6.2 L’establiment de relacions entre pobles i societats diverses

L’intercanvi de productes i mercaderies i la necessitat d’obtenir matèries primeres d’altres llocs, ha impulsat des de l’antiguitat les relacions comercials entre pobles i societats diverses. En un principi les persones feien barates o permutes però cap a l’any 600 aC, a la Mesopotàmia, es va començar a usar la moneda* feta amb metalls de valor, com el coure, l’or o la plata. L amoneda va ser un mitjà que va facilitat molt els intercanvis i les relacions comercials.

Cap al segle VIII aC els fenicis*, que eren bons navegants i grans comerciants, van arribar a la península ibèrica procedents de la Mediterrània oriental, es van establir al sud i a l’illa d’Eivissa (Ibusim). Aquests navegants-comerciants van introduir en aquestes terres la producció i la comercialització del vi i l’oli, i la ceràmica feta mitjançant un torn.

Al llarg de l’edat antiga diversos pobles obriran rutes comercials per la Meditarrània donant lloc a cultures i imperis importants, com ara els cartaginesos, els grecs i els romans.

A l’edat mitjana, els venecians obriran noves rutes comercials cap a l’orient. Venècia tenia un important paper mercantil entre Bizanci (orient) i la resta d’Europa (occident) i la seva tolerància religiosa els va permetre comerciar lliurement amb els territoris islàmics.

Els comerciants portaven d’orient a occident, de la Xina a les costes mediterrànies: pedres per a joies i metalls preciosos, teles de llana, de lli, de seda, així com ambre, marfil, laca i espècies diverses com el safrà, vidre, corall i una gran varietat d’altres productes. Marco Polo (1254-1324), mercader venecià, va viatjar per la ruta de la seda fins a Xina i, en els viatges de tornada, va dur a occident altres productes o materials, com la pólvora. Aquest gran viatger i comerciant va deixar constància dels seus viatges en el “Llibre de les Meravelles”.

L’any 1421 la flota xinesa era la més important del món; la segona era la de Venècia. Els vaixells de la Flota del Tresor de Zhu Di* eren monstres d’alta mar construïts en teca. El timó tenia 10 metres d’altura, gairebé la longitud de la Niña, la caravel·la amb la què Colom salparia anys més tard cap a Amèrica.. Els vaixells xinesos estaven molts segles per davant dels europeus. En qualitat de construcció, capacita de carrega, dotació d’armament, condicions de navegació, facilitats per a les reparacions i de manteniment.

El 1421, el comerç a través de l’Oceà Índic estava dominat pels xinesos i els àrabs, les relacions entre ells eren cordials per l’interès que tenien aquests últims en la porcellana i les sedes xineses i les espècies com la canyella, el pebre i altres espècies.. També van navegar cap a occident resseguint la costa africana de l’Índic a l’Atlàntic.

Activitat 2. A l’Edat Mitjana la corona catalano-aragonesa s’expandí per la Mediterrània amb finalitats comercials. Imagineu que sou uns comerciants catalans del segle XIII que s’embarquen seguint una ruta comercial per la Mediterrània. Escriviu un diari* on expliqueu el viatge, les característiques i varietat de les terres que recorrereu, la gent que trobareu i les mercaderies que es podrien comprar i vendre.