“Boom” demogràfic: També dit explosió demogràfica. Succeix en el període en què hi ha un descens molt ràpid en la taxa de mortalitat, però la taxa de natalitat es manté elevada, la qual cosa provoca un creixement molt accelerat de la població total. (afegir gràfica Roser)
Capacitat de recuperació: aptitud coneguda també com a biocapacitat. És la capacitat de tornar a regenerar un element que té la terra.
Deute ecològic: s'anomena així la diferència entre l’empremta ecològica i la biocapacitat. Si és positiva, voldrà dir que la petjada és menor que la capacitat de recuperació, per tant l’empremta és sostenible. Si el signe és negatiu, ens indica que les necessitats pel consum són majors que la capacitat de l’entorn per recuperar-se; això vol dir que estem “robant” a altres persones o territoris els seus recursos i que no és sostenible. És un procés irreversible que té profundes implicacions per a bona part de la població mundial
Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que se suposa que viurà una persona o ésser viu. Per calcular-la es té en compte la situació actual del seu entorn. En el cas dels humans, l'esperança de vida és una bona eina per mesurar la qualitat de vida d'un país.
Globalització: Designa sobretot el gran augment de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns i serveis, així com la interdependència econòmica a escala mundial. Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres i l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç com ara la Unió Europea. Una altra característica bàsica són els avenços tecnològics en les telecomunicacions, gràcies als quals l’intercanvi d’informació és gairebé instantani. La globalització denota l’expansió i l’aprofundiment de les relacions socials i les institucions a través de l’espai i el temps, de manera que, d’una part del món, les activitats quotidianes resulten cada cop més influïdes pels fets i esdeveniments originats a l’altra part del món i, de l’altra, les pràctiques i decisions de grups i comunitats locals poden tenir importants repercussions globals.
Índex de desennvolupament humà: és una estadística composta utilitzada per classificar països per nivell de "desenvolupament humà" considerat també com a sinònim de nivell de vida i/o qualitat de vida. Al mateix temps és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. Finalment, també podríem considerar-la com una mesura estàndard del benestar de les persones, especialment benestar infantil.
Migracions exteriors: La Migració és un desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació. En el cas dels humans aquests moviments van acompanyats d'un obligat canvi de la residència habitual, sovint a llargues distàncies i involucrant gran quantitat de persones. Aquestes migracions exteriors, conegudes també com a internacionals, són les que es produeixen entre països, les persones marxen d’un país per anar a un altre.
Mortalitat: Concepte anomenat també taxa de mortalitat. És una mesura / taxa utilitzada per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta, per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any. La seva formula per al càlcul és: Taxa de mortalitat = (defuncions / població total) X 1000
Natalitat: També es pot dir taxa de natalitat. Aquesta mesura s'utilitza per saber el nombre de nascuts vius, en una població concreta, durant un any per cada mil habitants. La seva formula per al càlcul és: Taxa de natalitat = (nascuts vius / població total) X 1000
Països del Nord: Conjunt de països desenvolupats o del primer món. Aquests gaudeixen d’un estàndard de vida relativament alt, gràcies a una economia forta i diversificada tecnològicament. Solen ser països amb un Producte Intern Brut per càpita i un índex de desenvolupament humà elevats. El sobrenom de “Nord” prové de la ubicació d’aquests països en el planisferi occidental, ja que la majoria d’ells estan situats preferentment en la part superior de l’hemisferi nord.
Països del Sud: Nom amb què es coneixen els països subdesenvolupats, o en vies de desenvolupament o designats senzillament el tercer món. Són territoris amb els indicadors socioeconòmics més baixos del món, així com els índexs de desenvolupament més baixos en l'escala mundial. El sobrenom de “Sud”, tal i com indica aquesta paraula, prové de la ubicació d’aquests països en el planisferi occidental, ja que la majoria d’ells estan situats sobretot en la part inferior de l’hemisferi sud.
Recursos naturals: És la suma del conjunts de béns o serveis proporcionats per la naturalesa sense alteracions per part del ser humà. Des del punt de vista econòmic es tracta d'uns mitjans valuosos per les societats humanes, que contribueixen al seu benestar i al seu desenvolupament de manera directa, com són les matèries primeres, els minerals o els aliments, o bé indirecta com els serveis ecològics.
Sistema econòmic capitalista: És aquell en què els mitjans de producció són de propietat privada en la seva majoria. El seu objectiu es basa en obtenir el màxim benefici en un mercat lliure i competitiu.
Teoria de la transició demogràfica: Teoria que ajuda a entendre alhora dos fenòmens: per una banda, el creixement de la població mundial que s’ha disparat en els darrers 200 anys, per altra banda, vol descriure el període de transformació d’una societat preindustrial (taxes de natalitat i mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (taxa de natalitat i mortalitat baixes).