van ser bàsicament agrícoles i ramaderes les dones també treballaven al camp i a més a més s’ocupaven filaven i teixien.

A les societats industrials les dones feien jornades esgotadores a les fàbriques,a les mines o carregant terres i fems i sempre cobraven molt menys que els homes.

La procreació era molt importat perquè encara que les dones tenien molt de fills, la mortalitat infantil era molt alta i es necessitaven fills per treballar, per anar a la guerra i per assegurar-se atenció i aliment per quan els pares es feien grans.

Quan naixia una nena, podia no ser motiu d’alegria, i fins i tot era permès d’abandonar-les, com passava a l’antiga Grècia; a l’Imperi romà o actualment a alguns altres llocs com ara la Xina o la Índia.

Tanmateix sempre hi ha hagut senyores i dones. Les senyores de famílies riques o poderoses tenien moltes esclaves o criades per cuidar la llar i els fills. Unes poques, van arribar a tenir càrrecs de responsabilitat. Les dones pobres cuidaven de la casa, dels fills i treballaven fora de la llar.

Aquesta situació va durar fins que, a mitjans del segle XIX, algunes dones van començar a protestar i a reclamar la igualtat amb els homes i el dret de votar a través del moviment sufragista*. La lluita per la igualtat de gènere ha fet molts progressos al llarg del segle XX. Tanmateix, en molt països, les dones segueixen lluitant, dominades i tractades com a éssers inferiors.

Activitat 2

L’Helena té setze anys. Estudia batxillerat a l’IES del barri i s’esforça en els seus estudis. De vegades s’imagina com serà la seva vida, què farà, com viurà. S’adona que, si res no canvia, li poden passar unes quantes coses, com encara els hi passa a moltes altres dones.

<<Tindrà menys possibilitats que un noi de trobar feina, encara que tingui més formació, o trobarà una feina precària o sense un contracte legal. L’àmbit de professions que podrà triar es restringirà al sector dels serveis perquè no tindrà ofertes d’altres sectors i cobrarà un 66% del sou d’un home. Encara que destaqui en la seva vida professional, és menys probable que ascendeixi fins als nivells directius.

Tindrà més possibilitats d’haver de fer-se càrrec ella sola de les tasques domèstiques a la seva futura llar, ja que només un 10% de parelles se les reparteix a parts iguals. Si viu amb un noi, segurament farà més feines domèstiques que si viu amb una noia.

Si decideix tenir fills, el seu temps per gaudir d’activitats lúdiques o culturals no serà equiparable al d’un home i, segurament, aquesta decisió de ser mare afectarà negativament la seva carrera, mentre que el pare dels seus fills no tindrà tantes pressions per reduir la seva jornada laboral o demanar permisos per acompanyar-los a pediatres i activitats extraescolars. Igualment, serà ella qui estigui més pendent dels seus pares grans que no pas els seus germans.

Viurà més anys (83,9) que un home (76,4), però tindrà moltes dificultats per cobrar una pensió suficient per fer front als trastorns musculoesquelètics o depressius propis de l’edat avançada.

L'Helena viu a un país membre de la Unió Europea, lluny de les ablacions, lapidacions, persecucions i abusos sexistes indiscriminats que ens dónen en altres parts d’aquest món global que el telenotícies li retrata cada dia.

L’Helena es demana si és possible un món més just per les dones? >>

Posa’t en la pell de l’Helena, pensa i respon a les següents preguntes: Creus que les situacions descrites en línies anteriors passen a totes les dones? Què podem fer perquè aquestes desigualtats es vagin reduint, fins a desaparèixer? Debateu-les* a classe.