2.1Els canvis en l’escorça terrestre

Sense la teoria de la tectònica de plaques no podríem entendre la formació de la Terra.

És senzill comprovar que els continents encaixen els uns amb els altres com a peces d’un puzzle. Els estudis han demostrat que no es tan sols una qüestió de forma, sinó que els fòssils i les roques situades a una banda dels oceans són els mateixos que els de l’altra banda, cosa que va fer suposar que aquests terrenys havien estat en contacte en algun moment de la història de la Terra.

Podem entendre aquesta teoria si ens imaginem la superfície de l aterra com una closca d’ou dur esberlada , trencada. Aquesta closca sria l’escorça terrestre (la capa prima, rígida i freda més externa de la Terra) i cada tros seria una de les plaques que la componen. A sota de la closca es troba la clara d’ou que correspondria al mantell. Al centre hi ha el rovell que seria el nucli o interior terrestre. Aquest interior del planeta es troba a una temperatura molt elevada (prop dels 3500⁰C a la base del matell i 6000⁰C al nucli, calor que prové sobretot de les reaccions nuclears que es produeixen a l’intreior de la massa terrestre i de les pressions a què estan sotmesos els materials.

Aquesta calor interna de la Terra fa que a la superfície es produeixin corrents de convecció de forma semblant a les que es formen en una olla d’aigua bullint). Els moviments de convecció es mouen molt lentament i empenyen i arrosseguen els fragments d’escorça, anomenats plaques litosfèriques.

Activitat 1. Observa amb atenció les imatges del video que mostren la distribució dels continents a la terra en quatre moments diferents. Elabora un eix cronològic* on recullis els canvis més significatius en la fisonomia del planeta. Completa el teu exercici exposant de forma resumida les raons que expliquen aquests canvis.

Video del moviment de les plaques tectòniques en 600 milions d’anys: