L’extensió del comerç ha multiplicat el paper dels mercaders i mercaderies. Durant molts anys les rutes marítimes resultaven més fàcils que els viatges fets per terra. L’arribada del ferrocarril i el seu ús com a mitjà de transport de mercaderies va canviar aquesta situació.
En temps del Paleolític Superior els humans van aprendre a navegar. Primer van utilitzar troncs buits que poc a poc van anar convertint en canoes. També van aprendre a fer rais mitjançant troncs subjectats els uns amb els altres o bambús, matèria que és molt lleugera. Aquesta última tècnica va donar pas al tipus d’embarcació de joncs xinesos. Amb els anys aquestes embarcacions es van anar perfeccionant fins arribar als grans vapors transoceànics.
Un problema important de la navegació era resoldre la manera de fer avançar les naus. Aquest aspecte es va solucionar utilitzant la força del vent (navegació a vela) o la força humana dels remers. La navegació mediterrània va utilitzar al llarg de molt de temps la vela triangular, anomenada també llatina, aguantada amb un sol pal, però quan hom va navegar per l’Atlàntic va ser necessari inventar la vela quadrada i col·locar a les naus els pals suficients per sostenir diverses veles, i així poder regular la força del vent i aprofitar-la al màxim.
Les embarcacions a rem també es van perfeccionar molt, però en posar molts remers van haver d’ampliar les dimensions de les naus perquè necessitaven molt més espai per les provisions, dur l’aigua i les mercaderies.
Durant molts anys els viatges per mar es feien sense perdre de vista la costa perquè únicament es sabien orientar pel sol i per les estrelles. Els mariners no van poder navegar pels oceans fins que no van saber orientar-se amb la brúixola i van poder calcular la longitud i la latitud a la que es trobaven en cada moment.
Un fet històric, clau per il·lustrar la coincidència entre la necessitat d’obrir noves rutes comercials per arribar a l’Àsia i els avenços tècnics en la navegació, són els viatges per arribar a l’Àsia i els avenços tècnics en la navegació, són els viatges de descobriment dels europeus a l’Edat Moderna*.
Els viatges per terra eren difícils*. En carruatge de cavalls es tardava uns 14 dies per anar de Barcelona a Madrid i, a més a més, els camins eren dolents i també insegurs. En general els comerciants i viatges s’agrupaven i formaven caravanes protegides per gent armada. A cada etapa disposaven de llocs ben segurs per descarregar les mercaderies, abastar-se d’aliments i aigua i descansar persones i animals.
La gran revolució en el transport arriba amb el ferrocarril, un mitjà que permetrà reduir la durada dels viatges i incrementar la capacitat de càrrega, de manera que el cost del transport de mercaderies es va poder abaratir.
La primera línia fèrria va comunicar Manchester i Liverpool (1830). I la primera que es va construir a Espanya va ser al 1848 entre Barcelona i Mataró.
Activitat 1- La necessitat d’obrir noves rutes comercials, entre d’altres raons, afavorí el desenvolupament dels mitjans de transport marítim i les tècniques de navegació. Al costat d’això, com a conseqüència d’aquest avenç, es va anar ampliant el món conegut. Elaboreu un cartell* que expliqui gràficament l’ampliació del món conegut, des de l’edat antiga fins al segle XXI, mitjançant la representació de la Terra en diferents èpoques. Podeu consultar les pàgines web següents:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/conquesta-i-colonitzacio-damerica/page/3/
http://www.youtube.com/watch?v=6D_3zCJIx0Y
http://www.youtube.com/watch?v=beLSdLN1_ZY