Tema 5.2. L’agricultura tradicional: El sistema agro-pastoral

Al llarg de molts segles gran part de la població ha viscut del camp. El sistema agro-pastoral, o dit també agrari, comporta una cultura molt integrada entre les persones, els animals i les plantes. Són cultures unides a la natura, perquè segueixen el cicle de les estacions, el temps de les collites i el temps de la reproducció. Aquesta integració es reflecteix en el saber popular i en les creences.

Les societats agràries es van organitzar jeràrquicament. Gairebé sempre, hi havia una persona o un grup de persones que han tingut el poder. L’estatus d’un individu o d’un grup privilegiat es mesurava segons la quantitat de terres, bestiar o altres riqueses que els permetien mantenir gent armada. Molt a prop d’aquests, que tenien el poder, hi havia els sacerdots, eren coneixedors de les estacions climàtiques de l’any i del cicle reproductiu de la natura i que els permetia establir el calendari agrícola. Per això deien que coneixien el futur, la voluntat dels déus o el què passava després de la mort. El grup més nombrós d’aquestes societats eren els qui treballaven la terra. Aquests havien d’obeir i donar part de la seva collita als qui tenien el poder, civil i religiós, vivien pobrament, produint per la seva subsistència *.

El treball de la terra continuat portava a l’esgotament del sòl. A la Mediterrània dividien la terra, conreant-ne només la meitat deixant l’altre en repòs. Aquest sistema conegut com a guaret*.

Les societats agràries, en augmentar la producció de les seves terres, s’asseguraven el consum per la població i augmentaven els excedents*, que podran intercanviar o vendre. En l’actualitat aquest model encara es dóna en algunes parts del món.

Activitat 2- Al segle VIII a la Península Ibèrica els cereals juntament amb la vinya i l’olivera, van continuar sent els conreus més importants. Al sud, a l’Al-Àndalus els musulmans van introduir innovacions en l’agricultura que han perdurat fins als nostres dies.

Van desenvolupar les tècniques de regadiu. Una xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg d’unes terres que abans eren ermes, amb els nous camps es va augmentar la producció.

Van introduir nous conreus, com el cotó (una fibra tèxtil) i l’anyil (una herba tintòria), que s’utilitzaven en la producció de teixit, així com també l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació.

Investiga quins sistemes de regadiu han utilitzat els agricultors en el passat i en el present. Elabora una fitxa tècnica* per a cada exemple, on hi ha de constar una breu descripció I una imatge. (I si pots una simulació).