8.1 Els grups socials s’han configurat al llarg del temps

Segons el mode de producció econòmica les societats al llarg del temps es poden caracteritzar en quatre models: Societat comunitària, societat esclavista, societat estamental i societat de classes.

Societat comunitària

Des dels seus orígens fa uns 2,5 milions d’anys els éssers humans formaven petits grups que vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció. Havien de recórrer amplis territoris perquè necessitaven proveir-se d’aliments, i no sempre els tenien a l'abast. Per això diem que eren nòmades.

Homes, dones, nens i avis, tots col·laboraven en les diferents feines, en la mesura de les seves possibilitats, per assegurar la supervivència del grup. Aquesta organització encara es pot observar en alguns pobles caçadors i recol·lectors que han sobreviscut fins a l’actualitat.

Societat esclavista

Des de l’inici de l’agricultura i la ramaderia es fa l’especialització de l'activitat laboral: pagesos, artesans i comerciants. Amb l’augment de la producció la població creix. Les tribus passen a ser societats més jerarquitzades dirigides per caps polítics, religiosos o militars. Hi ha dos grups ben diferenciats: els privilegiats, una minoria de propietaris de les terres que acumulen la riquesa, i els no-privilegiats, la majoria dels quals eren camperols. En les guerres pel domini de nous territoris i per l’obtenció de recursos es capturaven esclaus* per destinar-los a fer les feines més dures.

Durant l’Edat Antiga es configuren grans societats esclavistes com els països de Mesopotàmia, Egipte, Grècia o Roma.

Societat estamental:

La decadència de l’Imperi Romà i la irrupció de diferents grups humans com ara el vikings, els eslaus o els musulmans va fragmentar el poder polític i les estructures socials i econòmiques donant lloc al feudalisme. La inseguretat que es va crear va afavorir la configuració d’un grup social poderós, format pels senyors feudals (guerrers) i caps de l'església, (bisbes i abats) que governaven sobre les terres o feus.

En la societats feudals, les classes dominants vivien de les rendes i el treball dels seus vassalls. En aquesta mena d'organització social, la majoria eren pagesos i serfs, vinculats al treball de la terra. Hi havia tres estaments: la noblesa, cavallers i senyors feudals, el clergat, monges, abats, bisbes, i la resta el tercer estat, camperols, pescadors, artesans. Es pertanyia a un estament social en funció de l’origen per naixement. Aquesta condició es mantenia per a tota la vida. La societat estamental va perviure durant tota l’Edat Mitjana a Europa fins a l’Antic Règim on el poder del rei era absolut.

Societat de classes:

A finals del segle XVIII i durant el segle XIX dos fets importants provoquen grans canvis socials a l’Europa Occidental: Les revolucions burgeses i la revolució industrial. Amb el sistema econòmic capitalista va aparèixer una nova classe social poderosa: la burgesia, conjunt de persones propietàries de les empreses i el capital. Al mateix temps es forma una nova classe social treballadora: el proletariat o obrers de les fàbriques. Amb la revolució francesa es van liquidar els privilegis de la noblesa i el poder absolut de la monarquia.

Com a conseqüència es va formar un nou estat liberal governat per l’alta burgesia que controlava les grans empreses industrials, les grans companyies comercials i les finances acumulant grans fortunes. El gruix de la classe treballadora eren els assalariats o proletariat* que treballaven al comerç, a la mineria, a la construcció i a les fàbriques.

La classe treballadora per, lluitar pels seus drets i millorar les condicions de vida i de treball, que eren molt dures, va organitzar el moviment obrer*. La conflictivitat social durant els segles XIX i XX va ser molt important. Progressivament la classe treballadora aconseguí lleis que defensessin els seus drets, fins aconseguir el dret a vot. Ara la diferència amb la societat estamental és que pertànyer a una classe social no es per naixement, sinó per mèrits personals.

Activitat 1

Fes una interpretació d'imatges*. Observa les imatges de les representacions de la societat estamental i de classes. Compara-les: Escriu-ne les similituds i diferències que hi trobes.

Font d'ambdues imatges: Ciències Social 8è EGB. 3. Producció, indústria i societat. Pilar Comes i F.X. Hernàndez. Ed. Teide.